(Santander 6-V-1899 – Vinaròs 5-XII-1978). Autor de la música de l’Himne a Vinaròs. Director de la Banda i Mestre de l’Acadèmia Municipal de Música durant molts anys. Aquesta era «La Alianza» o «La Artística Vinarocense» (nom durant la 2ª República). Va prendre lliçons del seu pare a Santander i va aprendre primer la solfa que la lectura de l’escriptura. Desprès d’aprendre solfeig i piano, Cándido Alegria li va ensenyar harmonia i composició. Va revalidar finalment tots els estudis que tenia fets en Santander, examinant-se a Madrid, i la primera banda que va dirigir fou la de Ramales de la Victoria (Santander). D’aquí va presentar-se a les oposicions per dirigir la banda de Castro Urdiales, i desprès la de Daroca. Després d’una temporada en sec a Santander, va tornar a Daroca. Va ser llavors que en juny de 1927 que va ser cridat per a dirigir la nostra banda, però poc després se’n va anar, ja que es va casar a Luarca el 28 d’agost de 1929. Per les actuacions exitoses de la nostra banda a Madrid amb motiu d’un homenatge al dictador Primo de Rivera, va provocar que els de Luarca el demanessen per a dirigir la seua banda, retornant a Vinaròs en el mes de mars de 1931. En agost d’eixe any 1931 la “Artística Vinarocense” va estrenar la seua peça musical “La República Española”. Fou en el mes de novembre que va guanyar a Castelló i en concurs de mèrits la plaça molt disputada de director de l’Acadèmia de Música i de la nostra banda municipal. Aquesta creació de la plaça de Director va ser sugerida i acceptada pel consistori a instàncies del funcionari Paco Puchol. Mancisidor va dirigir durant la seua vigència (2ª República) “La Artística Vinarocense”, nom que venia a substituir el de “L’Aliança”. Mancisidor va ser anys després el director del Coro Parroquial. En febrer de 1972 se li va retre un caloròs homenatge. Com a extraordinari compositor, va ser autor d’alguns pas-dobles preciosos com “Paquito Puchol”, «Santurce» i sobre tots, el de «Sebastian Torres», dedicat aquest al vinarossenc Sebastià Torres Suara que va participar en una correguda de vedells cap a 1934. Com que poc després van realitzar a benefici dels pobres una festa similar els cambrers locals, li van demanar a D. Tomàs que fes un altre pas-doble que va titular primerament «El miedo es libre» i que després va canviar amb el nom de «Vaya canguelo». El 20 de desembre de 1967, en les festes de nadal i interpretat pel Cor Parroquial va ser estrenat el seu «Himne a Vinaròs», amb lletra de Josep S. Farga, que ha estat molt ben acollit per la població que l’admira i l’escolta sempre amb veneració, posat d’en peus. (Informacions principals recollides de l’article del setm. “Vinaròs”, de Foguet Mateu, dedicat al mestre Mancisidor del 25-VI-1977)
Comment here