Letra C

Confraria de la Verge de les Angústies

Confraria_VergeFou l’any 1926 que l’arxiprest mossèn Bono va sugerir traure en processó la magnífica imatge de la Verge Dolorosa de les Angústies, obra de l’escultor valencià Esteve Bonet. El motiu de que els seus membres eren components quasi tots de l’antiga «Peña Taurina», van donar ocasió a que el nom popular amb que es conegués el pas era els. «dels toreros». Van ser ells els primers que a Vinaròs van desfilar en la processó revestits amb vestes. Passat el desastre de la Guerra Civil, destruida la primitiva imatge a destralades, per encàrrec de Vt. Enrique i Tarancon, en va esculpir una altra molt similar cap a 1941, l’artista Joan Baptista Folia Prades, natural de la veïna població de Sant Jordi. Es la que actualment presideix la capella de la comunió i l’havia pagat integrament Joan Baptista Polo Esteller (a) Marietet. El baixar-la per a les processons i muntar-la en la peanya comportava una gran faenada que s’alleugerava gràcies a un mecanisme mecànic o grua dirigit per Sebastià Fontes (a) Blanquet i posada en peanya per Manuel Garcia Julbe. En aquell principi que la peanya es traia als muscles, es remunerava els portadors i els xiquets dels descansos rebien com a gratificació una paperina de caramels i confits. En 1959, sent el seu germà major encara Joan Baptista Polo, comptava amb 45 confrares. A l’any següent les esclaves van obsequiar el pas amb un llenç per a la creu, brodat amb seda i fil d’or, fent destacar moltíssim també la gran catifa de clavells que es coloca als peus de la Verge. L’any 1961 es va elegir per al trienni 1961-1964 la següent junta: Agustí Morales Vizcarro, com a Germà Major; Consiliaris Joan Carsi Balanzá i Arturo Caballero Sánchez; Francesc Farga Esteller, majordom; Pere López de Cap, secretari, i Diputats de govern Joan Polo Costa, Josep Verdera Miralles, Josep Lluis Puchol Quixal, Sebastià Balaguer Bas, Agustí Ribera Vila, Vicent Piñana Roure i Francesc Cabanes Puchol. En 1964, pel trastorn que comportava el traure la pesada imatge del níxol de la Capella, es va adquirir una nova obra de guix de les fàbriques d’Olot, per a la qual cosa es van desplaçar a aquella ciutat els confrares Arturo Caballero i Josep Verdera, beneit-se el diumenge de rams de l’any següent, s’adquirí a València la part de les làmpares (de la Casa Josep Bonacho David) en 1966, així com també un ric estendart brodat amb fils d’or per les monges de la Divina Providència es va estrenar en 1967. La carrossa té la peculiaritat de que la direcció funciona al revés i ha estat conduïda pels Srs. Cases, Selma i Verdera. Fins que van ser suprimides fa pocs anys desfilaven darrere d’aquest pas les esclaves entrants. Els confrares utilitzen vesta i caputxa blanca amb cinturó i botonadura de seda morats. En 1990 consta com a Germà Major Arturo Caballero Sánchez i en 1997, Antoni Febrer Caballer. En dit any s’estrena peanya nova procedent dels tallers Ullastrell, de Cervera, amb un cost aproximat d’un milió de pessetes.

Comment here

1 + 6 =