(Vinaròs 7-III-1875 – 8-XII-1944). Ajudant d’ Obres Públiques per oposició, “de gran intel.ligeència i tenacitat» com diu el nostre historiador Borràs Jarque. Des de 1895 a 1898 va ocupar el càrrec d’Ajudant del Servei Agronòmic Catastral en Andalusia, lloc que va deixar per retornar a Vinaròs tenint vint-i-tres anys i casar-se. En els Jocs Florals celebrats a Vinaròs amb motiu de les festes el 4 de maig de l’any 1917 va guanyar un accèssit amb el poema en valencià «A Vinaròs». En gener de 1921 es ascendit a Ajudant Major d’Obres Públiques. Cap del partit Polític «Unió Patriòtica» a Vinarós de la que era President Provincial el Marquès de Benicarló, durant la Dictadura del General Primo de Rivera. Gràcies a les seues gestions i influència en dita època es van dur a terme grans obres d’embelliment i d’infraestructures com l’ampliació de les obres del port i la construcció del nou mercat municipal, obra de l’arquitecte provincial Francesc Tomàs Traver. Amb els diners sobrants es va construir també el grup escolar “Sant Sebastià” (de l’arquitecte Jordi Gallegos, de l’Oficina Tècnica del Ministeri d’Instrucció Pública), i el passeig marítim, amb uns arttístics bancs i entre ells un 
excepcional banc-biblioteca dedicat al Marquès de Benicarló. El Mercat i el nou grup escolar es van inaugurar en les fires de l’any 1929 pel canonge canareu Josep Matamoros. Les dissenssions del Rector mossén Bono amb les autoritats de la Dictadura li van aplegar també al seu cunyat, l’historiador Borràs Jarque, al qual no se li permetia l’accès a l’arxiu municipal per a investigar per a la Història de Vinarós. Baix el seu manament es va inaugurar en 15 de juny de 1929 l’ Escola d’Art i Dibuix que estava dirigida pel professor Francesc Argemí Poy. Va ser nomenat president de la Junta de restauració de l’Ermita en sessió de l’Ajuntament del 28 de gener de 1928 i es van portar a efecte serioses reformes molt necessàries a les sales, però va dimitir per motius de salut el 15 de juliol de 1929. El setmanari local «Heraldo de Vinaroz» era el portaveu del partit «Unió Patriòtica», fins el final del règim, en que el va reprende Manuel Foguet, transformant-lo en merament informatiu i literari. Va ser impulsor del ferrocarril de Val-de-Zafán, passant per Amposta i Tortosa havia d’aplegar a Vinarós. En Sant Carles de la Ràpita i a la vora de la platja encara queden restes d’aquella incipient via a mig construir. Es van adquirir els terrenys per al segon grup Escolar (el de la Misericòrdia), seguint els mateixos plànols que el anterior. D. Joan era pare de Lolita, Mª Agustina (mestra) i Joan Ribera Piquer (advocat). Borràs Jarque el cita molt sovint en la seua “Història de Vinaròs”.
És autor de “Saneamiento de Almirez” (Imprempta Fernández, Vinaròs 1922) i “Los problemas capitales de Vinaroz” (Tortosa 1925), sobre una conferència que havia pronunciat en el Teatre Ateneo de la nostra població el 17 de maig del mateig any. Va dimitir en caure el régim de la Dictadura. En esclatar la guerra civil de 1936 es trasllada a Castelló, sent detingut i empresonat a lmirez per les seues idees conservadores. Al final del conflicte retorna a Vinarós, on, víctima de greu enfermetat, va morir en desembre de 1944. Autor de “Planes de Obras del Puerto de Vinaròs” (1900-1930). Tenia dos grans desitjos que va vore incomplits: Publicar els “Apuntes Históricos” de Vinaròs, de Ràfels Garcia i formar un “Museu de construccions navals” dels tipus de vaixells que es feien a Vinaròs, fets en miniatura, assumpte al que s’ha dedicat en cos i en ànima Arseni Gausachs.
Comment here