Letra B

Botella Carbonell, Joan

(Orce, Granada – Vila–real) Destacat impressor, considerat com el pioner de la província de Castelló, amb gran afany culturitzador, que fou a més a més, director de destacats periòdics d’àmbit local. Fou d’idees lliberals, republicanes i maçòniques. Fill al mateix temps de l’impressor d’Alcoi Francesc Botella Jordà. Vivint a Vinaròs, perteneixia a la lògia maçónica Padilla, del carrer de l’Àngel, amb el nom de «Ercilla, grado 18», amb el càrrec de «Limosnero hospitalario» i «Primer Diàcono». Joan Botella havia escrit en 1876 el llibre sobre el carlisme titulat: “La guerra civil en España de 1872 a 1876 seguida de la insurrección de la isla de Cuba. Con las biografías de los principales personajes… adornada con profusión de láminas… ordenada y dirigida por ...” publicada a Barcelona per J. Oliveres, Fol., XII, 619 pp. 30 làmines, amb pell i tall superior daurat, que tracta sobre la guerra carlina des del punt de vista contrari als carlins i encara que a la portada consta “Tomo primero”, aquest volum va ser l’únic en aparèixer. Va dirigir els periòdics locals «El Mediterráneo» (1882), «Bromas y Veras» (1884), de Vinaròs i «La Libertad», de Benicarló. En la seua empresa tipogràfica també es van imprimir altres publicacions locals, com «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Demòcrata Vinarocense» (1892) i «La Concordia» (1892). Com es pot apreciar Joan Botella era l’ànima de la prempsa vinarossenca en el darrer quart del segle XIX. Eixe mateix any 1892 es trasllada a viure a Vila–real, creant-hi allí la primera imprenta, en la que es publicaria entre altres obres la història de la ciutat, obra de Benet Traver. En abril i maig de 1921 apareix citat un Joan Antoni Botella en la revista “San Sebastián”, que residia a Vila-real, impressor, i estava casat amb una tortosina. Com a poeta, va escriure entre altres, el següent poema:

«INSOMNIO»«En vano inquietadode tristes recuerdosmis párpados buscanel soplo del sueño;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé que pesada congojade amores que fueron
=
Apago la lámparalos párpados cierro,buscar anhelantelas sombras espero, que en negros cresponesse funden recuerdos.Un rayo de lunabajando del cielopor rendija ocultase adelanta inciertoy llega moribundo y ténuea besar mi lecho.
=
Celeste armoníaperdida a lo lejosla brisa suaverepite aquí dentro;de amantes felicesque dejan el sueñoson tiernos arrullos,modulados ecos,que en noche serena y calladaconfían al viento.
=
Gozoso os escucho,ansioso os espero,que vuestros cantaresdisipa recuerdosde dichas perdidasde amores que fueron.Venid, en sombríasoledad me encuentro, y a solas conmigo pareceque estalla mi pecho.
=
Ya os siento aquí bajoy en lenguaje tiernollenais el quietismocon vuestros acentos.Con vuestra armoníade dulce beleñose impregnan los ojos,los párpados cierroy vuela de mi guarda el ángelen torno del lecho.
=
Mas ¡ay! presurosospasasteis ligeroscual ave que cruzacon rápido vuelodel mar los confinesperdida en los cielos.Rumores aún quedande vuestros acentos, cual luz fugitivade tenue luceroque brilla y se apaga.Ya queda en silenciola noche, la luna,y solo aquí dentrome quedo cercadode tristes recuerdos;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé qué pesada congojade amores que fueron.
(Juan Botella. Juliol 1882.
Sem. local “El Mediterráneo”)

Comment here

90 − = 86