(València 1360 – Barcelona 18-XII-1430). RECTOR DE VINAROS en 1383. BISBE DE TORTOSA. Borràs Jarque cita com a Rector de Vinaròs a Francesc de Climent Sapera o ça Pera en les pàgines 42 i 43 de la seua Història, dedicant-li una pàgina sencera i donant-li ja tota la categoria que es mereix, com es vorà, tant alt personatge. Com acaba dient Borràs, l’any 1403, Climent Sapera va ser nomenat Bisbe de Mallorca i al cap de quatre més, Bisbe de Tortosa. En 1410 va ser destinat amb el mateix càrrec per a la Seu de Barcelona, acabant sent titulat Tresorer del Papa i Patriarca de Jerusalem (1412), morint finalment en la Ciutat Comtal en 1429 (?). D’ell i en relació al nostre poble ens aporta Borràs una sentència arbitral donada a Villaviciosa el 8 de maig de 1383 pel Cardenal-Llegat Luna, referent als tutors del noble Lope Ximénez de Urrea, Senyor de la Tinença d’Alcalatén, sobre percepció de uns delmes entre el Bisbe de Tortosa i el seu Capítol: «Ego Franciscus Clementis, clericus Valentinensis dioecesis, apostolica et imperiali auctoritate Notarius publicus, bacalarius in decretis et RECTOR DE VINALAROS, DERTUSENSIS DIOECESIS» Com a personatge que, com es diu, era tant important en la seua època, trobem que apareixen prou documents en que es citat o que fan referència a aquest important persona en el «Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, de Juliol -Desembre de 1980-, relatiu al Cisma d’Occident. Un d’aquest documents o carta, del 25 de març de 1410, dirigida a Climent Sapera com a Bisbe de Tortosa és molt graciosa i demostra el descontent dels castellonencs per la incorporació de la seua Parròquia a Vall de Crist i l’antipatia que tenien pels frares i diu: «Dominus noster, ut dicit dominus preceptor, ha dats perpetuo al vicari de Castelló de Borriana sobre les rendes del nostre bisbat C lliures, per ço que los beatos de Valldechrist (que mala plaga hi caiga, perdon-m o Déu), qui acò han tractar, sien senyors de tot de la rectoria de Castelló, car ells les hi havien a dar cascun any e no s’agraden de fruyta qui hage pinyol; axí que ells seran ara rectors de Castelló, e priors de Maguella, e senyors de Altura e de les Alcubles, e han bell alberch en València; si gayre dura, tot lo mon se occuparan, entre ells e los de Portaceli, qui tan com cantell han haut de vostre formatge«. La tomba de Francesc Climent Çapera ocupa actualment un lloc privilegiat a la catedral de Barcelona ja que es troba situada al primer altar lateral entrant a mà dreta; fou esculpida en 1899 per Pere Tallada. En la mateixa paret es troba més amunt l’escut gòtic original de l’época, del segle XV i representa dos àngels que el sostenen. S’acompanya amb la inscripció de «Sepulcre de Francesc Climent Sapera, patriarca i bisbe de Barcelona (1410-1430)”. També dit escut es troba esculpit al timpà de la porta de Santa Eulàlia de l’esmentada catedral.
Comment here