Pous i basses de l’Iryda: Cap als anys setanta, el IRYDA, (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario), va realitzar una série de 18 perforacions en llocs molt disseminats del nostre terme, concentrant totes les seues aigues (1500 litres per segon) i portant-les a unes estacions denominades «Ermita», «Coves del Vent» i «Planetes». Aquesta última canalitza o recull l’aigua de set pous, els quals proporcionen un cabdal de 28.888 litres minut, amb una elevació màxima de 196 metres. Aquest cabdal immens d’aigua es bombeja després cap a unes basses enormes, per a dur a terme un pla ambiciòs, que segons afirmava En Francesc Quintana, cap provincial de l’esmentada entitat, podia convertir a Vinaròs en la primera població tarongera de la província regant unes 2.550 hectàrees, (ja hem dit que el terme de Vinaròs és practicament tot utilitzable). La bassa més menuda i primera que es va fer junt a la carretera de Sant Rafel, a l’esquerra, té una capacitat total de 297.103 metres cúbics i una altura de 10 metres. Estava pràcticament acabada en març de 1982, quan el governador civil de la Província va anar oficialment a visitar-la. Les basses en questió tenen unes proporcions que per a donar idea podem dir que en la seua base o llit podrien caber-hi dos terrenys de joc com els del Santiago Bernabeu (Camp de F. del Madrid), es a dir, 18.594 metres de superfície del fons. En la segona que es va construir, la seua capacitat està próxima al milió de metres cúbics d’aigua (990.990). Sent que la electricitat és més barata de nit que de dia, l’estalvi de diners que les basses farien, suposaria en principi una quantitat molt respectable. La pèrdua d’aigües per culpa de la seua canalització feta amb grans tubs de formigó va fer impracticable la seua utilització fins que en febrer de 1995 es van constituir unes Associacions de regants particulars, denominades Ermita i Estació que van renovar tota la xarxa de rec fent-la de plàstic a pressió. La majoria de les finques que es reguen perteneixen a propietaris canareus, sent els seus presidents Isidre Balada i Ramon Rabadà.
Comment here