La enciclopedia digital sobre las cosas de Vinaròs. Personajes, lugares, negocios, calles, fechas significativas… todo lo que quieras saber y compartir sobre tu ciudad.
El dia 28 de maig es van celebrar elección s municipals amb el següent resultat
PSPV 9 REGIDORS:
PP 7 REGIDORS
PVI 2 REGIDORES
VOX 2 REGIDORS
COMPROMÍS 1 REGIDORA
A.C.A.V. (juny 2023)
El 24 de març de 2023 es va celebrar l’acte oficial de la inauguració de la nova seu de l’associació “Amics de Vinaròs” al carrer Carreró 53, en l’edifici de la Casa de cultura de la ciutat.
L’acte va ser multitudinari i va comptar amb la participació de Puro Teatre sota la batuta de Toni Guillot. Una performance al carrer va obrir boca de l’esdeveniment que va ser presentat per Antonio Carrasco i en el qual van intervenir l’alcalde Guillem Alsina, Mosen Enrique Vinaixa que va procedir a la benedicció de les instal·lacions i José Lúis Pascual president de l’entitat.
Una vegada dins es va inaugurar l’exposició antològica dedicada al gran artista José Córdoba que ens va deixar fa un temps. La seva vídua i filles van assistir a la presentació enmig d’una gran emoció i en la qual també va prendre la paraula l’artista Agustí Roso.
Un brindis de benvinguda va culminar l’acte amb el qual es va posar de llarg aquesta modesta però molt aprofitada seu que dona una altra dimensió a l’activitat de l’entitat amb la possibilitat de tenir una sala d’exposició permanent que es posarà a la disposició dels artistes locals,
Pilar va ser coneguda localment com “Pilar la comare”. La seua mare Eugènia va exercir la mateixa professió. Va ser la segona de tres germans. El pare va morir en un naufragi, tragèdia que va marcar la vida de la família. Pilar era una dona de fort caràcter, d’això en donen testimoni les persones que van col·laborar amb ella, i les dones a les que va ajudar a portar fills al món. Va viure sempre a “l’arrabal Socors”. El domicili de Pilar va ser sempre el punt de reunió de tota la família. Com era costum en l’època, les nits d’estiu després de sopar era costum en l’època, les nits d’estiu després de sopar treien les cadires al carrer i alli intercanviar noticies, amb amics i veïns fins l’hora de retirar-se per anar a dormir o per assistir algun part. Dona molt creient va viure sempre en conflicte entreles seues creences i els seus sentiments.
L’home que va estimar, Pepito Rabasa, va ser alcalde socialista de Vinaròs per poc temps, després de l’esclat de la Guerra Civil, va viure exiliat a Barcelona després de la contenda; el que va dificultar les seues relacions durant anys, fins que l’any 1959 es van poder casar, però no va ser fins la transició democràtica quan van poder recuperar una vida familiar normalitzada.
Durant més de quaranta anys, Pilar Ripoll va exercir la seua professió. Va formar part com a llevadora de l’equip de tocologia, quan es va crear cap els anys cinquanta el Centre Maternal, ubicat al carrer Sant Francesc, estan com a director i tocòleg D. José Sabaté, i com a practicant i anestesista D. Domingo Romeu. Pilar “la comare” va ser una dona controvertida; temperamental i afectuosa, mai va regatejar esforços per acudir a on eren requerits els seus serveis; de dia o de nit, fos o no fos festa, ella es feia present al costat de les seues pacients i amb gest brusc i decidit, donava ànims per afrontar el part.
Pilar es va jubilar molt delicada de salut, tenia pànic d’entrar en un quiròfan com a pacient per posar remei a la fractura dels meniscs dels dos genolls. Va viure fins els 87 anys.
Des de gener de 2023, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs té una seu situada en el carrer Carreró 53.
Per més informació:
Va nàixer el 12 de març de 1944, fill d’Emilio i Joaquina. Va ser director de la Acadèmia Verge de Montserrat, de Alcanar (1.964-1.974). Professor de las Escuelas de Orientación Marítima, de Vinarós “el Pòssit” (1.974-1.976). A més de mestre i director del CEIP Sant Sebastià, va rebre el premi Grinyó Ballester el 2007. Va faltar el dia 2 d’agost de 2020.
Va ser autor en la Editorial Antinea de llibres d’història local de molt èxit, com els dos volums de Cançons i Costums de Vinaròs (on enumera jocs i tradicions locals), Vinarossencs a la Barcelona industrial, sobre l’emigració de vinarossencs a Barcelona, i el més internacional: Vinarocenses en América, sobre l’emigració a les Amèriques. A la col·lecció Mare Nostrum va publicar Salvador Brau, un fotògraf popular. La seua obra més elaborada va ser l’Enciclopèdia Il·lustrada de Vinaròs, publicada per l’Associació Cultural Amics de Vinaròs en format digital, que va ser guanyadora del premi Borràs Jarque d’investigació l’any 2011, després d’haver-li dedicat molts anys a recopilar dades i es la base de la Vinapèdia. Entre els fons de l’associació Amics de Vinaròs es troba el seu últim manuscrit, en el que estava treballant quan la malaltia ja no el va deixar fer-ho més, porta com a títol provisional Andaluces de Vinaròs.
Altres obres de format més menut però de molta importància també van ser, en 1.988 El nostre poble: Vinaròs per a la Delegació d’Educació del Magnífic Ajuntament de Vinaròs. En 1990 Semana Santa de Vinaròs, que va editar l’ Ajuntament de Vinaròs. I poc temps després per a la Societat Cultural La Colla va investigar La fotografía a Vinaròs.
També son nombrosos els articles que va publicar al Setmanari Vinaròs, com a exemple podem destacar «Los billetes de Vinaroz» (1-03-75); «Manuel Serrano García, escultor vinarocense» (10-05-75); «Los festejos vinarocenses de antaño» (21-06-75); «A propósit de N’Antoni Mundo» (9-04-88); «Puig Roda, 70 anys de la seua mort» (18-11 -89).
Al Crónica de Vinarós: «Carles I va crear la primera Cátedra de Taquigrafía en Vinarós» (5-01-91); «El Salvador, Y antic gremi dels llauradors» (2-11-91); «El Tresor artístic de l’Arxiprestal» (2-03,6-04 y 11 -05-91); «La pintora vinarocense Isabel Mondéjar Ayguals» (3-08-91); «Heráldica vinarocense: Els Brusca» (7-09-91); «Sebastián Miralles» (7-09-91); «1.391, desapareix la jueria de Vinarós» (7-12-91); «Llegendes i tradicions de Sant Sebastiá» (11-01-92); «Els Pinyol, orfebres vinarossencs» (1-11-92)
I al Butlletí Cultural Fonoll va col·laborar en el seu llançament al publicar en el seu primer número un article dedicat als malnoms vinarossencs.
L’inici de les obres d’adequació de l’edifici de propietat municipal de la “Cotxera de Batet”, edifici de l’any 1852 situat enfront del passeig marítim de Vinaròs ha suposat el descobriment de restes arqueològiques que estan sent estudiats, però que podrien correspondre a l’antic Fortí, baluard que estava en aquest lloc entre els segles XVIII i XIX, segons va explicar l’arqueòleg David López.
Les troballes s’han produït durant les tasques d’anivellament i arranjament de la planta baixa de l’edifici i va corroborar que, encara que estan en estudi, aquestes restes correspondrien al Fortí segons els primers indicis. “El que hem trobat són paviments de cudol, estructures de murs de l’antiga edificació, que creiem que podrien estar afectades per altres obres posteriors al Fortí i anteriors al Corral de Batet; és a dir, que hi ha una successió de fases i èpoques constructives en aquest solar” (David López)
També s’ha trobat material ceràmic, cristall, fauna i especialment molta malacofauna.
Les obres en aquest immoble, com va explicar el regidor d’Ordenació del Territori, Jan Valls, s’escometen en la seua primera fase amb fons de romanents de tresoreria de l’Ajuntament de Vinaròs de l’any 2018, amb un import de 361.000 euros, i consisteixen en el condicionament de la planta baixa i el reforç i acabat de tota l’estructura, façana i fusteria. En una segona fase es realitzarà l’adequació interior de les dues plantes. El pressupost global serà de quasi 600.000€.
