Blog

Hospital de Vinaròs

L’hospital comarcal de Vinaròs va néixer per cobrir l’atenció sanitària de 66.223 habitants. Avui dia atén a una població de gairebé 100.000 persones (quasi el doble a l’estiu). La plantilla ha passat de 257 a 812 professionals i l’activitat quirúrgica de 2.058 intervencions en 1994 a les 5.944 en 2016, a més de doblar-se les consultes externes, que han passat de 65.128 a 124.312 al llarg d’aquests anys.

 

Al juny de 2012 l’Hospital de Vinaròs va adquirir el rang d’hospital universitari juntament amb el Provincial de Castelló, el General i el de la Plana de Vila-real. Esta catalogació va ser possible gràcies al conveni que es va signar en el mes de maig de 2010 entre la Conselleria de Sanitat, la de Justícia i Administracions Públiques, l’Agència Valenciana de Salut, el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló i la UJI destinat a aprofitar els centres sanitaris per a la docència, assistència i la investigació universitària en Ciències de la Salut.

Però abans d’això l’Hospital de Vinaròs ja era un centre on s’impartia formació post-grau als metges i infermeres. Des del 30 d’abril de 1996 se formen anualment els Metges Interns Residents (MIR) en diverses especialitats i en el mes de maig de 2011 s’autoritzà al centre a formar a les Infermeres matrones residents.

Pel centre han passat onze directors. Han sigut directors de l’Hospital al llarg d’aquests 25 anys d’història Maria Jesús Juan Sanz, des de la seua inauguració fins al mes de maig de 1994, data en que va ser substituïda per Pablo Rodríguez Martínez, qui també va estar dos anys (fins al mes de setembre de l’any 1995). Posteriorment l’ha dirigit l’oftalmòleg Javier Arbúes Palacios i Javier Peñarrocha Nebot, que va accedir al càrrec a mitjans de novembre de 1997. Al juliol de 2003 va ser nomenat director Manuel Ibáñez Gimeno i al 2005 va accedir al càrrec el vinarossenc Alejandro Suay Cantos, que va ser substituït el març de 2012 per Amadeo Bellés Calvo, i Ana Arizón, actual gerent del departament de salut.

L’Hospital de Vinaròs ha ampliat serveis al llarg dels seus 25 anys d’història, com el servei de maternitat, el dia 1 de setembre de 1994 o l’adquisició del primer TAC l’any 1998, que va ser renovat per un de nou recentment amb una inversió de 482.000 euros per part de la Conselleria de Sanitat. L’any 2000 va entrar en funcionament l’anomenat hospital de dia o la cirurgia major ambulatòria. També es van ampliar el número de llits de la UCI. Des de l’any 2002 l’Hospital té el servei de analgèsia epidural durant les 24 hores del dia i des del 2009 també s’ofereix la possibilitat d’administrar el gas Kalinox com alternativa analgèsica. L’any 2006 va ampliar-se el servei de ginecologia amb cirurgia laparoscòpica i es va implantar una nova tècnica amb làser, capaç de tractar amb èxit la ceguera per degeneració macular. L’any 2013 es va dotar l’hospital amb un equip de Tomografia Axial Computeritzada (TAC), d’última generació amb una inversió de 482.527 euros. Al 2014 es va obrir la nova planta d’hospitalització. I el 2016 es va adquirir un làser holmium per al tractament de les litasi vesicals, un nou colonoscopi, dos torres d’endoscòpies o nous eco cardiògrafs, entre altres millores en equipament. Pròximament està prevista la incorporació del nou equip de Ressonància Magnètica donat per la Fundación Amancio Ortega. I per al 2018 s’ha anunciat que la Generalitat destinarà més de 600.000 euros d’inversió, part de la qual serà per la nova farmàcia hospitalària. El president Ximo Puig va anunciar en l’acte commemoratiu d’este 25è aniversari la incorporació de vint-i-cinc nous professionals de diferents categories. Entre les millores en equipament figuren l’obertura de denou habitacions individuals per millorar l’estada de familiars i pacients; la posada en marxa d’un nou quiròfan que se sumarà als cinc actuals per millorar les llistes d’espera en cirurgies no urgents, i l’obertura d’una segona torre de colonoscòpia. Tot això requerirà la incorporació de vint-i-cinc professionals entre metges, infermers, auxiliars i zeladors.

                         

L’Ajuntament de Vinaròs també ha anat adequant l’entorn al llarg dels anys. Així es va crear una nova zona d’aparcament per a vehicles davant l’ampliació i s’ha adequat l’entorn amb una rotonda que també serveix com a heliport. L’Ajuntament va proposar a finals de 2010 una modificació pressupostària del voltant de 40.000 euros per sufragar el cost de construcció de dues rotondes que milloraven l’accés al centre hospitalari i de l’heliport provisional. Enguany s’ha ampliat en 531 noves places d’aparcament gràcies a l’Ajuntament que ha adequat un terreny enfront del centre hospitalari.

                                                         

L’ampliació de l’hospital es va inaugurar març de 2011. Una obra en la que la Generalitat va invertir un total de 12.960.841,39 euros. L’obra civil es va iniciar al febrer de 2007, i la superfície en la qual es va desenvolupar s’assenta en una parcel·la de 6.257 metres quadrats; amb una superfície construïda de 6.738 metres quadrats. L’ampliació va consistir en una nova àrea d’urgències, l’ampliació de l’Hospital de Dia mèdic-quirúrgic, de la Unitat d’hospitalització a domicili, de quiròfans, paritoris i UCI; així com en un important augment d’habitacions individuals d’hospitalització.

(Xavi Flores, 16/12/2017)

Cros Gaudí, Federico

Segons les dades de la partida de baptisme -Vinaròs-, li imposen els noms de Federico Napoleón, Fausto. Nascut el 19 de desembre de 1834, a les 11,30 del matí.

Pares: Antonio Cros i Carmen Gaudí. El pare joier -títol de col·legial argenter de la Ciutat i Regne de València, donat el 25 octubre 1825-iaios paterns: Federico Cros, -joier- i Francisca Antonia Maspons. iaios materns: Joan Gaudí i Josefa Selma. Padrins Federico Cros i Ramona Jordà.

Celebra la seua boda el 19 de febrer de 1863 amb Pascuala Grau Adam, de Calanda.

Van tindre 14 fills dels qualsvan sobreviure 6 filles:

- Carmen, casada amb Juan Callau Bonard, rellotger. Vinaròs

- Misericòrdia, casada amb Juan Berenguer Merqué, joier, Tortosa

- Azucena, casada amb Juan Bautista Santapau Franco, procurador, Vinaròs

- Federica, fadrina. Joiera.

- Prudència, casada amb José Llopis Oms de Peníscola. Amb la seua germana Federica van continuar amb la joieria paterna en la Plaça Parroquial de Vinaròs. A mitjan 1950 es traspassa i posteriorment es ven a Ismael Alonso i Pilar Tàpia-Ruano.

-María Genoveva, casada amb José Morera Guijarro, procurador, Tortosa.

Federico mor a Vinaròs l’11 de desembre de 1925. Els seus restes reposen en el cementeri de Vinaròs: Família LLOPIS-CROS-PLA

(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Cros, José Federico Rafael

Neix a Vinaròs el dissabte 1 de desembre -dia de Sant Eloi patró dels Joiers- de 1917, fill de Prudència Cros Grau, joiera i José Llopis Oms, comercial. Batejat en l’Arxiprestal de Vinaròs.

Realitza els estudis de batxillerat amb el mestre Vilaplana a Vinaròs i amb Francisco Cros a Reus. Comença els estudis de Dret en la Universitat de València.

Durant la guerra civil 1936-39 va estar en el front de Terol, després es llicència en dret per la universitat de València i inicia estudis de nàutica. Viatja com a marí per a obtindre les hores de navegació en un vaixell de càrrega per la costa atlàntica d’Amèrica del Sud. A la seua volta, es presenta i aprova les oposicions de Tècnic del Ministeri d’Hisenda.

A l’agost de 1944 es casa amb Carmen Pla San Román, natural de Ceuta, estudiant a València i resident en Alaquàs. Tenen tres fills, Mª Carmen, llicenciada en Història; José, doctor en Ciències Físiques i Jorge, titular de Dret –Els tres títols de la Universitat Complutense-.

Després del matrimoni, el seu primer destí com a funcionari, van ser les Palmes, traslladant-se més tard a Santa Cruz de Tenerife on funda la filial d’assegurances Ocaso junt amb altres socis. Posteriorment, en 1951, es traslladà a Madrid i uns anys després emigra a Veneçuela, 1955-1962. Allí té contacte amb la colònia vinarocense.

A la seua volta, porta noves idees per a la comptabilitat informàtica d’empreses, l’organització d’assegurances i l’autorentat de cotxes, al no trobar suports per a emprendre i posar en marxa estos negocis, es reincorpora al seu lloc de funcionari en la Delegació d’Hisenda de Madrid, traslladant-se més tard al Ministeri d’Indústria. Es jubila en el Registre de la Propietat Industrial, direcció de Patents.

Mor a Madrid el 23 de maig de 1992, els seus restes, junt amb els de la seua família i dóna reposen en el cementeri de Vinaròs. Família LLOPIS –CROS- PLA
(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Pla, José Federico

Neix a Vinaròs, província de Castelló, en el carrer Sant Roc, el dimecres 6 d’octubre de 1948, batejat en l’Arxiprestal. Fill de José F. R. Llopis Cros i Carmen Pla San Romàn, els seus padrins van ser Federica Cros Grau i Claudio Becerro de Bengoa Callau.

Realitza els estudis primaris, el batxillerat i la carrera a Madrid. Estudia Ciències Físiques en la Universitat Complutense i obté el Grau de Llicenciat (Secció Físiques) en 1976 amb la Tesina titulada “Estudi teòric i experimental de plaques zonals amb simetria circular”

Posteriorment, i després de treballar en el departament d’Òptica de la Facultat de Ciències Físiques, comença els seus estudis de doctorat en el Departament de Física de l’Estat Sòlid com a professor ajudant de classes pràctiques. Realitza els cursos de doctorat aconseguint el títol de Doctor al desembre de 1980 amb la tesi titulada “Estudi dels defectes cristal·lins en GaP i MgO per mitjà de microcatodoluminiscència i altres tècniques microscòpiques”. La qualificació va ser d’Excel·lent Cum Laude i obté el Premi Extraordinari de Tesis Doctorals d’eixe any.

La seua llarga carrera docent s’ha desenrotllat en la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) Departament de Física de l’Estat Sòlid que va passar a denominar-se ulteriorment Departament de Física de Materials. En el dit Departament va obtindre la càtedra en l’àrea de “Ciència dels Materials i Enginyeria metal·lúrgica”.

Es va jubilar a finals de 2012 per incapacitat laboral permanent i el Rector de la UCM li atorga la medalla al Mèrit.

Durant l’extensa labor en la UCM ha donat classes en els tres cicles de la llicenciatura de Ciències Físiques i en la titulació d’Enginyeria de Materials, ha publicat més de 100 articles en revistes de reconegut prestigi internacional i altres tantes comunicacions en congressos. A més de dirigir diverses tesis doctorals, tesines i projectes de fi de carrera així com projectes d’investigació subvencionats pel Ministeri i companyies externes.
(A.C.A.V. 27/03/2014)

Llopis Pla, Mª Carmen

Nascuda a Vinaròs el 27 de juny de 1945, filla de José F. R. Llopis Cros i Carmen Pla San Román. Batejada en l’església Arxiprestal NS Asunción-, és apadrinada per la seua iaia paterna, Prudència Cros Grau i pel seu tio matern Constantino Pla San Romàn.

Viu en Las Palmas i Tenerife i realitza els estudis primaris a Vinaròs en el col·legi de la Divina Providència. El Batxillerat elemental i superior el fa a Madrid, examinant-se com a alumna lliure. En 1960-61 cursa Preuniversitari en l’Institut Lope de Vega i comença la carrera de Filosofia i Lletres en la Universitat Complutense, tria la secció Històries. Realitza la Tesina de llicenciatura en la Universitat de Santiago on té el seu primer treball.

Des de 1969 Es dedica a la docència en diverses zones d’Espanya – Santiago, Oviedo, Santander, Madrid, Terol- compartint la jornada en les aules amb la investigació didàctica i la formació del professorat en l’equip de l’ Institut d’Estudis Pedagògics Somosaguas -IEPS- a Madrid. Ha col·laborat també amb Centres de professors públics i privats i amb diverses ONGD, en Educació per al Desenrotllament. És sòcia Fundadora de les ONGD: Projecte Cultura i Solidaritat i InteRed.

Com a investigadora en innovació educativa ha impartit cursos, conferències, tallers….A diversos col·lectius des de professorat, equips directius de centres, fins a voluntaris i cooperants, en temes relacionats amb Ciències Socials – Creativitat i diversos aspectes d’Educació per al Desenrotllament, gènere, interculturalitat, drets humans, ciutadania…-

Des de 1978 ha publicat llibres amb l’editorial Narcea, Graò, SM, EDB, CCS i un gran núm. d’articles en revistes d’educació.

És membre del Consell de redacció de la revista cultural Crítica editada a Madrid i que en el 2013 va complir 100 anys. És la segona revista més antiga d’Espanya i la més antiga a Europa dirigida per dones.

Des de la jubilació en 2010 segueix com a voluntària en diversos projectes per a millorar la qualitat educativa i els materials didàctics – Aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge servici, educació inclusiva…-

Participa i coordina el projecte “Història del meu poble” promogut per Amics de Vinaròs per a elaborar materials didàctics que ajuden a conèixer el patrimoni, respectar-lo, valorar-lo i promocionar-lo.
(A.C.A.V. 27/03/2014)

VINAPEDIA

>