(29-10-1936) Descendent i continuador d’una saga de coneguts metges vinarossencs que comença amb el seu iaio Agustín Ribera Gonel, germà de Joan de Déu Ribera Gonel, seguix a son pare Agustín Ribera Hernández i ell continuarà la popular IGUALA habitual en eixos temps fins a la seua jubilació definitiva en 2006.
Personatge entranyable i molt vinculat a la societat i cultura vinarossenca.
Casat en primeres noces 1965 amb Isabel Anglés Febrer morta, prompte, en 1970 de la que va tindre dos fills: Isabel Ribera Anglés i Agustín Ribera Anglés. Casat novament amb Amparo Roig Fortea, matrimoni del què són descendents Pablo Ribera Roig i Mara Ribera Roig.
És Llicenciat en medicina per la Universitat de Saragossa en 1960. Especialista en radiodiagnòstic i electroteràpia per la Universitat de València. Metge d’empresa per la Universitat de València.
Des de molt prompte (1956) es va convertir en l’Ajudant de son pare en la seua funció de forense de manera que va arribar a especialitzar-se a embalsamar els cadàvers de ciutadans d’altres països, morts a la comarca judicial de Vinaròs que havien de ser enviats a l’estranger i se’ls havia practicat la corresponent autòpsia.
En 1961 comença a desenrotllar la seua activitat en el regimen de Medicina General, sent a partir d’eixe moment el Radiòleg del subsector de Vinaròs.
De 1961 a 1985, junt amb el doctor D. José Maria Loza, es responsabilitza dels pertinents servicis mèdics de la Plaça de Bous.
En 1963-64 forma part de l’equip mèdic de la maternitat de Vinaros, al costat del Convent de San Françesc, equip que estava compost pels doctors. José Sabater com a tocòleg i Agustín Ribera Caballer, com anestesista Domingo Romeu, i Pilar “La Comare”.
Des de 1963 fins a 1972 és el responsable del departament de medicina de la més coneguda i important de les empreses vinarossenques: FORET S.A.
En 1972 va participar en el Primer Congrès de Medicina Rural que es va celebrar a Castelló.
Va ser elegit Regidor de l’Ajuntament en 1991 pel Partit Popular.
En 1992 Inaugurá l’Hospital comarcal de Vinaròs amb dos ènemes opacs i dos pilografies i l’anècdota és que es va produir-se en eixe moment la ruptura del telecomandament de l’ambulatori d’especialitats.
Per la seua “Iguala”, situada, primer en la Plaça Sant Agustí, continuadora de la del seu iaio i pare, i després, en el carrer Sant Francesc fins a la seua jubilació el 27 d’octubre del 2006, plena de cordialitat i atenció, per les seues visites domiciliàries, plenes de calor humana, pel seu servici en la seguretat social, han desfilat diverses generacions de veins de la ciutat de totes les classes socials i característiques que passaven immediatament de ser pacients a ser amics pels quals es desvivia.
Tota la seua vida professional l’ha exercit a Vinaròs.
Persona d’entranyable qualitat humana, encara hui, es preocupa i orienta sobre qualsevol circumstància de tipus mèdic que puga patir un conegut. Estudiós, coneixedor i amant de la història, especialment la de la seua ciutat Vinaros, ha estat sempre present en totes les activitats socials i culturals de la mateixa. De memòria prodigiosa relata milers d’anècdotes, fets o esdeveniments de la seua ciutat dels nombrosíssims vinarossencs que hi ha conegut. Seguidor entusiasta del Vinaròs C. de Futbol va ser el seu altruista metge durant molts anys, membre de la Junta directiva i protagonista de múltiples i simpàtiques anècdotes que narra amb la seua càlida humanitat i el seu graciós dir en vinarossenc als seus amics. (A.C.A.V.)
Comment here