Vinarossenquisme

L’amor que els vinarossencs senten pel seu poble pot parèixer desmesurat en algunes expressions, com les que segueixen:

“-¿Los extranjeros que se detienen, demuestran conocer Vinaroz?
–La mayoría no. Si lo conocieran bien, no se irían nunca”.

(El Sr. Aixalá era propietari d’un restaurant a l’entrada de la població en l’Aving. De Barcelona. Escriu M. Foguet. “Interrogamos a… Don Pedro Aixalá Masó”. Setm. “Vinaroz”, 29-VI-1957)
“Poble que no sé que té,
que de tant que té, té tant,
que no es troba foraster
que no vullgue ser
d’aquell poble, un habitant”

(J. S. Farga en “Patria y Fe”, 1-II-1975)

“Enamorat
de la pàtria sóc,
petita, blanca i una,
el niu meu, bressol
i molt bona fortuna.
Vinaròs, tot sol,
font de vers i de prosa,
amb tu el món sencer
fa solament, nosa”

(Giner Sorolla- “Vinaròs tot sol”. Pregó de fira 1990)

Quins projectes que teniem!
Pensavem en tot instant
En Vinaròs, pos voliem
Sigués poderós i gran.
Un jardí ple de marqueses,
Un paradís terrenal!…
Quan alcalde tú siguesses
I jo fòra concejal.”

(J. S. Farga. “De un vinarossenc de raça”. 2-I-1971)

“Ja em tornes a tindre aquí,
meu estimat Vinaròs,
vinc a oferir-te les flors
les millors del meu jardí

Accepta-les de bon grat
Que en satisfacció les dóna
Ton fill que per Barcelona
Ni un sol moment t’ha oblidat

Aquella hermosa Ciutat
En tant atractiva que és
A mi no m’ha conquistat;
Com Vinaròs no hi ha res

Redell!, Quantes novetats,
Et gires per on et gires,
Els que vindran pa les fires
Es quedaran admirats.

Jo sempre dic lo que senc
Ho pots creure Vinaròs
Que em desvanixo i em faig gros
Quan dic: Sóc vinarossenc!

Que em domina la passió,
Em diran! Ja m’ho figuro!
És que pa mi, jo asseguro
Com Vinaròs, res millor!

(F. Esteller Fons. “Lo que jo voldria”, juny 1953”