Letra J

Jaume I, Rei

jaumeConqueridor que va signar la carta pobla de Vinaròs en la que l’alcait de Peníscola concedeix a Gil d’Atrocillo l’alqueria de Binalaroç. (Vide Carta Pobla). Es autor del «Llibre dels Feits» on narra la conquesta de Peníscola de la qual depenia la nostra alqueria, a la qual no cita, però, en cap moment: «Capítol 182. Ab aitant, partim-nos d’ells e anam-nos-en en Aragó, e fom a Terol. Un matí, entre el sol eixit e l’alba, venc-nos missatge de N’Eixemèn d’Urrea, que era en Borriana, e nós jaíem en nostre llit, e tocaren a la porta, e dix-nos un porter nostre que messatge hi havia de N’Eixemèn d’Urrea, e que aduïa bones noves. E nós dixem que entràs en bona hora, pus bones noves aduïa. E el messatge, quan fo entrat demanà’ns que li donàssem albexenia. E nós dixem que dar-la l’hiem, segons les noves jaume_2que aduïa. E dix ell que n’era pagat: e comptà’ns que els sarraïns de Peniscola havien enviat dos sarraïns a don Eixemèn d’Urrea que enviàs per nós, que ells nos retrien mantinent Peniscola. » / -…e envia-us mi aqui ab la carta que els sarraïns li enviaren. E nós faem-la lligir a un sarraí que havia en Terol, qui sabia lligir d’algaravia, e trobam les paraules de la carta segons que el missatge les deïa. / Capítol 183. E, sobre açò, oïm nostra missa de sent Espirit, e l’ofici de sancta Maria, per ço que ell e la sua mare nos guià s’en aquesta fazenda e en totes les altres que nós fariem. E faem adobar de menjar mentre oíem la missa, e menjam, e sempre mantinent cavalgam. E ab nós no havia sinó set cavallers e escuders que ens servien, e oficials nostres: e anc no demanam negú adalill que ens guiàs, car nós per la caça dels porcs que solíem caçar en aquella muntanya algunes vegades, plevíem-nos-en nos que avendriem en la carrera. E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-rija, que és de l’Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d’Ares, e de la canada d’Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc hora de vespres fom denant Peniscola de la part de les vinyes, sobre l’almarge. CAPITOL 184. E tantost enviam nostre missatge als sarraïns que nós érem aquí, e ells foren molt alegres. E eixiren a nós quatre e dixeren que eren molt pagats de la nostra venguda, e que ens volien enviar llur present, e que llavores era tard, e al matí farien a nostra volentat. E tornaren-se’ n e aduixeren-nos cent pans e dues alcolles de vi, e panses, e figues, e deu gallines de present que ens enviaven los vells qui aquí eren. E nós la nuit, per la serena que faïa, faíem barraques de tapits e de vànoves que nós portàvem, per ço com nós vedam que nengú no hi tallàs arbre, car pesaria als sarraïns si hom los tallàs a la primera entrada: e si no pa, e vi, e formatge que nós aduïem, no haviem altra carn mas aquella que ells nos aduixeren. E quan venc al bon matí al sol eixit anam-nos-en ab aquella poca companya que nós haviem en l’arenal, denant lo castell, ab nostres perpunts vestits e ab nostres espaes cintes, e els capells de ferre en la testa. E els sarraïns que ens viren venir eixiren tots a nós quants hòmens e fembres e infants havia en lo castell, menys de nengunes armes que no portaven, e saludaren-nos. E nós dixem-los que don Eixemèn d’Urrea nos havia enviat messatge de part d’ells, a Terol, que venguèssem que ells nos rendrien si a nós no, e veem-ne vostra carta que ens envia don Eixemèn d’Urrea. E ells atorgaren-nos que ells nos havien enviat missatge, e que farien ses cartes ab nós, e que rendrien lo castell. E nós atorgam-los llur llei e aquelles franquees que solien haver en temps de sarraïns, e ells dixeren que eren aparellats de lliurar a nós la vila e el castell. E nós dixem-los que els escrivans nostres no eren aquí, per ço com nós veniem tan cuitosament, mas que escrivissen aquelles coses que ens demanarien, e nós, que ens avenríem ab ells: e, quan nos fóssem avenguts ab ells, ço que els prometriem que els ho compliriem, e els ho antendriem. E ells dixeren-nos: Senyor, quereslo tu així? E nos lo queremos e ens fiaremos en tu, e darte hemos lo castello en la tua fe. E ells triaren dos sarraïns, l’Alfaquim e un altre: e nós donam-los tota nostra companya que pujassen llassús. E els altres sarraïns romangueren ab nós qui eren bé dos-cents e estaven-nos denant: e nós guardàvem-nos bé que nengún d’ells no’ns pogués pendre a les regnes del cavall. E quan vim los nostre que cridaven: Aragó! pujam-nos-en ab los sarraïns en u. E altre dia matí anam-nos-en vers Tortosa, ab sarraïns que ens lliuraren, que’n aportassen los vestirs, e el conduit, e el bestiar que els debiem dar, així com en la carta que era entre nós e ells era contengut. E aquell dia que entram en Tortosa complim-los-ho tot: si que en l’altre dia nos en tornam a Peniscola, e foren venguts los escrivans, e faem-los les cartes. CAPITOL 185. E quan oiren lo Maestre del Temple e de l’Espital que nos haviem Peniscola, a pocs dies venc lo maestre del Temple a Eixivert, e el maestre de l’Espital a Cervera, per ço com nostre pare e nostre avi les llurs havien donades que fossen d’aquell ordens. E sempre dixeren als sarraïns de dits llocs que, pus nós haviem Peniscola, que els rendéssem los castells damunt dits, pus carta havien de nostre pare e de nostre avi, e pus, Peniscola era lo pus honrat llogar que fos en aquella terra, e que s’era renduda, que no hi havia hont ne vergonya de render-se. E tantos els renderen los castels, e puis haguem Polpis de mantinent.»

Comment here

8 + = 10