Anomenat familiarment «Cine del Senyor Vicari» va estar vigent durant el temps que el jove sacerdot Josep Sirisi, nebot de l’arxiprest Jaume Sirisi, va permanèixer a la nostra ciutat durant una vintena llarga d’anys. Utilitzant com a Centre Parroquial l’ex-església del convent de sant Francesc i altres dependències, allí es va promoure des de 1953/54 una “Escola Parroquial d’Arts i Oficis” on s’impartien classes nocturnes de manera gratuïta i un cine (que feia la competència a les demés sales) i teatre, interpretat per joves i per als als joves d’Acció Catòlica que va deixar de tenir vigència cap a 1965. Joves afeccionats de la població van treballar i representar de manera totalment gratuita –com no podia ser d’altra manera- obres de teatre moralitzadores, com «Chao», «Nelo Bacora», «Per no entendre el castellà», «El verdugo de Sevilla», «La Muralla», «La herida luminosa», Doña Clarines», «Marianela», etc., dirigides sempre per Antonio Fora i acabant sovint en un fi de festa en que no podia faltar el cant acompanyat de guitarra, de la cançó «La rana», popularitzada per Joaquim Simó Federico. “Crònica de Vinaròs” va publicar en 1993 un opuscle redactat per Juan Chaler Comes i molt il.lustrat, sobre les activitats teatrals, -que no eren les úniques que es feien-, i que allí es van dur a terme.
Comment here