Coneguda també com Guerra del Marroc o del Rif, sofocada per Miguel Primo de Rivera. Va tenir diferents fases. En 1909 apareix a la revista “San Sebastián” que es van fer rogatives pel triomf de les armes espanyoles: «Estamos plenamente confiados en el patrocinio de nuestro glorioso Protector San Sebastián que los soldados vinarocenses que están luchando contra los moros volverán a su amado Vinaroz para formar la guardia de honor junto a la sagrada imagen de nuestro Santo Patrono en las próximas fiestas centenarias»... En aquesta guerra van morir entre d’altres el vinarossenc Josep Aragonés i per aquest motiu se li va concedir a son pare una pensió en març de 1920. També van morir Antoni Cortina Roca, Tinent d’Artilleria, de 21 anys, a principis d’agost de 1921, defenent la posició de Monte Arruït, a les ordres del general Navarro.
A Melilla també caigué el soldat Agustí Orts Rillo a l’agost del mateix any i Joan Vidal Forner a l’hospital de Cartagena (novembre); aquest havía servit en el regiment de Zapadors i després d’haver 
combatut a les ordres del famòs general Berenguer (el de la «Dictablanda») a Tizza, Nador i Arruït, es va posar malalt soterrant cadàvers de companys morts que els moros havien deixat extesos pel camp de batalla. Sebastià Gombau Casanova (a) Roig, panader, mort al desembre a l’hospital d’Alcazarquivir. Als nadals de l’esmentat any tota la població es va movilitzar per recaptar per als nombrosos soldats vinarossencs (uns vint-i-set) un regal consistent en roba, dolços, tabac, medalles dels sants Patrons, etc. i el llibre de Francesc Mira «Consejos y reflexiones». El soldat Pepito Rabasa Doménech (alcalde de la ciutat posterioment), va ser ferit de bala en setembre de 1924 i en son honor i benefici es va organizar un partit de futbol. Un altre mort vinarossenc en aquella guerra fou el soldat Baptista Comes Beltrán (1923 aprox.).
Comment here