Letra E

Ensenyament

ensanyamentL’ensenyament ha arribat els darrers anys a totes les capes socials amb més o menys mesura en tornar-se obligatòria, amb la llei d’Educació de 1970. Cal destacar que encara al desembre de 1968, quan es signen davant del notari de Vinaròs els estatuts del pou dels Dos Vilars, d’un centenar de socis, deu no saben signar i ho fan digitalement. Diguem que durant el present segle i en els darrers trenta anys sobretot, l’activitat constructiva d’edificis d’ensenyament ha estat continu. S’inauguren els Gups Escolars, el de Baix (1929) i el de Dalt (1932), baix les denominacions dels dos patrons de la localitat: Sant Sebastiá i la Mare de Déu de la Misericòrdia. En 1976 s’inaugura el col.legi de l’Assumció, any en que desapareixen les dos aules del Pòsit dels Mariners, que són absorbides. El centre “Manuel Foguet” es va inaugurar en 1978 i es va acabar el de Formació Professional del “Manuel Vilaplana” que s’inauguraria ja en temps d l’alcalde Ramón Bofill. El nou centre “Sant Sebastià” de l’avinguda de Tarragonaensanyament_2.JPGs’estrena per fi en 1992 amb doble línia, desprès d’estar aturades les obres que van durar més de cinc anys i aquest mateix centre se li afegiria una triple línia en 2004, quedant insuficient tant sols estrenar-lo. Les classes d’adults que s’inicien a Vinaròs als anys seixanta preparen a gent major que, pràcticament, no sap ni llegir ni escriure. Al juliol de 1960 es beneeïxen les escoles de Sant Roc i Sant Jaume. Dos anys després s’inicia per la fundació Roure Gassó un premi escolar consistent en unes medalles d’or per als xiquets més avantatjats. Serà el 1969 quan ja es tindrà l’Institut de batxillerat, sent en un principi Secció Delegada del de Castelló. Al 1970 naix la Llei General d’Educació, proposada pel ministre valencià d’Educació, Villar Villalbí. Amb ella es crea l’EGB o Educació General Bàsica, de 8 cursos, gratuïta i d’obligatorietat per a tots, el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) i el COU (Curs d’Orientació Universitària). Amb aquesta llei a la que s’havia imposat un termini de déu anys per a implantar-se totalment, els mestres van passar a denominar-se pomposament “Professors d’EGB”, la qual cosa no agradaria a tothom Els alumnes d’ensenyament bàsic rebien en finalitzar els estudis el títol de Graduat Escolar si superaven i en cas contrari un Certificat d’Escolaritat, que sols acreditava la seua permanència en els centres. Al setembre de 1976 es posa en funcionament també el nou col.legi de l’Assumpció ja que la ciutat creix. Una “Escola Municipal d’Art” a càrrec de l’Ajuntament es posa en funcionament a principis de gener de 1981 i comença el mateix any, al setembre, a estar en marxa també l’Institut de Formació Professional, construït en temps de l’alcalde Lluís Franco i inaugurat baix el govern de l’alcalde socialista Ramon Bofill. Dirigit per Nelly Suàrez s’inaugura el Col.legi Comarcal d’Educació Especial del Baix Maestrat per a xiquets “amb necessitats educatives especials” al gener de 1983 i dos cursos després (setembre de 1985) comença a funcionar el Col.legi dedicat a Manuel Foguet. A l’inici del curs de 1986-87, Vinaròs ja compta amb un Equip Psicopedagògic Comarcal i ja es parla del nou col.legi de Sant Sebastià el març de 1986, el qual, inexplicablement, s’inaugurà sis anys després, l’1 de setembre de 1992. Mentre es fan aquestes obres s’inicia (març de 1989), i s’acaba un «Centre del Menor», per a xiquets amb famílies desestructurades i problemàtiques, el cost del qual arriba llavors als 103 milions de pessetes. Baix el govern socialista es va aprovar una nova llei d’Educació que el Govern de la UCD d’Adolfo Suàrez ja volia implantar, denominada LODE. Els socialistes la van retocar i la van canviar per la LOGSE. Aquesta nova llei en realitat afavoria molt més l’escola pública, tant maltractada abans: però va tenir l’inconvenient que es va posar en marxa sense posar els mitjans adequats o diners de l’Estat i així les escoles funcionaven amb els canvis proposats però totalment de manera precària. A més es va recuperar amb la nova etapa de llibertat, l’ensenyament de les llengües autòctones, com el gallec, català, (valencià), i euskera. Aquestes llengües les van haver d’aprendre primer els mateixos ensenyants professors i mestres, que van fer un esforç mai no reconegut, perquè es van haver de reciclar fora de l’horari escolar i sense rebre cap compensació ni millora personal a canvi i sovint davant amenaces administratives o de les burles dels mateixos companys castellanoparlants. Gràcies a la bona voluntat d’aquells, la implantació de la llengua mare es va dur a terme en un temps rècord i sense que la societat se’n adonés d’un evident malestar. Cal fer esment, però, del reconeixement econòmic de la labor docent, que el govern socialista va posar en el seu lloc corresponent, desequilibrat però per la pèrdua d’autoritat dels ensenyants davant un nou tipus d’alumnes amb greus problemàtiques a causa de families desarrelades a causa de l’emigració, famílies desestructurades a causa del nou divorci (any 1980), per la gravetat de l’atur, per la proliferació de tot tipus de jocs, drogues, pornografia, enriquiments immorals. Aquest factors afectaren majoritàriament les classes més vulnerables de la societat, per incultes i baixes, molt menys preparades per a tots els canvis.
DOCUMENT. Arxiu Municipal de Vinaròs. «Instrucción pública»/ «Obligacions del magisteri descola que ha de observar qualsevol que pretenga dit magisteri»/ Pº ha de oassistir personalment tres hores de Lomati, y tres dela tarde en lo cuidado degut enfer estudiar, escriure, i contar, yendar lliço enseñant detot lo sobredit atots sos deixebles quants acudixquen ala escola. / Item. ha de enseñar christianament, y conforme asa obligacio la dotrina christiana, fent cantar les oracions acabada la lliço de mati y de tarde.de mati començant: Per lo Señal, etc. y consecutivament Padre nuestro.etc. Ave Maria. Credo etc. Lave, etc. Confiteordeo de tarde Començant Per lo señal etc. consecutivament Los Art.. Mandamientos de la ley de dios.de la Sta. Mare Iglesia, los sacramentos, y acabades dites oracions, alabado./ Item los disaptes ha de assistir dos hores de mati y dos de tarde. de mati continuant la lliço com los demes dies dentre semana, de tarde ha de emplear les hores en fer pratica a sos deixebles de les preguntes de la dotrina christiana, y despues fer cantar totes les oracions sobredites, y demés que conté la dotrina ./ Item tots los dies ha de ensenar de mati, o de tarde el modo de agudar a missa, de tal modo que reagustara alos capacitats de tots, pera que tots sigen instruits en este empleo Angelical, y tan agradable adeu./ Item ha de assistir personalment en la capella de Mª Stª del socos acompañat de tots los deixebles, a la missa magor, y vespres tots los dies colents cuidan que estiguen en aquella reverencia que es deu al temple de deu, y quant i haga processo vaga davant del Rnt. Clero, y detras de sos deixebles, cuidant que vagen ab tal devocio, que cause exemple a tots./ Item ha de assistir tots los dies al Rossari de Nª Sª acompañat de tots sos deixebles, ab lo cuydado degut y que ab tot sonnlago? y devocio seran sos deixebles lo Rossari, y en tot aplique la vigilancia possible, pues lo en los primers anys de la edad se apren, tan de lletres com de virtud acompaña tota la vida, y es pot prometer dit mestre ademes de la satisfaccio de son treball desta Nª vila singular premi de deu en laltra vida ./ Item que mane als deixebles que no gugen en la plaça davant lo temple de deu, ni siguen descortesos a persona alguna, ni escandalizen lo poble, remediant dit mestre ab tota prudencia la inquietud que puguen causar. / Y ultimament estiga tingut a totes les demes obligacions de sos antepassats. / Y per mayor explicacio del capítol primer se ha de repasar que la enseñanza de llegir comprehen també el doctrinar tambe en lo sobredit cuydado de llegir lleti, y fer decorar los rudiments de la gramática, que conte el Art…/
DOCUMENT /Real Orde del Gremi de la Marina que ratifica la obligació de mantenir un mestre de primeres lletres. Arxiu Municipal de Vinaròs. «El Exmo Sor. Dn Diego de Gandoqui con fecha de 23 de Diciembre del año proximo anterior me comunica la Real orden siguiente:/ He dado cuenta al Rey de la representacion del Gremio de Marineros de la Villa de Vinaroz; y S.M. no ha tenido a bien perdonarle la contribucion de equivalente, ni eximirle del cargo de mantener un Maestro de primeras letras: lo que participo á V. S. de su Rl. orden para su inteligencia y cumplimiento.»/ Y lo traslado a Vm. m. s. Valencia 4 de Enero de 1793./ Migl. Jph. de Aranzanzu./ A la Justicia y Ayuntamiento de la Villa de Vinaro(z?)». /
DOCUMENT. «Copia del plan de Estudios que por Orden de los Señores Magníficos, formó el Dr. Joseph Torres para el Aula de Vinaròs, a tiempo que se celebró el Concurso Público, en año 1789, i fue aprobado por dichos Señores como consta El Expediente formado sobre dicho Concurso celebrado en la Sala Capitular, año ià referido.».
Arxiu Municipal de Vinaròs. Lligall (Carpeta) 124-1/ Copia del plan de Estudios, que presenta a los Señores del Ayuntamiento i quedó aprobado por ellos, para el Aula de Vinaròs, año1789./ Plan para el Estudio del la Gramática Latina./ El que haia leido el Brocense, Monsieur Rollin, la gramática del Puerto Real de Francia; Jerardo Juan Vosio, el Barbadiño, al P.F. Fernando Reinoso Catedrático de Latinidad, i Retórica en el Colegio maior de Santo Tomás de Sevilla, socio de la Real Academia Latina de Madrid; al Discurso de las letras humanas llamado el Humanista, que según Don Nicolás Antonio escribia en el año 1600 Don Baltasar de Cespedes Ierno del Brocense i su inmediato succesor en la Cátedra de Prima de Retorica en la Universidad e Salamanca; al Sr. Don Gregorio Maians en su libro intitulado Idea de la Gramática de la lengua Latina; i a Antonio de Lebrija en su Arte de primera ingresión, i a muchos otros que omito por no ser molesto, conocerá sin duda quan varios van los literatos sobre el modo de aprehender la Latinidad, i su Gramática. / Sin embargo de todo lo dicho, i sin perjuicio de todo hombre sesudo, en mi práctica de la enseñanza, hago lo siguiente: / Al niño despues que ia sabe bien leer sin mentira ni tropieso, i escribir, encargo ponga en su memoria los Nominativos, tras los quales los tiempos, partes de la oración, generos, preteritos y supinos, que se pueden aprehender por el Arte de Antonio de Lebrija dispuesto por Antonio Zerezo, enseñandoles en este las Oraciones de primeras, i segundas de activa i pasiva, impersonales, infinitivo, relativos, Andos i Aviendos, prosiguiendo segun fuere la respectiva capacidad del niño./ Sabiendo el Arte, se pasará a la inteligencia de la Sintaxis cuia explicacion se puede aprehender ó por las notas de Torrella, ó por otros que fueren del agrado de sus Magnificencias. / Sabida la explicacion de la Sintaxis propia, i figurada con la construcción común a las partes de la oración, se aplicará el niño al conocimiento de la Prosodia, i Arte Métrica. / Como la Etimologia es la parte má difícil de la gramática i como tal no se explica en muchas de las Aulas, se necesita para su comprehensión, de saber algo de los elementos de la lengua Griega; i así lo entiende qualquier hombre de buen gusto; con aiuda de mi enseñanza el niño aplicado logrará leer, i escribir en el Dialecto Griego i alguna más instrucción, como tambien podrá entender la esencia de la Retórica, i su división en sus partes, sus tropos, i figuras de palabras. / Porque las figuras de las sentencias exceden al conocimiento del estudiante instruido con sola la Gramatica, procurando siempre la versión del texto latino al lenguage Castellano, i que sepa el estudiante entresacar las partes de la oración contenidas en qualquier clausula o periodo.Otras advertencias que se pueden hacer las que se reservan para las pespective (sic) potencias, que suelen admirarse en los niños, cuia naturaleza en el entender suele ser maravillosa./ Por lo que pertenece a la versión de la lengua Latina a la Castellana, se pueden elegir los Diálogos de nuestro Español i Valenciano Luis Vives; las fábulas de Fedro;Cornelio Nepote; las Epístolas Familiares de Cicerón; el Virgilio i el Horacio, Autores usados entre otros muchos, en las Universidades de Europa, i al presente en la de la Ciudad de Valencia. Todo lo qual se usará según las capacidades que el maestro tuviere fortuna de encontrar en sus estudiantes, porquue según Quintiliano Institución Oratoriar (sic) in Procenio lib.1 se advierte lo siguiente: Illud tamen in primis testandum est, nihil praecepta, atque artes valere, nisi adiuvare natura./ Así lo siento, salvando siempre la mejor inteligencia de los sabios, a cuia censura cedo en la Villa Ilustre de Vinaròs a los diez dias del mes de Noviembre del año 1789 a las 9 horas de la noche./ El Dr. José Torres con la maior sumisión pretendiente al Magisterio de Gramática de dicha Villa”. Sobre la matèria d’Ensenyament té publicats Joan Bover Puig nombrosos articles al setmanari “Vinaròs” baix el títol comú de: “La enseñanza en Vinaròs”.

Comment here

+ 71 = 79