Blog

Cros Gaudí, Federico

Segons les dades de la partida de baptisme -Vinaròs-, li imposen els noms de Federico Napoleón, Fausto. Nascut el 19 de desembre de 1834, a les 11,30 del matí.

Pares: Antonio Cros i Carmen Gaudí. El pare joier -títol de col·legial argenter de la Ciutat i Regne de València, donat el 25 octubre 1825-iaios paterns: Federico Cros, -joier- i Francisca Antonia Maspons. iaios materns: Joan Gaudí i Josefa Selma. Padrins Federico Cros i Ramona Jordà.

Celebra la seua boda el 19 de febrer de 1863 amb Pascuala Grau Adam, de Calanda.

Van tindre 14 fills dels qualsvan sobreviure 6 filles:

- Carmen, casada amb Juan Callau Bonard, rellotger. Vinaròs

- Misericòrdia, casada amb Juan Berenguer Merqué, joier, Tortosa

- Azucena, casada amb Juan Bautista Santapau Franco, procurador, Vinaròs

- Federica, fadrina. Joiera.

- Prudència, casada amb José Llopis Oms de Peníscola. Amb la seua germana Federica van continuar amb la joieria paterna en la Plaça Parroquial de Vinaròs. A mitjan 1950 es traspassa i posteriorment es ven a Ismael Alonso i Pilar Tàpia-Ruano.

-María Genoveva, casada amb José Morera Guijarro, procurador, Tortosa.

Federico mor a Vinaròs l’11 de desembre de 1925. Els seus restes reposen en el cementeri de Vinaròs: Família LLOPIS-CROS-PLA

(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Cros, José Federico Rafael

Neix a Vinaròs el dissabte 1 de desembre -dia de Sant Eloi patró dels Joiers- de 1917, fill de Prudència Cros Grau, joiera i José Llopis Oms, comercial. Batejat en l’Arxiprestal de Vinaròs.

Realitza els estudis de batxillerat amb el mestre Vilaplana a Vinaròs i amb Francisco Cros a Reus. Comença els estudis de Dret en la Universitat de València.

Durant la guerra civil 1936-39 va estar en el front de Terol, després es llicència en dret per la universitat de València i inicia estudis de nàutica. Viatja com a marí per a obtindre les hores de navegació en un vaixell de càrrega per la costa atlàntica d’Amèrica del Sud. A la seua volta, es presenta i aprova les oposicions de Tècnic del Ministeri d’Hisenda.

A l’agost de 1944 es casa amb Carmen Pla San Román, natural de Ceuta, estudiant a València i resident en Alaquàs. Tenen tres fills, Mª Carmen, llicenciada en Història; José, doctor en Ciències Físiques i Jorge, titular de Dret –Els tres títols de la Universitat Complutense-.

Després del matrimoni, el seu primer destí com a funcionari, van ser les Palmes, traslladant-se més tard a Santa Cruz de Tenerife on funda la filial d’assegurances Ocaso junt amb altres socis. Posteriorment, en 1951, es traslladà a Madrid i uns anys després emigra a Veneçuela, 1955-1962. Allí té contacte amb la colònia vinarocense.

A la seua volta, porta noves idees per a la comptabilitat informàtica d’empreses, l’organització d’assegurances i l’autorentat de cotxes, al no trobar suports per a emprendre i posar en marxa estos negocis, es reincorpora al seu lloc de funcionari en la Delegació d’Hisenda de Madrid, traslladant-se més tard al Ministeri d’Indústria. Es jubila en el Registre de la Propietat Industrial, direcció de Patents.

Mor a Madrid el 23 de maig de 1992, els seus restes, junt amb els de la seua família i dóna reposen en el cementeri de Vinaròs. Família LLOPIS –CROS- PLA
(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Pla, José Federico

Neix a Vinaròs, província de Castelló, en el carrer Sant Roc, el dimecres 6 d’octubre de 1948, batejat en l’Arxiprestal. Fill de José F. R. Llopis Cros i Carmen Pla San Romàn, els seus padrins van ser Federica Cros Grau i Claudio Becerro de Bengoa Callau.

Realitza els estudis primaris, el batxillerat i la carrera a Madrid. Estudia Ciències Físiques en la Universitat Complutense i obté el Grau de Llicenciat (Secció Físiques) en 1976 amb la Tesina titulada “Estudi teòric i experimental de plaques zonals amb simetria circular”

Posteriorment, i després de treballar en el departament d’Òptica de la Facultat de Ciències Físiques, comença els seus estudis de doctorat en el Departament de Física de l’Estat Sòlid com a professor ajudant de classes pràctiques. Realitza els cursos de doctorat aconseguint el títol de Doctor al desembre de 1980 amb la tesi titulada “Estudi dels defectes cristal·lins en GaP i MgO per mitjà de microcatodoluminiscència i altres tècniques microscòpiques”. La qualificació va ser d’Excel·lent Cum Laude i obté el Premi Extraordinari de Tesis Doctorals d’eixe any.

La seua llarga carrera docent s’ha desenrotllat en la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) Departament de Física de l’Estat Sòlid que va passar a denominar-se ulteriorment Departament de Física de Materials. En el dit Departament va obtindre la càtedra en l’àrea de “Ciència dels Materials i Enginyeria metal·lúrgica”.

Es va jubilar a finals de 2012 per incapacitat laboral permanent i el Rector de la UCM li atorga la medalla al Mèrit.

Durant l’extensa labor en la UCM ha donat classes en els tres cicles de la llicenciatura de Ciències Físiques i en la titulació d’Enginyeria de Materials, ha publicat més de 100 articles en revistes de reconegut prestigi internacional i altres tantes comunicacions en congressos. A més de dirigir diverses tesis doctorals, tesines i projectes de fi de carrera així com projectes d’investigació subvencionats pel Ministeri i companyies externes.
(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Pla, Mª Carmen

Nascuda a Vinaròs el 27 de juny de 1945, filla de José F. R. Llopis Cros i Carmen Pla San Román. Batejada en l’església Arxiprestal NS Asunción-, és apadrinada per la seua iaia paterna, Prudència Cros Grau i pel seu tio matern Constantino Pla San Romàn.

Viu en Las Palmas i Tenerife i realitza els estudis primaris a Vinaròs en el col·legi de la Divina Providència. El Batxillerat elemental i superior el fa a Madrid, examinant-se com a alumna lliure. En 1960-61 cursa Preuniversitari en l’Institut Lope de Vega i comença la carrera de Filosofia i Lletres en la Universitat Complutense, tria la secció Històries. Realitza la Tesina de llicenciatura en la Universitat de Santiago on té el seu primer treball.

Des de 1969 Es dedica a la docència en diverses zones d’Espanya – Santiago, Oviedo, Santander, Madrid, Terol- compartint la jornada en les aules amb la investigació didàctica i la formació del professorat en l’equip de l’ Institut d’Estudis Pedagògics Somosaguas -IEPS- a Madrid. Ha col·laborat també amb Centres de professors públics i privats i amb diverses ONGD, en Educació per al Desenrotllament. És sòcia Fundadora de les ONGD: Projecte Cultura i Solidaritat i InteRed.

Com a investigadora en innovació educativa ha impartit cursos, conferències, tallers….A diversos col·lectius des de professorat, equips directius de centres, fins a voluntaris i cooperants, en temes relacionats amb Ciències Socials – Creativitat i diversos aspectes d’Educació per al Desenrotllament, gènere, interculturalitat, drets humans, ciutadania…-

Des de 1978 ha publicat llibres amb l’editorial Narcea, Graò, SM, EDB, CCS i un gran núm. d’articles en revistes d’educació.

És membre del Consell de redacció de la revista cultural Crítica editada a Madrid i que en el 2013 va complir 100 anys. És la segona revista més antiga d’Espanya i la més antiga a Europa dirigida per dones.

Des de la jubilació en 2010 segueix com a voluntària en diversos projectes per a millorar la qualitat educativa i els materials didàctics – Aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge servici, educació inclusiva…-

Participa i coordina el projecte “Història del meu poble” promogut per Amics de Vinaròs per a elaborar materials didàctics que ajuden a conèixer el patrimoni, respectar-lo, valorar-lo i promocionar-lo.
(A.C.A.V. 27/03/2014)

VINAPEDIA

>