El canonge de Mallorca Antoni Alcover i Sureda (Sta Cirga, Manacor 1862- Palma de Mallorca 1932) va emprendre la monumental obra cimera sobre la llengua de les nostres terres, que constitueix una autèntica joia filològica i etnològica de la nostra cultura i que en l’actualitat es denomina Diccionari Català, Valencià Balear. Del seu propi pecuni va haver de pagar per publicar les primeres parts. Modernament va ser publicada íntegra en 10 volums en 1983, completada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella, Menorca 1903- Palma de Mallorca 1991), un dels seus acompanyants en la recerca de les paraules. A l’octubre de 1921 va permanèixer uns dies en la nostra ciutat, acompanyat d’un sacerdot i d’un seglar. Van recollir expressions, girs i matissos de la parla vinarossenca que es van incloure després en el seu famòs Diccionari. Des de Vinaròs van continuar viatge cap a Morella. La revista local “Patria” ho reflectéix així: “El pasado domingo estuvo en nuestra ciudad el ilustrado y distinguido filólogo Dr. D. Antonio Alcover, Deán de la Catedral de Palma, acompañado de un auxiliar completísimo (sic), al objeto de recoger palabras y frases peculiares de nuestra habla local, para incluirlas al gran diccionario Catalán Valenciano Balear, que está confeccionando subvencionado por el Estado. / Fueron cumplidamente atendidos por los elementos intelectuales de esta ciudad y marcharon reconocidos después de haber realizado una labor intensa” (23-X-1921). Amb la mateixa data ho publica la rev. “San Sebastián”, d’aquesta manera, que també aportem per la gran categoria del personatge i de la seua obra: “Después de llevar a cabo algunos trabajos en esta ha marchado a Morella el eminente escritor y sabio filólogo Canónigo de la Catedral de Mallorca, Dr. Alcover autor del famoso diccionario catalán-valenciano-mallorquín-rosellonés, continuando su recopilación de complemento de vocablos y conjugaciones de verbos y los matices lingüísticos del reino de Valencia para el monumento lexicográfico que tanta fama le ha dado en España y extranjero. Le acompañan como colaboradores otro Sacerdote y un seglar”. Efectivament, en l’obra apareixen multitud de paraules de noms de jocs, de partides de terme, de peixos, de vents, d’utensilis, de llinatges, amb la fonètica de moltes altres paraules, etc., relacionades totes elles amb Vinaròs. Segurament els redactors de la revista “Patria” deurien ser els assessors en aquesta matèria ja que pràcticament tots els refranys que fan referència a Vinaròs coincideixen amb els de l’obra “Murialera” de Pepito Ramos, publicats a la revista “San Sebastián” en 1917.
Comment here