(València 1874 -Vinaròs 1941). Serva de Déu, que va morir en olor de santedat. Monja del Convent de la Divina Providència de Vinaròs. Nascuda a València el 2 de febrer de 1874 com Maria Lluisa Llorens Monferrer, va quedar òrfena de pare als nou anys. Als vint i amb l’ofici aprés de modista, es trasllada a Vinaròs on s’estableix pel seu compte. Als 26 anys, cridada per Déu i amb vocació de religiosa, ingressa en el Convent de les Monges Clarises; era el 2 de febrer de 1900. Des del primer moment va donar mostres inequ-voques d una gran vocació ja que era molt devota de la Mare de Déu i es distingia per la fidelitat en la observància de les regles, esperit d austeritat i obediència. Va promoure i propagar la pràctica de la Primitiva Regla de Santa Clara en tots els convents de monges clarisses d’ Espanya. Regeneradora amb una altra companya del convent de Torroella de Montgrí, va ser allí la Mare abadesa durant nou anys dels onze en els que va permanèixer en dit convent. En 1924 retorna a Vinaròs i des de l’any següent en que es nomenada abadesa aixeca la vida del convent, sent llavors el m-s prestigiòs de la comarca i el que comptava amb més vocacions. Considerada una «ànima de Déu» seguiria en el càrrec vitalici fins la seua mort, ocorreguda en olor de santedat en 20 d abril de 1941. Aquell dia la població de Vinaròs estava convençuda de que assistia al soterrament d’una santa; conseqüentment molta gent es disputava les flors del fèretre i molts volien tenir alguna relíquia seua.
Comment here