Letra P

Patrimoni

L’alcalde Ramon Adell, en la dècada de 1950 va escripturar tots els terrenys sobrants de la via pública i d’aquesta manera va passar a propietat municipal tot l’entorn de l’ermita amb l’edifici de l’església inclòs, tota l’ermita de Sant Gregori, així com els terrenys buits de la vora de l’església arxiprestal, en que l’Ajuntament va deixar construir xicotetes botigues o quioscs. En ser declarada l’arxiprestal Monument Artístic Nacional el 14 d’octubre de 1978, gràcies a les gestions de Leopoldo Querol, totes les actuacions al seu voltant passaven a dependre de Patrimoni, i per aquest motiu es va fer l’enderrocament dels quatre edificis contigus a les seues parets en la remodelació del centre que es va dur a terme finalment l’any 2002. També es va voler actuar desprès (any 2003) amb els edificis contigus a la capella de la Comunió que permaneixien tancants des de feia ja molts anys, junt a un carreronet dit D’En Borràs, molt estret, que s’havia tancat desprès de la guerra civil de 1936, donat que allí s’orinava la gent per les nits. Unes cases contigües situades en eixe antic carreronet també van haver de ser desallotjades com una privada enderrocada i altres que s’havien ocupat o près durant la postguerra com la de La LUTE o Hidroelèctrica. Per aquest motiu l’Ajuntament va haver de resarcir els propietaris privats, per algun de tals edificis que ja s’havia assolat durant la darrera guerra carlina (1874). Els hereus d’una de les cases tenien en l’escriptura notarial la següent nota curiosa: “Adjudicación en pago. 1. Casa, que en la actualidad es solar, situado en el ámbito de esta Ciudad, plaza de San Valente, cuya casa se hallaba demarcada con el número diez y seis; es la finca anotada al número primero del cuerpo general; dicho solar mide una superficie de veinticuatro metros cuarenta y dos decímetros cuadrados, y linda por la derecha entrando con la Iglesia Parroquial, izquierda casa de la viuda de Mauricio Brau y por detrás con los herederos de Don Ramón Frexes. El Ayuntamiento de esta ciudad tiene el compromiso de abonar al dueño de este solar, ciento veinte pesetas anuales, por haberse derribado la casa en tiempo de la última guerra civil, lo cual se ha tenido en cuenta al apreciarse esta fina (…)” (Escriptura de l’any 1897, del notari J. Bta. O’Callaghan). La referida casa es va assolar per tant, durant la guerra civil contra els carlins, per poder defensar-se millor a tirs desde dins de l’església. El compromís del pagament per part de l’ajuntament s’havia complit sols en contades ocasions, acompanyades de moltes reticències, més de 130 anys desprès.
PATRIMONI D’ART. No s’ha fet encara un inventari seriòs, perquè cada vegada s’estimen més i es valoren moltes més coses en un ventall molt ample: casetes de pedra en sec, capelletes de carrers, objectes d’etnologia del camp i dels antics oficis, etc… Amics de Vinaròs va iniciar la recuperació de les restes del poblat ibèric, etc. El Museu Municipal regentat per “Amics de Vinaròs”, en el moment actual tancat (2004-2008), alberga pintures, escultures i objectes singulars (carro bomba, carro de trasllat de pedres, pedres clau, etc.
PATRIMONI DOCUMENTAL. Els arxius parroquial i municipal (vide id) contenen moltíssima documentació, no totalment completa però els converteixen en els millors d’entre moltes ciutats de similar població. En setembre de 1997 existia una llista a l’Ajuntament de pintures d’autors que havien exposat obres a l‘Auditori i estaven escampades per l’edifici del mateix Ajuntament, amuntonades pels magatzems municipals, pel club del jubilat i per l’Oficina Prop.

Comment here

3 + 2 =