Coneguda aquesta germandat també popularment com la de “Nostre Senyor de la Canyeta”, va ser fundada el Divendres Sant de 1953 i van eixir per primera vegada amb el pas a l’any següent. Aquella primitiva carrossa, que sols comptava el primer any amb la figura de Crist, va ser beneïda l’onze d’abril de 1954, sent la peanya, obra del fuster Manuel Garcia Julbe. Els demès complements ornamentals de marqueteria eren de Josep Mª Esteller Raga. Quasi tots els membres d’aquesta germandat eren en el moment de la seua fundació solters, antics companys de l’antiga Acció Catòlica, implantada a la nostra parròquia després de la Guerra Civil pel rector Vicente Enrique, després eminent cardenal Tarancón. Fou el seu primer germà major Manuel Artola Saiz de Aja i comptava amb un centenar de confrares. A l’any següent ja van poder eixir totes les figures del pas. En 1959 era presidida per Joaquin Simó Federico, amb uns 71 membres i en 1960 es van adquirir ciris elèctrics. Alberto Falcó Serres va ser després de l’ anterior el germà major durant uns tres anys, i ja en 1962 havia perdurat fins un munt d’anys Agustí Prades Arnau (encara consta com a tal en 1990) . Aquest Sr. ha esdevingut durant molts anys el President de la Junta de les confraries de la Setmana Santa. El pas utilitza vesta negra, amb cinturó, botons i caputxa de seda, de color roig. Van estrenar nova peanya, tallada en fusta, el 21 de març de l’any 1967, obra dels escultors Aixendri, afincats llavors a Vinaròs. En 1968 van eixir acompanyats de la banda de cornetes i tambors dels requetés de Vila-real.
Comment here