Letra S

Socors, Carrer de la Mare de Déu del

socorsNom que ja rebia en el segle XVI l’antic raval de fora dels murs de la població, conjuntament amb el nom de raval “de Fora”. El cèntric raval del Socors conforma un dels carrers que constitueixen la típica «volteta», junt al carrer Major al que li és paral.lel. Celebra la seua festivitat, la de la Mare de Déu del Socors, a primers del mes de setembre, el dia 8 exactament. La seua antiquíssima capelleta de rajoletes amb la imatge de la Verge va ser assolada i les valuoses rajoletes, autèntiques mostres de ceràmica valenciana, es conserven al Museu Municipal prou dignament. En els llibres antics de protocols de 1606, segons Bover, la nova raval de fora muralla es coneixia com «Vall deves Ponent». Com que la torre Ballester està originariament datada en 1609, any de l’expulsió dels moriscos, tenim la teoria particular de que l’hort que conformava l’enorme maçana de cases al seu voltant -del carrer de S. Francesc, de S. Josep, de Santa Magdalena i del Socors-, era possiblement propietat de la torre i d’ací segurament el cognom «de la Torre» i segurament seria l’antic campament de fora de la primitiva muralla on es concentrarien – com en modern camp de concentració – aquells moriscos abans del moment de la seua expulsió. Diu Borràs que cap a 1716 «S’anava trencant el cinturó amurallat que tantes glòries donà a Vinaròs, mes que la seua gran vitalitat ja l’anava fent inútil. En 1723, finalment, quedà l’antiga muralla donada per finida. El dia 2 de desembre, com consta en les Mans de Consells corresponents a la Vila, se donà per establiment a Batiste Febrer de la Torre, un tros conegut per la Vall, situat a l’arraval de la Mare de Déu del Socors, des del trinquet fins la eixida del carrer de S. Joan, tocant a la muralla, quina paret se li concedí també, i on havia de construir cases de dos pisos». Es pot vore encara en el carrer de la Puríssima com les cases que ja donen al carrer del Socors no guarden l’aliniació deguda i tenen la culera de la casa tocant a lo que seria la primitiva muralla. Entre els edificis destacadíssims del carrer es troben el conegut com «Palacio», que conserva encara bona part de la façana on es van hostajar segurament el rei Carles IV i la seua família en el trànsit pel nostre poble. Va pertenéixer als Julián ja que l’hort i la torre es conexíen també per eixe cognom. Tenia l’escut heràldic -avui dia en el Museu Municipal- molt similar i per tant de la mateixa època que el del carlí Cabrera, perteneixent als Ramdeviu o marqués d’Herbés, senyors posteriors. Altre edifici noble -avui desaparegut- era la casa dels Febrer de la Torre, avui dia col.legi i la casa dels Membrillera, amb l’escut heràldic del Marqués de Gironella, el cavaller Febrer de la Torre i Calderón. L’antiga torre es va revestir en 1909 com està en l’actualitat, seguint les modes modernistes de l’època en torre d «opereta», com ens assenyalava el Sr. Membrillera. En 1842 se li va posar al carrer el nom d’Alameda pels arbres allí plantats. Posteriorment, en 1884, en un altre canvi de denominacions que es va sol.licitar, se li volia posar el nom de Febrer de la Torre, per ser el carrer on aquesta família de la noblesa vinarossenca tenia les seues cases pairals o natalícies, però dit acord no va prosperar. En 1895 se li va canviar el nom, posant-li llavors el de Ruiz Zorrilla amb motiu de la mort d’aquest polític, no vinarossenc, que havia sigut president del Consell de Ministres durant el regnat d’Amadeu I i que havia participat en la Revolució de Setembre, sent cap del Partit Progressista Revolucionari. A finals de segle, segons escriptures de l’època, es coneixia amb el nom de carrer de «La Alameda» i també com carrer del Socors. En sessió de l’1 d’octubre de 1920 l’alcalde Facundo Fora proposà la col.locació de llum elèctrica al C. Ruiz Zorrilla en vista de la importància del carrer. Més tard, l’11 de setembre de 1926, se li va donar el nom d’Alfons XIII, perdurant durant tot el periode de la Dictadura de Primo de Rivera. Altra volta, el 22 d’abril de 1931 se li va retornar el nom al carrer del polític Ruiz Zorrilla, qui deuria tenir els seus prosèlits en la nostra ciutat. Passada la guerra civil del 36 sols se’l coneix ja com carrer o raval de la Verge del Socors.

Comment here

2 + 3 =