Mes: marzo 2014

(Vinarós 22-IX-1956). Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Per la seua tesi «Establiments de Vinaròs de 1647-48, Un estudi de dret estatutari Valencià» (1981) va rebre el Premi Extraordinari i el Centre d’Estudis del Maestrat la va publicar l’any 2003. És autor així mateix de l’interesant llibre «El Colegio de Abogados de Castellón» publicat pel Col.legi en 1994. El seu entusiasme pel periodisme l’han dut a fundar i dirigir la revista «Crónica de Vinaròs» publicada des de desembre de 1990; i de «El Servol» (març de 1995). A més a més és autor de nombrosíssims articles de temes variats i sense desperdici, eminenment vinarossencs, en les diferents publicacions locals, destacant que van ser les seues primeres incursions en el món periodístic la secció «Suquet Vinarossenc» i «De Sol de Riu a Aigua Oliva» al setmanari “Vinaròs”.. Exerceix l’advocacia amb una gran professionalitat. Fou el primer president de l’Agrupació d’Advocats del Maestrat.

Edifici de propietat municipal situat al c. sant Gregori prop de l’antiga muralla; allí era on s’allotjaven els mendicants i transeunts. El metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat, en la seua obra “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz”, de 1893, explica: “Los pordioseros de la localidad no llegan á cincuenta. Pero en cambio los transeuntes y los forasteros que fijan pasajeramente aquí su residencia constituyen una verdadera plaga por su inoportunidad y malos modos y porque algunas veces los harapos del mendigo cubren el cuerpo de un ratero ó de algo peor. / Todos ellos tienen en el estremo de la calle de Alcanar una casa asilo con entarimados situados á un metro del suelo y su pequeño patio para cocinar sus míseras viandas». En 1920 i sigüents s’adjudicava el servei a particulars al millor postor. En sessió de maig de 1923 es va proposar vendre l’edifici, però el 20 d’agost de 1924 encara es torna a llogar.

(Castelló 1928). Metge Uròleg. Fill de pares vinarossencs afincats a Castelló i copropietaris de la impremta MIALFO, on es va publicar durant molts anys el setmanari “Vinaroz”. En juliol de 1971 va ser nomenat President de la Diputació Provincial, càrrec que va ostentar fins l’octubre de 1975

(Vinaròs 1879). Mestre. Colaborador del periòdic local “El Socialista” (Vide id.). Va ser l’autor d’una encesa soflama política publicada a la portada del número corresponent al primer de maig de 1920, i que comença: «Siervos del taller i de la fábrica, esclavos del terruño, víctimas del mar; parias del universo entero, recibid en este día simbolo de las grandes vindicaciones, nuestro abrazo fraternal, como prueba de adhesión a vuestra causa, que es la causa de la humanidad, la suprema justicia, y como demostración la más vehemente, de que son comunes vuestras aspiraciones con las aspiraciones nuestras….(…)…”

Plaça de “l’Amera” o L’AMERA. Nom amb que es coneix i es denomina encara popularment la plaça de sant Antoni per malformació o desfiguració de la paraula Alameda (en valencià albereda) degut a què durant més d’un segle (des de mitant del segle XIX fins mitan del segle XX), la plaça estava plantada principalment d’eixos grans plàtans o àlbers, dits “álamos” en castellà. Eixos arbres en produir una melassa les seues inflorescències, donaven com a resultat una típica “olereta a fira” de la que en parlen els notres poetes populars. Fou Joaquim Ayguals, germà de l’escriptor Venceslao, qui nasqué en 1800, qui també seria alcalde de Vinaròs en 1834, votat pels nou contribuents més importants de la Vila, el promotor de la plaça; Joaquim era el cap de la casa O’Sullivan que exportava vins i aiguardents i va disposar l’edificació de «la Alameda» (L’Amera) com lloc de passeig i descans dels veïns de la Villa (1834), fent ell mateix l’encomanda dels arbres, encara que s’atribueix també la idea a l’escriptor Venceslau Ayguals. Dita plaça era coneguda abans com “dels femers”. Ha dut en el temps diversos noms: de Fernando VII, de la Constitució, de la República, de La Fira, etc. i ha sofert molts canvis d’aspecte. El nom d’Alameda, que en valencià seria albereda, per degradació, s’ha anat transformat en el popular de “L’Amera”, que és com vulgarment la coneix el poble, constituint la més emblemàtica plaça de la població.

(Vinaròs). Coautor d’un llibre biogràfic sobre el cantant Antonio Molina. Publicat a principis d’any 2007.