(1387-1395). Durant el regnat de Joan I, el Caçador, es van produir guerres en les que la Generalitat Valenciana va enviar tres-cents llancers per a la defensa de Catalunya.Totes les despeses d aquests homes corrien a càrrec de la Generalitat, que després va passar la factura als seus estaments, els tres braços. Com Vinaròs perteneixia a L’Orde de Montesa, va ser el braç eclesiàstic, el que es va fer càrrec de cobrar amb diners, ja que no ho havia participat amb homes, les despeses de la guerra. En el nostre ric Arxiu Municipal es troba un document que tracta del pagament que havia de fer Vinaròs. El seu contingut, traduit del llatí al castellà per Mossèn Milian diu textualment: Document nº «(Revers) Apocha de Vilanaroç. (Dins) Sea conocido por todos como yo, Ramon Pelat, Jurado de la Universidad de San Mateo, como delegado y elegido por los nuncios o legados del Maestrazgo de Montesa, para recibir el dinero que por dicho Maestrazgo deben pagar, en la Ciudad de Valencia, los Diputados del Brazo Eclesiástico por razón de aquellos trescientos lanceros que por el Reino de Valencia fueron enviados para la defensa de Cataluña, para la segunda paga que debe hacerse por todo el presente mes de julio en dicha Ciudad. Confieso y en verdad reconozco con conocimiento de causas haber recibido en contado, y a toda mi satisfacción, de vosotros venerables Jurados del lugar de Vinalaroç ausentes, como presentes, por mano de Bartolomé Segura peralimpho o misatger de la villa de Paníscola, todos aquellos cuatrocientos setenta y cinco sueldos y dos dineros de moneda Real de Valencia los cuales por dicha razón debíais entregarme por segunda paga.De donde renuncio a toda excepción por razón de dicho dinero por vosotros entregada por mano de dicho Bartolomé etc. / En testimonio de lo cual esta àpoca mandé hacer por el notario infraescrito para futura memoria. /Esto fue hecho en la villa de San Mateo el 26 de Julio del año de la Natividad del Señor 1390 -Sig+no de Ramón Pelat, predicho, que esto apruebo concedo y firmo./ Fueron testigos el discreto Salvador Cogoma, notario de la villa de San Mateo y Guillermo Sogues del lugar de Canet./ Sig+no de mi Lorenzo Verdú notario público por autorización Real por toda la tierra y dominios del Ilustrísimo Señor Rey de Aragón, que a lo predicho intervine, escribí y ratifiqué en el lugar, dia y año predichos.» / Com fa notar mossèn Milian en el mateix document apareix el nom de Vinaròs amb les dos grafies diferents, de VINAlaroç i VILAnaroç, usuals en els segles XIII i XIV. Creiem que estes dos maneres d’escriure dita paraula es devien a que els notaris no tenien molt clar l’origen o significat del nom, ja que com encara no tenia el títol de Vila, que se li va donar suposadament en 1540, no podia ser de cap manera VILAnaroç, com encara molts despistats escrivien des de dos-cents anys abans. Per altra banda la grafia de VINAlaroç donaria peu a l’error de la rebutjable «Vinya d’Alòs» i del no menys ridícul naiximent del nostre escut, basat en aquesta falàcia. Per lo tant ens atenem íntegrament a la opinió de l’investigador i arxiver de València, l’eminent vinarossenc Francesc Almela i Vives quan ho escriu en»Vinaroz, clarísima ciudad»,i descartem totalment les opinions de les falses Trobes de mossèn Febrer, en quin error van caure Rafels Garcia, Borràs Jarque, Mossèn Milian i altres companys més actuals. BIBLIOGRAFIA Milian Boix, Manuel. Vinaroz en la Guerra de Cataluña. Setm. “Vinaroz”. 21-X-1961.
SEGLE XV. ES CASA UNA INFANTA. Entre els documents de l’arxiu de Salzedella es troba el llibre conegut com Juradesc o de comptes dels Jurats de la vila. En ell es cita algunes vegades el nom del nostre poble. La primera d’elles tracta de la reunió que es va fer a Sant Mateu, llavors capital del Maestrat, on van acudir els missatgers de cada vila o loch, per determinar quin seria el donatiu per a les noces de la infanta Elisabet. Van determinar pagar dotze sous per foc. El document de la Salzedella en questió, diu textualment: «Item donam an Prunyonosa per una letra que portà Alcallà e Vilanaroç e Calig per aquella rahó matexa que hi vingués hun misatger de cascun loch per acordar que.n farien.» (Anys 1405-1406,full 6) .
CANVIS DE LA CASTELLANIA D’AMPOSTA. També en el Juradesc de Salsadella, anys 1422-23, full 14, (Op.cit.), es cita Vinaròs on pareix ser que s’agenciava un canvi. Suposem que es tractaria el llarg procés que es va dur entre algunes poblacions veïnes nostres perteneixents a la castellania d’Amposta, que deuria durar molt (segles) per l’oposició d’alguns llocs i viles. D’aquest canvi tracta abundantment Escolano. Així, en el llibre que comentavem apareix: «Item dixeren aver pagats al síndic de Vilanaroç, ço es, en Domenech, per totes mesions fetes en la questió que es menaven per tot lo cambi ab Ulldecona e la Cenia ab tots los lochs del dit cambi…«.
LLIURES D’ IMPOST DE LA CENA: Del mateix Juradesc de la Salzedella, de l’any 1435, es posa de relleu l’impost de la cena, que juntament amb altres, eren obligatoris per a algunes pobles, i pel que es veu, els del Maestrat estaven exempsts d’ell. El document en qüestió diu: «Item dixeren haver pagat a hun porter que vingué per demanar la cena, quatre sols, ad tant ne toquàs als misatgers de Benicarló e Vilanaroç, los quals pagam a les Coves lo dia de la scusació que no èrem tenguts a cena». (Full 6).
PROHIBICIO D’EXTRAURE GRANS PER MAR I TERRA: En 1435 es va fer una «crida» o ban, congregat al públic segurament amb so de trompeta, com era usual, ordenat per part del Senyoriu de Montesa, i prohibint extraure de Vinaròs i del seu terme, per terra o per mar, qualsevols grans de blat o de civada. El 27 de juliol, el síndic i Procurador del nostre Lloc, Miquel Doménech, va fer una protesta pública, document molt interessant que es conserva al nostre Arxiu. Mossèn Manuel Milián el va desempolsar, traent-lo a la llum en el setmanari “Vinaroz”, del 21-VI-1958. Comença en llatí i seguíx en la nostra llengua: «Noverint universi Quot Anno Anativitate domini Millesimo Quadrigentesimo Tricesiomo Quinto die mercurii intitulata vicesima septima Julii Comparetur honorabilis Michael Domenech / ut sindicus, et procurator loci de Vinalaroc in cruera dicti loci ubi cride fieri solent, et venia ante omnia petita verbotenus dixit, et exposuit vel similia verba que . Com audiencia? e sabuderia sua novellament prevengut que en lo dit loch de Vinalaroc per manament de la honrada Senyoria ha stada feyta la crida del tenor seguent; Ara hojats que us fa hom asaber de part dela /honrrada Senyoria que no sia nenguna persona stranya ni privada que per mar ni per terra gos traure del loch de Vinalaroc ni de son terme forments ordis ni civades sots pena de sexanta sous / e de perdre les dites vitualles. Que acap de cich dies poch mes o menys feta la dessus dita crida com per scriuta de scriva no poguessen abans lo dit en Miquel Domenech en lo dit nom per / scrit, posa lo protets, e rahons seguents, e per mi notari deius scrit, e presents los testimonis deius scrits legir, e publicar reques, e fent venia petita, et obtenta. Com audiencia den Miquel / Domenech sindich del loch de Vinalaroc sia novellament prevengut que a manament de la reverent Senyoria del dit loch sia stada feyta una crida continent que no sia nenguna persona / stranya ni privada que gos traure forments ni civades per terra ni per mar sots pena de sexanta sous. A la qual crida contradient e dissentint dien a aquella esser nulla, e contra furs, e privilegis / generals, e particulars ab reverencia parlant es legut, e permes als regnicoles e habitadors dels lochs de Regne de Valencia de vendre e comprar a qualsevulla persones asi stranyes / com privades sos forments e civades, e aquelles traure dels lochs e termens hon los dits vehins habitadors son poblats, e habitants, e inhibint com prohibint que fer no ho puxen es, e re/ quan en total distinccio dels vehins del dit loch los quals per ses necessitats, e carrechs han a ven(d)re dels dits blats, e civades les quals vendes asi be fet no podrien si, a estrangers / ven(d)re no podien, e aquells traure no podien com si la dita inhibicio fer se podia seria causa de posar los dits balts en menor for se podia seria causa de posar los dits blats en menor for que no valdrien ço que justicia no permet ne axi / mateix tal inhibicio ab reverencia parlant se poria fer sens voler, e asentiment, e ordinacio del consell del dit loch, e autoritzacio de la Senyoria ço que en / la present inhibicio fet no es stat ne cars, o necessitat es de sterilitat per la qual fer se degues. Perque dessentint a la dita crida, e coses en aquella contengudes si com en tant/ vistes fer contra la dita Universitat, e singulars de aquella, e dret lurs proteste que per aquella no sia feyt prejuhi de present ço en esdevenidor protestant que en son cars puxen/ largament allegar de son dret Requirint de premissis carta publicha una, e moltes tota hora, e quant lay vol(d)ra.Que jo Pere Fores notari volent complir a la requesta / ami feta per lo dit sindich he feta la present Carta pubhulicha de protets per haver memoria en sdevenidor./ Quod est actum in locho de Vinalaroç die et Anno prefixis. Sig-(+)-num mehi Michaelis Domenech predicti qui hec dicto nomine laudo concedo et firmo./ Testes huius rey sunt paricius gavalda el Poncius sales dicti loci./ Sig-(+)- num mei Petri Fores auctoritate Regia notari publici per Regna Aragonum et Valencie qui predictis interfui eaque scripsi clausi.»
SEGLE XV. ES CASA UNA INFANTA. Entre els documents de l’arxiu de Salzedella es troba el llibre conegut com Juradesc o de comptes dels Jurats de la vila. En ell es cita algunes vegades el nom del nostre poble. La primera d’elles tracta de la reunió que es va fer a Sant Mateu, llavors capital del Maestrat, on van acudir els missatgers de cada vila o loch, per determinar quin seria el donatiu per a les noces de la infanta Elisabet. Van determinar pagar dotze sous per foc. El document de la Salzedella en questió, diu textualment: «Item donam an Prunyonosa per una letra que portà Alcallà e Vilanaroç e Calig per aquella rahó matexa que hi vingués hun misatger de cascun loch per acordar que.n farien.» (Anys 1405-1406,full 6) .
CANVIS DE LA CASTELLANIA D’AMPOSTA. També en el Juradesc de Salsadella, anys 1422-23, full 14, (Op.cit.), es cita Vinaròs on pareix ser que s’agenciava un canvi. Suposem que es tractaria el llarg procés que es va dur entre algunes poblacions veïnes nostres perteneixents a la castellania d’Amposta, que deuria durar molt (segles) per l’oposició d’alguns llocs i viles. D’aquest canvi tracta abundantment Escolano. Així, en el llibre que comentavem apareix: «Item dixeren aver pagats al síndic de Vilanaroç, ço es, en Domenech, per totes mesions fetes en la questió que es menaven per tot lo cambi ab Ulldecona e la Cenia ab tots los lochs del dit cambi…«.
LLIURES D’ IMPOST DE LA CENA: Del mateix Juradesc de la Salzedella, de l’any 1435, es posa de relleu l’impost de la cena, que juntament amb altres, eren obligatoris per a algunes pobles, i pel que es veu, els del Maestrat estaven exempsts d’ell. El document en qüestió diu: «Item dixeren haver pagat a hun porter que vingué per demanar la cena, quatre sols, ad tant ne toquàs als misatgers de Benicarló e Vilanaroç, los quals pagam a les Coves lo dia de la scusació que no èrem tenguts a cena». (Full 6).
PROHIBICIO D’EXTRAURE GRANS PER MAR I TERRA: En 1435 es va fer una «crida» o ban, congregat al públic segurament amb so de trompeta, com era usual, ordenat per part del Senyoriu de Montesa, i prohibint extraure de Vinaròs i del seu terme, per terra o per mar, qualsevols grans de blat o de civada. El 27 de juliol, el síndic i Procurador del nostre Lloc, Miquel Doménech, va fer una protesta pública, document molt interessant que es conserva al nostre Arxiu. Mossèn Manuel Milián el va desempolsar, traent-lo a la llum en el setmanari “Vinaroz”, del 21-VI-1958. Comença en llatí i seguíx en la nostra llengua: «Noverint universi Quot Anno Anativitate domini Millesimo Quadrigentesimo Tricesiomo Quinto die mercurii intitulata vicesima septima Julii Comparetur honorabilis Michael Domenech / ut sindicus, et procurator loci de Vinalaroc in cruera dicti loci ubi cride fieri solent, et venia ante omnia petita verbotenus dixit, et exposuit vel similia verba que . Com audiencia? e sabuderia sua novellament prevengut que en lo dit loch de Vinalaroc per manament de la honrada Senyoria ha stada feyta la crida del tenor seguent; Ara hojats que us fa hom asaber de part dela /honrrada Senyoria que no sia nenguna persona stranya ni privada que per mar ni per terra gos traure del loch de Vinalaroc ni de son terme forments ordis ni civades sots pena de sexanta sous / e de perdre les dites vitualles. Que acap de cich dies poch mes o menys feta la dessus dita crida com per scriuta de scriva no poguessen abans lo dit en Miquel Domenech en lo dit nom per / scrit, posa lo protets, e rahons seguents, e per mi notari deius scrit, e presents los testimonis deius scrits legir, e publicar reques, e fent venia petita, et obtenta. Com audiencia den Miquel / Domenech sindich del loch de Vinalaroc sia novellament prevengut que a manament de la reverent Senyoria del dit loch sia stada feyta una crida continent que no sia nenguna persona / stranya ni privada que gos traure forments ni civades per terra ni per mar sots pena de sexanta sous. A la qual crida contradient e dissentint dien a aquella esser nulla, e contra furs, e privilegis / generals, e particulars ab reverencia parlant es legut, e permes als regnicoles e habitadors dels lochs de Regne de Valencia de vendre e comprar a qualsevulla persones asi stranyes / com privades sos forments e civades, e aquelles traure dels lochs e termens hon los dits vehins habitadors son poblats, e habitants, e inhibint com prohibint que fer no ho puxen es, e re/ quan en total distinccio dels vehins del dit loch los quals per ses necessitats, e carrechs han a ven(d)re dels dits blats, e civades les quals vendes asi be fet no podrien si, a estrangers / ven(d)re no podien, e aquells traure no podien com si la dita inhibicio fer se podia seria causa de posar los dits balts en menor for se podia seria causa de posar los dits blats en menor for que no valdrien ço que justicia no permet ne axi / mateix tal inhibicio ab reverencia parlant se poria fer sens voler, e asentiment, e ordinacio del consell del dit loch, e autoritzacio de la Senyoria ço que en / la present inhibicio fet no es stat ne cars, o necessitat es de sterilitat per la qual fer se degues. Perque dessentint a la dita crida, e coses en aquella contengudes si com en tant/ vistes fer contra la dita Universitat, e singulars de aquella, e dret lurs proteste que per aquella no sia feyt prejuhi de present ço en esdevenidor protestant que en son cars puxen/ largament allegar de son dret Requirint de premissis carta publicha una, e moltes tota hora, e quant lay vol(d)ra.Que jo Pere Fores notari volent complir a la requesta / ami feta per lo dit sindich he feta la present Carta pubhulicha de protets per haver memoria en sdevenidor./ Quod est actum in locho de Vinalaroç die et Anno prefixis. Sig-(+)-num mehi Michaelis Domenech predicti qui hec dicto nomine laudo concedo et firmo./ Testes huius rey sunt paricius gavalda el Poncius sales dicti loci./ Sig-(+)- num mei Petri Fores auctoritate Regia notari publici per Regna Aragonum et Valencie qui predictis interfui eaque scripsi clausi.»
Comment here