Letra C

Confraria de la Verge dels Dolors

Confraria_Verge_DolorsAquest antiquíssim pas va ser refundat després de la Guerra Civil el 1940, sent els seus membres fundadors en eixe moment Bernardino Mercader Verdera (Fundador i Primer President del Club de Futbol Vinaròs), Sebastià Bover (a) Calando, Joan Morales Pedrell i Gaspar Redó Chaler. Es va desplaçar per ordre de Bernardino Mercader el Sr. Manuel Foguet a Barcelona, per tal d’adquirir una imatge i van localitzar en uns magatzems una sense volum, que estava destinada des de feia moltíssim temps a algún lloc de Xile, però per causa de la guerra civil de 1936-39, no s’havia pogut embarcar cap al seu destí. Aquest tipus d’imatges sense bulto (sols cap, mans i peus amb una estructura de ferros) ja estaven prohibides fer en Espanya, però era bellíssima, sense que es puga saber-ne l’autor, i així es va adquirir. El primer any van surtir els membres fundadors portant la peanya i acompanyaven llavors les imatges les fileres composades soles per homes, joves i xiquets amb ciris. Cadascú s’afegia llavors al lloc de la processó que volia o es triava la peanya a la que professava més devoció. Les dones no podien anar si no vestides d’esclaves, teresianes o de penitents. Es va invitar a alguns dels acompanyants a formar part a l’any següent de la confraria i així es van anar afegint Joan Morales Fora, Sebastià Camòs Bosch (a) Fileno, i Ricard Bellés. A l’any següent, s’anirien afegint Josep Barrobés, Manuel Obiol, Pasqual Ibáñez, Santiago Falcó i Vicent Martorell. El Sr. Barrobés acompanyava des de feia anys la imatge revestit amb una vesta extraordinària que cridava l’atenció, perquè era temps de molta misèria i la major part de la gent no se la podien fer. Va ser en 1951 que es va idear la carrossa de rodes, la primera que es va fer, i així la va construir Manuel García Julbe i la va sufragar en part el Sr. Barrobés. La imatge de la Verge destaca per sobremanera per la seua bella cara i l’extraordinari mantell de vellut negre, estrenat en 1955. Aquest va ser dissenyat pel pintor Josep Molés Puell i fet a Castelló per “Confecciones El Castillo». En 1968 va estrenar una preciosa peanya esculpida per Angel Acosta Martín, però aquesta joia desaparegué en 1993 a causa de l’assolament del la teulada de l’església de S. Francesc. Va ser estrenada nova, de molt menys mèrit artístic als pocs anys. Utilitza vesta negra amb el cor dels set dolors brodat en groc, a la punta del pit del capirot. Acompanyen aquesta imatge les esclaves de diferents anys i moltes penitents voluntàries

Dolorosa (1)

Dolorosa

Comment here

15 − = 14