Letra E

Esclavitud

esclavitudMoltes notícies sobre l’esclavitud apareixen en els nostres llibres de baptismes parroquials, de personatges nordafricans sobretot, i de negres. Vegem-ne algunes d’aquestes notes curioses: «A sinch de febrer (1547) fonch batejat Jaume Roca criat den Bernat Roca den Juan e dit Jaume, es ja home de vint anys, per ço que es del Regne de tunis e venint a sablegar ab una galeota ab altres moros eixint per donar ayguada a les fons de san Pere lo maltracta lo capita e de facto salta en terra e lo troba un home de alcanar e benut al dit Bernat Roca se feu Christia padrins Pere Roca den gabriel e Monserrada muller den gabriel forner». El mateix any, el 25 de juliol, apareix el baptisme d’un captiu de mossèn Joan March, de temps de dotze anys, portat de la presa de Tremecen, al que se li posà per nom Joan Baptista i del mateix Joan March es referencia el bateig d’una esclava que rebé el nom de Margalida Maria, en 1 d’agost de 1544. El 24 d’abril de 1548 apareixen Isabel, nova conversa de mossèn Gavaldà, i Madalena, nova conversa del notari Francesc Adell. D’aquest mateix notari, el bateig de l’esclau Joan el 8 de desembre de 1552. Dins del mateix any es bateja a Joan, criat de Pere Borràs. «A decet de abril 1552 fonch bategat lo moro criat de antoni febrer al qual fonch posat nom jaume Benet, padrins Mossèn Bernat Pellicer mercader y la muller de Mn. Joan Prima«. “Berthomeu March criat de Miquel figuerol, y nou convertit fonch bategat en 21 de mars 1553 foren padrins lo Sr. Mn. Pere Gavalda balle y Mn. Guillem Salvador y la Sra. Palomara y la Sra. Cinda March». En 21 de maig de 1553 es bateja a Bertomeu, criat de Miquel Figuerola, essent padrí el «balle» Pere Gavaldà. «Salvador March criat de Mn. Damia March fonch bategat en 18 de Juñy 1553 padrins en Pere Borras y na Marcosa muller de Mn. Adell notari«. El 1556 són batejats els esclaus de Pere Godall, de Francesc Adell, de Jaume March, de Guillem Salvador i de Pere Pellicer. El 1559 son batejats uns altres esclaus de Pere Borràs i de Guillem Salvador. En 1570, surt citat un negre de Pere Gavaldà. L’any 1615, el 16 de maig, Joan Baptista Gavaldà, ven a Miquel Gavaldà, -tots dos de Vinarós- per 160 lliures, reals de València, «duas captivas sive dos selanes alarbes«, nomenades Zara i Breca, de 25 i tres anys respectivament, «de color de codony cuyt«, com curiosament es descriuen (Arxiu Parroquial. Protocols de Cristòfol Ledesma, 1615. Full 143 v.). «En 8 d’abril de 1646, yo frey Mathias Fraga, rector bategí a Jusep Agustí, de nació turc o moro, natural de (en blanc). Foren padrins Don Rodrigo de Borja, Governador de aquesta plaça de Vinaròs, y la Sra. Doña Madalena de Avila y de Mexia, muger del Sr. Juan de Mexia y Sots Veedor por su Magestad de dicha y otras plaças» (Llibre de Batejos. Volum III, nº 28). “A 18 de juny de 1663, bategí yo Mº Juseph Miralles, Prevere, vicari de Vinarós, a Juseph, Frances, Juan, Gabriel, Agostí, adult, de nació mahometana, esclau de Gabriel Cano. Foren padrins Gabriel Cano y Paula Cano – el qual es de edat de deu o dotze anys» (llibre de Batejos, Tom IV, nº 38). També destaca l’historiador Borràs Jarque al noble cavaller Guillem Noguera, descendent del fundador del convent de Sant Francesc, que en acte molt solemne va donar llibertat als esclaus que posseïa amb motiu del seu baptisme. Tots eixos són exemples més que suficients per a demostrar que l’esclavitud era molt comuna en aquells temps d’atacs continus de corsaris turcs o nordafricans i que recíprocament els captius vinarossencs en les costes d’Àfrica havien de pagar un fortíssim rescat si volien la llibertat. (Vegeu Antolínez). L’esclavitud va ser abolida definitivament al 1863, encara que els negres americans van viure discriminats encara durant molts més anys.

Comment here

57 + = 63