Vinaròs poseïa des de segles arrere (d’immemorial), els estancaments de les rendes de la sal i del tabac que es distribuïen per la Comarca. Estaven dits estancaments en persones d’alta dignitat o nobles, “encargado del Real Salero”… per exemple. Vinaròs va perdre dits estancaments durant la Revolució Francesa ja que el general Suchet ens va privar d’ells, passant-los a Benicarlo, però les nostres autoritats els van tornar a reclamar al.legant que el nostre alfolí o magatzem de la sal estava molt més prop del port natural i era molt més fácil descarregar els sacs que a Benicarló ja que la distància era molt major donat que la població veïna ja estava situada d’immemorial a molta més distància de la vora de la mar. La sal que es transportava i arribava procedent de La Mata (Alacant) era repartitda a tots els pobles de la Comarca i gran part dels del Baix Aragó, des del carrer “Salinas” on estava l’alfolí o esmentat dipòsit de la sal. Els seus arrendataris havien d’empenyar molts dels seus bens com li passà a Demetri Ayguals d’Izco ja que els seus germans van haver de vendre diverses cases, magatzems i finques per poder fer front a la despesa per la garantia.
El repartiment dels productes estancs es duia a terme també aquí, produint-se de vegades grans altercats per la incorrecta distribució i racionament i fins al punt d’estar tots els fumadors fitxats i extremadament controlats durant la postguerra per la seua escassetat, en que era la distribuidora Dª Gloria O’Callaghan. L’estanc de tabac més antic de la població és el de Daufí, 
del carrer de sant Cristòfol, situat quasi enfront de l’Ajuntament i de l’Església. Se li va concedir a Pilar Daufí Pedra el 7 de desembre de 1923, (segurament per la mort d’algun familiar en la guerra del Marroc).
Comment here