Letra B

Bono Boix, Pasqual

Bono(Vila-real 1871 – Castelló, 2-X-1936). Rector arxiprest de Vinaròs des de l’1 de març de 1905, en que va prendre possessió, després de ser professor catedràtic del Seminari de Tortosa. Acompanyat de sa germana Pilar vivia com és natural en la Casa Abadia del carrer Major. El seu germà era militar acabant els seus dies amb la graduació de General de Divisió de l’Exèrcit de l’Aire. Tant prompte com va arribar, al poc temps, li va guanyar un plet a l’Ajuntament pel dret d’utilitzar les campanes. Va implantar molts actes religiosos que han quedat ja com a tradicionals a Vinaròs com la costum d’eixir les vestes a les processons de Setmana Santa; va impulsar la constitució d’una Societat de Regants per aprofitar un pou fet anys abans i que l’Ajuntament ja volia tapar, el «Pou dels Dos Vilars», que tant d’èxit i prosperitat portarien als 60 agricultors amb un centenar de jornals, que cultivarien la taronja (1924). Va promoure grans festes amb motiu del 3er centenar de l’arribada miraculosa de la relíquia de sant Sebastià (1910), de l’exaltació de la Santa Creu, aixecant la creu monumental i Via-Crucis de l’Ermita (1913); dels cinc-cents anys de la trobada de la imatge de Sant Sebastià feta per uns peregrins (1416-1916). Va impulsar així mateix la dedicació d’un carrer i una placa al poeta i ex-alcalde Agustí Safon (1917); l’aixecament del monument a Costa i Borràs (1918) i va iniciar la cavalcada dels Reis Macs (1920). E 1927 va promoure també unes festes centenàries a la Verge de la Misericòrdia. Va dissentir de les autoritats de la Dictadura i per això es va negar a beneir obres tant importants com el nou edifici del mercat municipal i del grup escolar «de Baix» en 1929 (segurament per l’acusació que se li feia al seu cunyat l’historiador Borràs Jarque). Va iniciar les pelegrinacions vinarossenques a Lourdes (1929), mitjançant rifes de bolletes que facil.litaven que gent molt humil, per pocs cèntims fos agraciada amb el viatge quasi debades. Des de 1908 fins a 1936, quasi ininterrompudament, va publicar i dirigir la revista «San Sebastián» que comptava amb un bon estol de colaboradors. La nit de l’onze d’agost de 1936 va ser empresonat junt amb altres capellans que voluntariament es van presentar al requeriment de l’alcalde i fou traslladat posteriorment a la presó de Castelló per garantir la seua integritat i la dels demés capellans. Tots van ser, però, finalment assassinats a primeres hores del dia 2 d’octubre del mateix any a les portes del cementeri d’Alcora o de la capital de la província. Va afirmar la seua gran personalitat amb el fet de que ell s’haguès pogut lliurar ja que persones influents el volien traure del captiveri, que va rebutjar perquè no se’l lliverava amb els seus companys. Sa germana Maria Gràcia es va casar amb l’historiador vinarossenc Borràs Jarque.

Comment here

− 1 = 2