Letra B

Blasco Ibañez, Passeig de

El nostre incomparable passeig, és un dels llocs millors que podem mostrar del nostre poble de cara als forasters. Ja l’any 1891 es pretenia construir un passeig des del carrer de Costa i Borràs al carrer d’Ayguals d’Izco (carrer de l’Àngel), però s’acordava per fi fer-lo des del carrer de Febrer de la Torre, junt a la plaça de bous, fins l’estació del ferrocarril, a l’estil del que hi ha a Benicarló. Però, va prevalèixer la primera opció molts anys més tard… i no ha sigut sempre així. Es molt modern. Va començar com a tal el 1918 quan l’Ajuntament, en vista de que en retirar-se el mar per la construcció del moll anava dixant una bona faixa de terreny des dell fins a Sant Telm, va demanar permís al Ministre de Foment, el 9 d’agost per a convertir-lo en passeig marítim. Des de Madrid es va acceptar però si el reconvertien en terreny d’utilitat pública, cosa que l’Ajuntament va acordar el 14 de març següent. Peró aquella franja de terreny el poble i els diferents ajuntaments, ja la denominaven molt abans, de diverses maneres, com: carrer de la Platja, carrer “Varadero”, platja del “Varadero” i platja del Fortí. Ara seria passeig, però no hi havien massa diners fins que, amb la Dictadura de Primo de Rivera, d’uns diners sobrants de les obres per a millorar el port, es van acometre el grup escolar i el passeig, el qual, inaugurat molt pomposament en 1928, se li va posar el nom de Marqués de Benicarló, adornant-lo amb uns banquets de ceràmica valenciana molt bonics i especialment un d’ells que era un «banc biblioteca» quasi monumental, dedicat al Marqués i amb l’escut de la ciutat. Tot ho havia promogut D. Juan Ribera Gonel, que li dona actualment nom al carrer de fora muralla, que era llavors Ajudant Provincial d’Obres Públiques i representant a Vinaròs del Partit de la «Unió Patriótica» (únic legitimat per aquell règim). Poc li va durar al Marqués, precisament de Benicarló, tenir un passeig dedicat en Vinarós i els republicans no van tardar més que el més precís per a canviar-lo: així van organitzar una gran «festa regional» en la que volien exaltar la República i el Republicanisme i dedicar el passeig a Blasco Ibañez, invitant a l’acte als seus fills Sigfrido, Mario i Libertad els quals pareix que no estaven per a aquelles solfes i van declinar l’invitació, delegant en un concejal de la ciutat de València. El banc biblioteca, que ja tenia el nom del marqués matxacat a pedrades des de feia temps, es va dedicar ara a l’escriptor. Bandes de música, parlaments, personalitats, la Marsellesa, la Senyera Valenciana al balcó de l’Ajuntament, l’himne nacional i el Regional, banquet en el «Grup de Baix», concert a la plaça de bous, traques, focs artificials i serenates van omplir el dia. Destaquem els aplaudiments que va rebre Vicent Miquel, pintor d’un quadre de Blasco Ibañez que es va colocar en la Tribuna d’oradors; la presència i parlament del destacat polític vinarossenc Alvaro Pascual Leone i la absència del rector mossèn Bono, qui va agraïr a través de la seua premsa l’atent saluda de l’alcalde, invitant-lo. Eixe nom canviaria a l’entrada de les tropes de Franco durant la guerra i l’Ajuntament, suposem que en el mateix any 1938, amb motiu de la vinguda de Franco en maig per a revisar l’esquadra, li va dedicar a ell dit passeig que s’ha dit durant més de quaranta anys del Generalíssim. Amb l’adveniment de l’actual democràcia se li retorna el nom de Blasco Ibáñez per acord municipal del 5 de març de 1980 i encara que eixa denominació no representa res especial per a Vinaròs.

Comment here

− 3 = 6