Letra E

Esteller i Ferran, Baltasar

esteller_i_ferran(Vinaròs, 9-XI-1755-6-III-1819). Militar. Diputat a Corts en la Primera Constitució espanyola a Càdis. Comanant d’Armes i Milícies. Noble cavaller. ). Havia nascut a la plaça de sant Antoni i en sa casa es va hostatjar l’infant Carles, Duc de Parma, més tard rei Carles III. . A l’agost de 1733 se’l nomena en cartes que posseeix el bibliòfil Agustí Delgado, com que havia format part de l’extingit cos de «Milicianos honrados» del departament de Peníscola com a Sargent Major. L’any 1808 va formar part de la Junta Guvernativa del poble per a defensar els interesos de la Vila en contra dels francesos. El 14 de juny de dit any, com a cap del Sometent del districte va embarcar amb les seues tropes en quatre falutxos cap a Orpesa, per reunir-se allí amb l’exèrcit que devia interceptar l’avanç de les tropes franceses. El 1809 va lluitar a les ordres de Nicolau Bèccar contra els francesos a les altures de Morella. Els dies 13, 14 i 15 de febrer de 1810 es va celebrar a València la Junta d’electors dels onze partits del regne per a procedir a l’elecció dels diputats a Corts. Entre ells estava el vinarossenc Baltasar Esteller, així com l’advocat Julià Piquer, natural de Canet, els dos de l’Estat Noble. També va ser representant Lluís Martí, baró de Casablanca, diputat per Peníscola. El de esteller_i_ferran_2.JPGCanet no es va presentar a València a jurar el càrrec. Els diputats valencians es van traslladar per mar a Cartagena, on els sorprendria una forta epidèmia de febra groga. Es van dirigir a Torrevieja el 18 de setembre, prenent en Santa Pola el vaixell Héroe i la fragata Venganza, el 5 d’octubre. Van arribar a l’illa de León el dia 23 i el 24 juraven i prenien possessió del càrrec, un mes després d’iniciades les sessions. El nostre Diputat devia intervenir prou vegades, ja que no es troba en la llista dels diputats considerats muts, es a dir, que van intervenir menys de cinc vegades. Una intervenció destacada i relacionada amb Vinaròs la va fer el Diputat Villanueva, qui rebatent els bisbes reaccionaris, va destacar el paper dels bisbes valencians Josep Climent, natural de Castelló, Rafael Lassala i Ramón Magí,- els dos vinarossencs – eclesiàstics il.lustres, acèrrims enemics del tribunal de la fe. El 1808 havia format part de la Junta Guvernativa vinarossenca, amb les personalitats més destacades de la Vila. El tràgic dia 10 de juny, en què van entrar per primera vegada els francesos al nostre poble, va amagar convenientment el copó de les sagrades formes i va fer un recompte de tot el que havien robat de l’església: 9 calzers, custòdia – relíquia del dit de Sant Sebastià, custòdia del Corpus, llàntia major, dos bordons de plata i creu de les processons. Va formar part de l’Ajuntament de 1815, com a Síndic personer, i l de 1818, com a regidor. Era ric hisendat i així apareix com a propietari del Molí de Noguera el 3 de juny de 1797, segons document de l’Arxiu General de Notaris de Tortosa, de concòrdia entre ell i l’alcalde d’Alcanar per les aigües del Riu Sénia. En una de les seues heretats, tocant a l’ermita de Sant Gregori, i en 1816, es va construir l’actual cementeri, ja que el Governador de Peníscola va manar que sigués traslladat a un lloc més distant de la població del que ocupava des de feia 14 anys el cementeri de l’extrem del carrer de sant Miquel.

Comment here

+ 48 = 56