Letra N

Noblesa

noblesaMartí de Viciana ja ens senyala alguns cognoms importants en el seu llibre CRONICA DEL REYNO DE VALENCIA, de 1564.: “Hay casas antiguas de linajes honrados de padres y abuelos, antecesores como estos: March, Gavalda, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima y otros muchos”. La societat feudal va ser una vasta associació de propietaris: els senyors feudals, que portaven els títols de ducs, marquesos, comtes etc.: tots ells havien rebut els seus feudes directament del rei. Al mateix temps, aquests grans senyors enfeudaven una part de les terres que posseien a altres nobles de noblesa secundària com els barons i cavallers i d’aquests també a un altre esglaó menor format per hidalgos i infançons. En el cens de l’any 1787 anomenat de Floridablanca apareixen en la nostra vila amb la clasificació de «Hidalgos» fins a onze habitadors. Aquesta escala acabava en els villans i serfs, els quals es dedicaven a treballar la terra i «eren vassalls de tots i senyors de ningú», constituint el 90 per cent de la població. Els nobles consideraven un deshonor el treballar i eren, generalment, rudes i ignorants. Les cases grans de Vinaròs tenien la majoria d’elles tres pisos i perteneixien a nobles i rics hisendats, mentre que les dels mariners i llauradors només en tenien com a molt dos (planta baixa i primer pis). Les cases dels nobles i rics hisendats tenien grans horts i espaiosos jardins de recreu, destacant entre elles la coneguda com Casa del «Palacio» de la raval del Socors i en quina porta es va conservar fins noblesa 2.JPGal primer terç del segle XIX una argolla i unes cadenes, com a senyal d’haver-se hostatjat en ella algun personatge reial, segons diu Madoz en el seu Diccionari. Dins de l’interior de les muralles carlines hi havien trenta sis horts, tots perteneixents i contigus a cases de famílies nobles segons afirma també Madoz. HERALDICA VINAROSSENCA. Escut dels Febrer de la Torre. Es nomena a la Història de Vinaròs que en 1796 es va donar títol de noblesa a Juan Bta. Febrer de la Torre (Vide id). A ell suposem que perteneix l’escut que campeja en el Col.legi de la Consolació. Escut del Marques de Gironella: Entre els descendents de la família dels Febrer de la Torre ens apareix un tal Josep Maria Febrer i Calderón, Marquès de Gironella, del qual trobem el seu escut heràldic en la casa nº 66 de la raval del Socors, coneguda actualment com casa Membrillera. Dit escut conté complet les armes dels cognoms d aquell esmentat Senyor, amb les calderes (Calderón), el lleó i la torre (Febrer de la Torre). El fet de que aquest Sr. Marquès aparegue en Vinaròs es déu sense cap dubte a l’absoluta vinculació amb el nostre poble de la nissaga dels Febrer de la Torre, nobles dedicats a la carrera militar. Per casaments i herències, dit títol de marquesat deuria passar a un d ells. Borrás Jarque el cita com a tal Marquès en la pàgina 439 de la «Història de Vinaròs»: «L’històric altar de la Puríssima del temple Arciprestal, apareixia ara baix el Patronat del Marquès de Gironella, D. Josep Maria Febrer i noblesa 3.JPGCalderon, a qui li l’havia cedit son parent D. Josep Febrer de la Torre i Llano, per escriptura atorgada tres mesos abans, en 4 de març (1876), davant del Notari de Barcelona, D. Ignasi Ferran i Sobrequès”. Cal recordar també la vinculació de l’altar de la Puríssima a la família dels Febrer des de la seua fundació. Encara a l’Arxiprestal es conserva, entre el ric tresor, una preciosa sacra d’altar, de plata, obra possiblement de l’orfebre vinarossenc Antoni Piñol, amb una inscripció que diu: «A expensas de D. Miguel Febrer, Brigadier. Año 1809.» Segons dades facil.litades pel senyor Josep Busquets i Castella des de l’Ajuntament d’aquella bella ciutat catalana , va nàixer dit marquesat de Gironella en temps del rei Felip V, en 1702, donat al llavors baró Josep d’Agulló y Pinòs. D’aquesta nissaga, extingida a mitan del segle XVIII va passar el títol a la família Sentmenat, de la qual, l’última descendent, Lluisa, morta en 1850, va casar amb Manuel Mª de Calvo-Encalada- Orozco i d’eixe ja va recaure en la família del nostre Febrer. Segueixen dient que en l’actualitat està en possessió de dit títol En Josep Mª Febrer i de los Rios, qui viu a Barcelona, però que es troba totalment desvinculat de Gironella, a pesar d’haver-se intentat infructuosament contactar amb ell per tal de revisar el seu arxiu familiar. Es suposa que després de la Desamortizació de Mendizàbal (1836) i de que Gironella fos cremada pel Comte d’Espanya en 1839 durant la primera guerra dels carlins, els seus marquesos es van despreocupar d’ella perquè ja no els quedava cap possessió. El doctor Frederic Gómez de Membrillera, un dels propietaris actuals, ens afegia que també havia perteneixcut al general d’Artilleria, Francesc noblesa 4.JPGCalderon y Ansuategui, i que per eixe motiu la casa se la coneixia com de «Les Coroneles». Una filla d’aquest general va casar amb Estanislao Huguet, el qual va ser alcalde de Vinaròs quan al nostre poble li van donar el títol de «Molt Noble i Lleial» (1862). Temps després, la seua filla, Dª Palmira Huguet Febrer es va casar amb l’enginyier de camins En Joaquim Jimeno, la descendent dels quals va enllaçar amb Frederic Gòmez de Membrillera i Piazza, també enginyier de camins, i pare a la vegada de l’actual propietari, el qual conserva aquesta casa noble en el seu estat original i en tota la seua magnífica bellesa. Al cementeri encara es poden vore diferents escuts noblesa 5.JPGheràldics procedents d’aquesta casa noble. ELS PRIMA: Un escut heràldic que ens aporta la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana correspon al cognom PRIMA, de Vinaròs. Segons diu allí, l’any 1646, Joan Batiste Prima, de Vinarós, aconsegueix el títol de noblesa, sent comissionat En Cristófol Cardona per armar-lo cavaller. Aquest cognom apareix 22 vegades en el primer tom de la História de Vinaròs, desapareixent totalment en el segon. En concret Joan Batiste Prima apareix en les págines 136,172 i 310. Era casa de les més principals de la Vila i en ella es van allotjar en 1 de setembre de 1641 el Duc de Medinaceli, virrei de València, i en 15 de maig de 1707, el general victoriòs d’Almansa, Duc de Berwick. En el cens de 1754, apareixen com a nobles o cavallers de Vinaròs, els Prima: Joaquim Prima, vidu que viu amb una donzella, en el carrer Socors, i Gaspar Prima, casat amb Mª Antonia Agulló, que té un criat d’Ulldecona, una criada de Peñarroya de Tastavins i una altra criada de Castellote.
ELS CASANOVA URSINOS: Una de les famílies més nobles, encara que no massa conegudes de Vinaròs la constituien els Casanova Ursinos.Tenien casa pairal a la nostra ciutat, encara que no sabem exactament a quina corresponia, ja que el seu escut heràldic no l’hem vist mai esculpit en pedra; cal dir que era freqüent que quan els propietaris es traslladaven a viure a una capital com podia ser València, solien endur-se l’escut esculpit per posar-lo en el nou domicili. La família Casanova Ursinos, o els Casanova de Vinaròs, amb el seu escut corresponent els trobem citats en el llibre de El Solar Catalán, Valenciano y Balear, de García Carrafa. (Volum I. Pàg. 384. San Sebastián.1968). Trobem, però més informació, en el llibre «Apendice al Nobiliario de los Reinos de España”, en el qual es veu que va emparentar aquest llinatge amb uns altres, també molt nobles de: Llavina (4), BARBENA, i GENíS-MORA: El llinatge il.lustre dels Casanova Ursinos estava enllaçat amb els de Llavina, Barbena, i Genís-Mora, sent el seu escut nobiliari el següent, segons es descriu en el volum IV del Nobiliari. Escut quartelat. El 1er de gules amb dos cases de plata, el quañl es de Casanovas; El segon, de gules i cinc escusons d or colocats en forma de creu; bordura d’or, carregada de quatre castells de sínople i quatre quines de Portugal, posats els castells dos en cada costat, un dalt i l’ altre baix, amb una quina en mig. i les altres dos una en mig del Quefe i l’altra en Punta, que és de Llavina; el 3er, tallat; primer de plata i la creu de Montesa; segon, d’or i cinc panells de sínople, que es de Barbena. El 4art, d’or i un àngel -geni-(Genís); bordadura composta de vuit peces d’or alternades amb vuit d’argent, aquelles carregades d’una fulla de morera, i les d’argent d’una creu de Montesa, que es de Geníis-Mora. Damunt de tot, l’escut quartelat. El primer d’or i un os (ursus:Ursinos); el segon d’argent i una rosa; el tercer del mateix metall i format per una serp; el quart de gules i dos bandes d’argent, que és d’Ursinos.
FAMILIA BRUSCA: L’escut que es conserva en l’antic col.legi Sant Sebastià de Vinaròs perteneix a la família Brusca i va ser regalat pel Sr. Santiago Falcó Cases a l’interessant museu que llavors tenia allí permanent el mestre Vilaplana. De dit escut es conserva encara en el nostre Arxiu Municipal un llibre que conté explicades totes les raons de noblesa de la família. Quan es va regalar a l’esmentat museu, els mestres de llavors van fer un resum molt significatiu que aportem íntegrament, en lloc de fer un estudi del de l’Ajuntament, per mor de la brevetat.- «En el legajo nº 9 del Archivo Municipal de Vinaroz, aparece la mano de órdenes del año 1796 y en la hoja o folio 50 de ésta, una copia de la «Executoria de Nobleza de D. Manuel de Brusca», Infanzón, vecino y del comercio de la citada villa. / A tal fin, se funda dicha ejecutoria, en los privilegios y nobleza de sus progenitores, de antiguo abolendo vecinos del lugar de Pobo, de la comunidad de Teruel; lugar de Villafranca de Morella; lugar de la «Angrisuela» del Reino (Yglesuela) y «Benazal» del reino de Valencia. / Que del tiempo inmemorial, hasta el presente, siempre, continuamente, en el dicho lugar de Villafranca de Morella, de dicho reino de Valencia, ha habido y hay un casal y palacio muy antiguo, de la família del renombre y apellido de Brusca; muchas masadas y heredamientos y torres, con patronato en la Capilla de la Iglesia de dicho pueblo, ostentando en el retablo del altar, el blasón o escudo de armas, que aparece, segun literalmente describe la ejecutoria, en un solo campo de azur, un búfalo negro, alusivo, como es costumbre en heráldica, al apellido Brusca (brusco) y que más adelante, por el hecho de armarse caballero el tal Señor, se añadió un timbre más, siendo modificado entonces el blasón, a juzgar por el desenvolvimiento ejecutivo heráldico y el gráfico cromatizado que luce la portada de la ejecutoria, con el destrogerio, compuesto de brazo y mano empuñando una espada, y un búfalo negro. / Por eso vemos ahora el escudo partido en palo, en dos cuarteles: en el primero, el destrogerio;en el segundo, un búfalo negro; ambos timbres, sobre campo azur o azul. / Surmontado dicho escudo de un morrión, bajada la celada y vuelto a la derecha, en señal de varonía legítima sin jurisdicción. / «Así, por el todo del sobredicho tiempo, fue y ha sido y es tenido y reputado, por casal y palacio de caballeros generosos e Infanzones e Hijos-Dalgo, de sangre y naturaleza, y ha confrontado y confronta con la plaza de la Iglesia de dicho lugar, Casal del Consejo y con dos calles públicas, etc, etc…» / Prosigue y se expone todo el proceso de la ejecutoria, con la copia de la primera, expedida por la «Real Audiencia de Zaragoza», declaración de testigos y cuantos requisitos legales son pertinentes, terminando con el decreto del tenor siguiente: / «En la ciudad de Valencia a los nueve dias del mes de Septiembre de mil Setecientos noventa y seis. Visto este expediente por su Señoria el Señor Regente i ohidores (sic) del márgen, celebrando acuerdo ordinario, Dijeron: Líbrese certificación para que el Ayuntamiento de la Villa de Vinaroz y los demás pueblos en que se establezca y a que se traslade su domicilio Don Manuel de Brusca le tengan por Noble e Infanzón, y le guarden, a sus sucesores también, las franquezas y exenciones que le corresponden, empadronandoles con separación del estado llano y pechero, con arreglo al privilegio concedido a Don Juan de Brusca, por el Serenísimo Señor Infante Don Juan de Aragón, de veintidos de Mayo de Mil trescientos ochenta y uno, y a la executoria que obtuvo Don José de Brusca, en diez y siete de Mayo de Mil seiscientos setenta y nueve, entendiendose sin perjuicio de los derechos del Real Patrimonio.-Y lo rubricaron.-Está rubricado.-Don Vicente Esteve.» / «Sigue de lo mandado, el cumplimiento en la Villa y Sala Capitular de Vinaroz». / «Concordando con el original y presentado por Don Manuel de Brusca, segun certifica el Escribano y Notario público de la Corte, Reino y Señorios de S. M. etc. etc. a los seis dias del mes de Diciembre del año mil setecientos noventa y seis»./ Así aparece esculpido en piedra el presente escudo de armas, que es el que se ostentaba en la fachada de la casa que habitó Don Manuel de Brusca, en el antiguo arrabal del Santo Angel de la Guarda, hoy, calle de Ayguals de Izco. / Y adquirida en nuestros dias, la citada casa por Don Santiago Falcó Cases, del comercio de esta Ciudad de Vinaroz, ha donado el escudo cuya monografia heráldica queda ligeramente apuntada, al museo escolar que actualmente lo posee. Caballerosidad y deferencia del Sr. Falcó, ejemplar y digna de elogio. / Vinaroz. 1934«. En Albocàsser es troba l’antiquíssima esglesieta dels primers temps de la Reconquesta, coneguda com la dels Sants Joans, en la qual es conserva encara el sarcòfag de pedra de Joan de Brusca, primer senyor poblador de dita Vila, el qual va manar edificar l’esmentada església en 1239. Borrás Jarque cita als Brusca (Manuel), però a més a més apareixen sovint en documents: Terich de Brusca i Pere Brusca «mercator Vicinus villefranque termini Morelle«. En el llibre de batejos de l’Arxiu Parroquial trobem en 24 de desembre de 1676 el de Na Antonia Margalida, Manuela, Cristina, Nadala BRUSCA, filla de Guillem Brusca i Sebastiana Gausach, amb la particularitat de que van ser padrins Guillem Noguera, mercader i Margalida de la Torre i de Febrer, tots noms i cognoms de la noblesa vinarossenca amb escuts heràldics ben coneguts, que així emparentaven al menys espiritualment. Un altre BRUSCA que apareix és Gaspar Brusca (Benfergo), cavaller, fill de Gaspar Brusca, cavaller i d’Elena Benfergo «de la Vila d’Albocàsser», i quin casori es troba a l’Arxiu Parroquial en el llibre corresponent de casaments del dia 24 de març de 1675, amb Dorotea Bosch, filla de Miquel Bosch i Candia Arcissa «de esta». En la part més vella del cementeri a l’entrar a mà dreta, trobem la sepultura de D. Josep Rafel de Brusca i Garcia, nascut en 23 d’octubre de 1795 i mort en 29 d’oOctubre de 1867, segons resa la làpida. CENS DE 1754: L’any 1754 es va fer el cens de famílies vinarossenques i en elles apareixen els següents personatges amb títol de noblesa: Josep FERRAN, casat amb Mariana Fabra,C/ Sant Cristòfol. Francisca FEBRER, viuda de Josep Noguera, Plaça Sant Antoni. Pasqual FEBRER, casat amb Mariana Jovaní, Pl/ Sant Antoni; té de criats un mestre: J.Falomir, una criada de La Jana i una donzella del Boixar. Joaquim PRIMA, vidu; 1 donzella; C/ Socors. Gaspar PRIMA, casat amb Antonia Agulló; 1 criat d’Ulldecona, una de Peñarroya de Tastavins i un de Castellote. Joaquim ESTELLER, casat amb Lluïsa Ferran; carrer Sant Vicent; una criada de Salzedella. Manuel ESTELLER, (Pare de l’anterior), casat amb Isabel Gonzàlez; C. Sant Vicent; dos criades de Rossell. / Piferrer Francisco. «APENDICE AL NOBILIARIO DE LOS REINOS Y SEÑORIOS DE ESPAÑA». Madrid. 1861. Amb el subtítol de que conté notícies Històrico- heràldiques de la Real Maestransa de Cavalleria de València, de moltes cases nobles i títols de Castella, adornat amb lámines colorejades:
«El Real infante Don Luis, y en su nombre y representación
«Yo Don Phelipe del Castillo, administrador y justícia mayor de esta encomienda de Montesa que goza dicho Sermo. Sr. etc. etc.
«A vos el alcalde ordinario ó quien os represente, regidores y síndico procurador general de la villa y jurisdicción de Vinaroz, sabed: Que Don José Casanovas y Davesa, titulado de ilustre prosapia y descendencia de la casa de los Ursinos en Francia, hidalguía de linages, sangre solariega por los cuatro costados, en àrbol genealógico que existe en las pruebas de nobleza calificada y archivo de Su Alteza Real; ha servido a la contaduria de dicho señor (Q.D.G.) subviniendo los valores que se han ocurrido para atender a sus urgencias, y en especial los que ha tenido à bien librar en el anticipo que hizo por la herencia de Don Pedro Vicente Pérez Iransua, quien resultó alcanzado a la espresada su real contaduría, y consta de la cuenta presentada por Don Diego Cavanes en el año mil setecientos cincuenta y nueve, como administrador de la encomienda de Begís y testimonio de fojas ochenta y cinco, del ramo séptimo, añadido al primero del inventario, por cuyos servicios y otros no menos dignos, Su Real Alteza, atento además a la alta alcurnia de que el susodicho Don José Casanovas y Davesa de los Ursinos desciende, su limpieza de sangre y ilustre esplendor; en despacho autógrafo que he recibido, su fecha veinte de noviembre próximo pasado, ha tenido a bien disponer se le considere a dicho Casanovas título de su real servidumbre y carta de dignidad de noble, con todos los fueros y privilegios de tal hidalgo que por alta merced le estan concedidos en esta encomienda mayor de Montesa.Y con obligación toda su estirpe de llevar siempre seguido a su nombre, bien antes, bien despues de sus respectivos apellidos el de Ursinos, según disposición de familia de Juan Juvenal de los Ursinos, obispo de Reims en el año de mil cuatrocientos cuarenta y nueve. (número 22, arbol genealógico). / «Y en su cumplimiento, respeto y obediencia, en acta pública de este dia, en la forma más solemne del caso, ante el real escribano que refrenda (de que doy fe), vecino de la villa de Salsadella, requerido al efecto en la presente, y en representación de Su Alteza el R. S. infante Don Luis y disposición dicha, he dado a Don José Casanovas y Davesa de los Ursinos, despues de ser armado ciudadano y caballero, la investidura de nobleza en esta dicha encomienda mayor de Montesa en el reino de la corona de Valencia; y juró: siendo este (En este lugar hay en el original un escudo de armas) su escudo de armas, que le respetareis y guardareis y hareis respetar y guardar a quien corresponda, bajo el blason que consta en la copia que se acompaña y en la que todas las actas se trasladan también con estensión debida, a fin de que las tengais archivadas bajo la protección de vuestra autoridad, dando conocimiento de este despacho al ilustre Casanovas y Davesa de los Ursinos, que habita en esta villa, para lo que pueda convenir, y de cuyo recibo me dareis aviso. Dado y sellado en la villa de las Cuevas de Vinromá, de esta encomienda mayor de Montesa, a los cinco dias del mes de diciembre del año mil setecientos sesenta y tres.- Hay un sello.- Hay una firma de Don Felipe del Castillo.-En testimonio de verdad, el escribano Blas Agustín Pavía». Hizo el real infante Don Luis tanto aprecio y estimación del espresado Don José Casanovas Davesa de Ursinos, que noticioso de que iba a contraer matrimonio con Doña Josefa Barbena, vizcondesa de Villarragud, le escribió una carta autógrafa dandole el parabien. Apuntes Genealógicos:
I. Frey Don José Casanovas Davesa de Ursinos, caballero de la orden de Montesa, casó con Doña Josefa Barbena, vizcondesa de Villarragud, de cuyo noble consorcio quedaron a su fallecimiento cuatro hijas y un hijo, que fue
II.-Don Salvador Casanovas de Ursinos y Barbena, vizconde de Villarragud, casó con Doña Teresa Llavina Genís-Mora, de cuyo noble consorcio quedaron a su fallecimiento tres hijas y dos hijos que sonIII. Don José y Don Jaime Salvador Casanovas de Ursinos, actuales poseedores de los estados y mayorazgos de esta ilustre casa.Las armas que ostenta esta línea de la ilustrísima casa de Ursinos son: Escudo cuartelado; en 1º. de oro y un oso;el 2º. de plata y unarosa; el 3º del mismo metal y una serpiente; el 4º de gules y dos bandas de plata.Documentos fehacientes que existen en el archivo de la ilustre familia de Casanovas de Ursinos, en Vinaroz.-Certificación de blasones competentemente autorizada, espedida por Don Antonio Rújula y Busel, cronista rey de armas de S.M. / Seguint al mateix llibre, pàg. 92, Número 1685,1686,1687 es troben els cognoms de Llavina, Barbena i Genis Mora, amb documentació anàloga a la expresada per a Casanova Ursinos, signada tota en Coves de Vinromà el mateix dia: el 5 de Desembre de 1763 i dirigida a les autoritats vinarossenques;destaquem tan sols les referències exclusives de cada cognom:LLAVINA: «A vos el alcalde ordinario o a quien os regente, regidores i síndico procurador general de la villa y jurisdicción de Vinaroz, sabed: Que Don Jaime Llavina Frigola de Bañatos, rico-hombre, señor de la isla de Higuerita, (…) ha tenido a bien disponer se le considere a dicho señor Llavina título de su real servidumbre y carta de dignidad de marques, con todos los fueros y privilegios de tal hidalgo, que por alta merced le estan concedidos en esta encomienda mayor de Montesa (…) dando conocimiento de este despacho al predicho Excmo. e Ilmo. Sr. marques, que tiene asiento y casa solar en esta villa, para lo que pueda convenir, y de cuyo recibo me dareis aviso«.
BARBENA: (…)» A vos el alcalde ordinario o quien os regente, regidores y síndico procurador general de la villa y jurisdiccion de Vinaros, sabed: Que Doña Josefa Barbena Carros de Villarragut, vizcondesa de Villarragut, descendencia de la casa, señorío y varonía de Toga en este Reino (…) ha tenido a bien disponer se la considere a dicha señora Doña Josefa título de dama de honor de su real servidumbre y carta de dignidad de baronesa, con todos los fueros de tal hidalguía que por alta merced le estan concedidos en esta encomienda mayor de Montesa (…) y hareis respetar y guardar a quien corresponda, bajo el blason respectivo que consta en la copia que se acompaña (…) a fin de que las tengais archivadas bajo protección de vuestra autoridad, dando conocimiento de este despacho a la predicha Excma. Sra. dama vizcondesa de Villarragut, baronesa de esta encomienda mayor de Montesa, que tiene asiento y casa solar en esta villa, para lo que pueda convenir, y de cuyo recibo me dareis aviso (…)» GENIS-MORA: (…) «A vos alcalde ordinario o quien os regente, regidores y síndico procurador general de la villa y jurisdicción de Vinaroz, sabed: Que doña Rosa Genis-Mora Sancho de Breton Giner, descendiente de los ilustres linages, que llevan sangre solariega por los cuatro costados, en arbol genealógico que existe en las pruebas de su nobleza calificada y archivo de Su Alteza Real (…) ha tenido a bien se le considere a dicha señora Doña Rosa título de honor de su real servidumbre y carta de dignidad de condesa, con todos los fueros y privilegios de tal hidalguía que por alta merced le estan concedidos en esta encomienda mayor de Montesa.

Comment here

73 − = 66