Letra C

Corts de Vinaròs (Compromís de Casp)

cortsEn morir el rei Martí l’Humà en 31 de maig de 1410, amb motiu del problema dinàstic per succeir-lo, el fill del qual també havia ja mort com a rei de Sicilia, es van dividir els nobles valencians, formant dos bans tan enfrontats que es van reunir en poblacions separades. Els que integraven els dels nobles Vilaragut i eren partidaris del Comte d’Urgell, es van quedar en el Palau Real de València, mentre que els dels Centelles van haver de desplaçar-se a Paterna; aquests donaven suport al castellà Ferràn d’Antequera, encara que hi havien més pretenents. Als primers se ls coneixia com els del «parlament de dins» i als de Paterna com els del «parlament de fora». No estaven tan dividits els aragonesos ni els catalans, els quals estaven disposats a obeir l’última voluntat del rei Martí, qui en el seu testament va dixar escrit ben clar que dixava el seu tron a aquell «a qui en justicia li perteneixqués«. Els catalans s’havien reunit a Barcelona en agost i setembre següents a la mort del monarca per resoldre el problema. Els aragonesos ho van fer a Calataiud en febrer de 1411, sense acabar, però, d’entendre’s. Més difícils d’acomodar els valencians, van encendre una auténtica querra civil a mort, que va fer que els del «parlament de fora» vinguessen a refugiar-se a Vinaròs, sent els seus partidaris perseguits per on es trovessen pel Governador de València, Arnau Guillen de Bellera. Això va obligar als de Centelles, apossentats a Vinaròs, a escapar i refugiar-se en Morella. Reunits ara al nostre poble el 25 de setembre de 1411 els parlamentaris partidaris de Jaume II d Urgell, o «parlament de dins» a fi d’estar més prop dels parlamentaris catalans que s’havien instal.lat a Tortosa, no van poder aconseguir la participació en ell dels antiurgellistes de Morella i que per mediació del Papa Luna corts_2.JPGs’havien intentat reconciliar a Benifassà i després a Traiguera, on tenien el seu parlament «els de fora». PARLAMENTARIS DE VINAROS: El parlament de Vinaròs estava format pels següents personatges baix la presidència d’En Ramon de Vilaragut, tots barons o cavallers: Galvà de Villena, Gilabert de Centelles, Joan de Vilaragut, Felip Boil, Pere Vilaragut, Berenguer de Vilaragut, Manuel Díaz, Pere Sanchez de Calatayud, Miquel Novales, Joan Martínez d’Eslava, Martí Iñiguez d’Eslava, Bernat Joan, Francesc Joan Vives, Peregrí Montagut, Ferrán Muñoz i Pere Zapata, a més a més d’alguns comanadors de Montesa i altres cavallers, estant representades també les ciutats i villes de València, Alzira, Oriola, Alacant, Guardamar, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Xèrica, Cullera i Biar. PARLAMENT DE TRAIGUERA: El formaven Ximèn Pérez de Arenós, Vidal de Vilanova, Joan Belvis, Jazbert de Valeriola, Miser Domingo Mascon, Francesc d Esplugues, Lluis de Loriz, Miser Joan Mercader, i molts altres, baix la presidència d Olfus de Próxida. Segons afirma Zurita va ser necessari que el Papa Luna anés en persona a Traiguera per a induir-los a la concòrdia. El parlament de fora, presidit per Olf de Proxida o Pròxita, va resoldre per fi que es reunirien amb els de «Vinalaroz» el 15 de desembre, com diu l’historiador. ES REUNIXEN ELS DOS PARLAMENTS EN VINAROS: L’historiador Gaspar Escolano ens aporta alguns detalls de totes aquestes baralles, quan descriu el llinatge dels Vilaragut, i també el moment de la reunió dels parlamentaris, acordada de la següent manera curiosa: (Tom V, Colª 852 i 853).«Don Ramon de Vilaragud, tiniente de Governador del Reyno de Valencia, y señor de las baronías y valle de Albayda y Olocao: y como por la muerte del dicho Rey (Martí) se huviessen de juntar los Reynos de la corona a parlamento, para hazer deliberación de lo que convenia: para elegirle, acertaron a estar los cavalleros del nuestro tan divididos en dos vandas y parcialidades, que cada una dellas le quiso tener de por si. Eran las partes Centellas y Vilaragudes, y cabeça de los desta Don Ramon: y assi se juntó cada una de las parcialidades en su pueblo, es a saber los unos en Vinaroz, y los otros en Trayguera. Era imposible concordarse todos, no viendose y comunicandose. Y para esto acordaron de postponer sus agravios particulares al bien comun, y poner sus diferencias en manos de quatro letrados, dos de cada parte, es a saber, por los Centellas, en misser Pedro Catalan, y miser Jayme Pelegrin: y por los Vilaragudes, en miser Domingo Mascon, y miser Juan Mercader.. Haviendo conferido estos quatro, señalaron el lugar donde todos de conformidad havian de juntarse para deliberar de la eleccion del Rey: que fue entre Vinaroz y Trayguera: y porque viniesen con seguro las partes, ordenaron, que fuessen Don Ramon de Vilaragud por los de Vinaroz, y Don Olfo de Proxita por los de Trayguera, con ygual compañia de gente: y que el uno al otro se hiziessen omenage por si, y por los demas que huviessen de venir a la junta. Concertose mas, que los del vando de los Centellas, fuessen con Don Olfo de Proxita a Vinaroz, y entrassen por la puerta que escogiessen el Vilaragud y el: y aquella quedasse en guarda y defensa del Proxita: y todos los Centellas a la entrada le entregassen las armas ofensivas: y al mesmo tiempo, los de la parte de los Vilaragudes, que estuviessen en Vinaroz, entregassen las armas a Don Ramon de Vilaragud: y el uno tuviesse la una puerta de la villa, y el otro la otra con igual numero de gente de guardia.
Tambien acordaron, que todos los de las dos parcialidades huviessen de hazer homenaje a estos dos cavalleros, de no ofenderse ni dañarse los unos a los otros. Tan encarnizados con esto andavan en sus discordias: y tales prevenciones fueron menester, para juntarse a platicar de la concordia de los Reynos.(…).»Pareix ser que el lloc que s’havien partit entre Traiguera i la nostra població, en que es van reunir els parlamentaris va ser en ple camp” com ens afirma Borràs Jarque i en el terme del Mas dels Estellés (S. Jordi), sent els representants per Vinaròs, Pere Catalá de Monsonís, cavaller de Benassal i Jaume Pelegrí, famós lletrat. De l’arxiu de Castellfort, s’extrauen aquests dos fragments de documents, que nomenen Vinaròs, i van ser escrits en 1412 i fan referència al final de 1411; a la nostra població van baixar missatgers des de Castellfort, ja que les «aldees» de Morella eren partidàries del Comte d’Urgell, al contrari de la seua metrópoli, amb la que no guardaven bones relacions: n Johan de la Viuda de trenta d’aquells CCCC hòmens d’armes que l’ajust volie fer «Item doní an Guiamó Barreda com anaren ell e en Guerrero a VILANAROÇ sobre una letra que Bonfill avie enviada per e per guardar les aldeyes, per V dies en el Regne de Valencia, e per dos en Catalunya com dixeren que en Bonfill ere en Tortosa e en lo camí trobaren que no era,» «Item an Frances Pilop per una letra que dux a VILANAROÇ an Bonfill que vingués a donar conte dels murs de Morella, e stigué III dies a for de III sols al dia.» Per tal d’acabar amb aquesta escissió i presionats per les forçes castellanes dels seguidors de Ferran d’Antequera que van fer incursions militars pel territori,en unió del ban que formaven els Centelles al Regne de València (Morvedre), van demanar sense èxit ser admesos al parlament que en el Principat s’havia reunit a Tortosa. La guerra estava molt encesa. Aquest parlament de Vinaròs, que ja s’havia negat a admetre nous missatges de concòrdia, després d’haver convocat els tres braços del Regne a assistir a l’Assemblea la qual tenia dret a reunir-se en corts generals, va haver de declinar les seues funcions en els compromisaris de Casp, a l’any següent, ja que els parlamentaris de Tortosa estaven disconformes sobre les persones que havien d’elegir Jutges, i els parlamentaris valencians, els de dins, de Vinaròs, i els de fora, que havien abandonat Traiguera i que s’havien instal.lat a Morella per fi tots » «y en esto el Papa Benedito fue el que pudo ser parte para concertarlos«, segons diu textualment J. Zurita «En este dia se publicaron a la vez en Tortosa y Alcañiz los nombres de los Jueces que debian congregarse en Caspe el 28 de Marzo«. Els compromisaris valencians elegits en el Parlament de Vinaròs per al de Casp, van ser Sant Vicent Ferrer, el seu germà Fra Bonifaci Ferrer i Ginés Rabasa, però el nostre parlament no va tenir pràcticament operativitat per ser marginat constantment pels d‘Alcanyís, el qual va decidir la fòrmula de dessignar nou compromisaris, que a més a més van ser elegits per Aragó.

Comment here

42 + = 44