(Vinaròs 8-X-1736 -València 27-IX-1797). Religiòs Mercedari. Catedràtic d’Arts i Lectura teològiques i de Teologia “de Locis”. Mestre per tant en Arts. Lector de Filosofia. Sent doctor en Teologia, era catedràtic de dita assignatura i de llatí. Els pares d’Agustí foren Bernardo i Josefa. Va estudiar a la Universitat de València, iniciant els seus estudis en 1751 amb professors molt qualificats com el Dr. Francesc Jacques. Obté el grau de Batxiller en Filosofia en 1755, vestint l’hàbit de la Mercé al Convent de València i es allí on va professar, iniciant els estudis de Teologia dels quals després arribà a ser el catedrátic en 1762. Posteriorment la ciutat el va elegir per a impartir la Teologia de «locis». Va ocupar els càrrecs de Comanador del Convent de la seua Ordre i Qualificador del Tribunal de la Inquisició. Va morir al seu propi convent de València en 1797, d’un atac apoplèctic.
A la seua ploma es deuen un sermó i «Institutiones Theologicae in usum Tyronum adornatae«, obra en quatre volums que va tenir una gran repercussió en totes les Universitats d’Espanya. Aquesta obra va ser publicada a València tenint diverses edicions, sent les fins ara conegudes les de 1774 (Imprempta de Benito Montfort), 1784 i 1790, en tamany en quart. Aquest llibre era el predilecte de la Biblioteca de Meseguer i Costa que disfrutava amb l’obra del vinarossenc. En ella l’autor recull tota la seua experiència de professor amb el seu afany de renovació del mètode de l’ensenyament de dita matèria. Aquesta obra que primer va ser proposada a les universitats espanyoles com un intent seriòs de renovació pedagògica 
de la matèria va ser pres per les parts més conservadores com una inmoralitat que van denunciar al Sant Ofici de la Inquisició, per la qual cosa va aplegar a ser empresonant, lliurant-se posteriorment gràcies al seu abjurament, però l’obra ja estava feta i gràcies a ella es van modernitzar i jerarquizar els arguments teològics de dit ensenyament amb criteris molt més racionals. L’obra està escrita en un magnífic llatí. Una altra obra seua és: “Sacra Doctrina in petitione cathed. Quae locorum theologicorum explicatione regitur asserenda” a P. F. Augustino Cabadés Magi regii ac militaris Ordinis B. M. V. De Mercede Redempt. Captivorum, publicada a València en 1774, i que sols es coneix per un sol exemplar d’una colecció privada de la Comunitat Valenciana. El vinarossenc Agustí Delgado posseeix un exemplar molt ben conservat de las Institutiones Theologicae. Un altre en no tan bon estat es guarda a la Biblioteca de la Universitat de València. Afegim extractes d’unes cartes molt interessants enviades des de València a Madrid (del copiador de cartes de Mariano Canet i Longàs) i en les que es feia referència al seu desterrament per la Inquisició, la primera del dia 1 de maig de 1790: «El R. P.M. F. Agustín Cabadés Comendador del Convento de la Merced de esta Ciudad tiene orden del Rei para presentarse a essa, segun dice para tratar asunto pertenecientes al publico; sobre eso ai algunos que opinan no mui bien, pues como por Navidad faltó quince dias del Convento, i segun la voz comun estuvo otros tantos en la Inquisición (no se por que) dicen que será esto resultas de la causa.» i poc després en el mateix mes es tornava a escriure: «Por aquí ai pocas novedades, la unica que corre es la de haver el Sto. Tribunal de la Inquisición desterrado al P. F. Agustín Cabadés, Comendador de esta de la Merced 8 años, i 8 leguas de Valencia, de su Patria, que es Vinaroz, i de Madrid, que aga egercicios rigurosos por cuatro meses sin decir Misa, que esté el último de la Comunidad en el convento donde vaia, degradado de todos sus onores, i cuando le leieron la Sentencia le quitaron la venera de Calificador, i todos los papeles concernientes a este título: Esta sentencia fue por varias solicitaciones, i reincidencias despues de amonestado, pues es asumto de mas de 30 años.) Cuando querrá Dios que no den que hablar los frailes?”. En una altra es llig, que a son tio, el vinarossenc i preconitzat Bisbe Magí, li va agafar un gran disgust, a resultes del qual va morir, per tots aquests fets que li van passar al seu nebot: «En esse correo escriben de esa (Madrid) haver-le administrado la Extrema-Uncion al P. Magí de resultas de una pulmonia que le cogió luego que vio en la Corte a su sobrino el P. Cabadés». (J.B.P.)
Comment here