(Vinaròs 4-VIII-1750 – ¿?, 25-II-1828). Brigadier. Segons full de serveis de l’Arxiu General Militar de Segòvia, que posat en Internet per Ricardo Pardo Camacho, de l’Aula Militar Bermúdez de Castro, de Castelló, que copiem traslladant literalment, Miquel es va casar amb la vinarossenca Mariana Febrer (Vinaròs 26-II-1763), de l’estat noble, el 15 de març de 1781 a Vinaròs. (Aquí fem notar que un Febrer es casa amb una altra Febrer, parenta seua i que un fill, M. I Lluís de Béccar i Febrer, els naix el 8 de maig de 1788 a Palma de Mallorca. Va ingressar com cadet en el Regiment nº 1 del Rei, de Caçadors de Caballería l’1 de maig de 1767, sent designat porta – guió el 14 de febrer de 1769. Ascendí a alférez el 30 d’abril de 1771 i a tinent el 28 de maig de 1776. Adquirí el grau de capità l’1 de gener de 1783, sent designat ajudant major el 31 d’agost de 1788. Obtingué el càrrec de capità el 24 de desembre de 1791, el grau de tinent coronel el 12 d’abril de 1794 i el de sargent major el 31 de juliol de 1798. En tots els càrrecs anteriors va estar destinat en la mateixa unitat i quan va ascendir a tinent coronel l’11 de gener de 1804, va passar destinat al regiment de Dragons d’Almansa, en el que també es va mantenir durant el càrrec de coronel, que va alcançar el 19 de febrer de 1809, encara que el 21 de desembre anterior ja havia obtingut prèviament aquest grau. Per fi, ascendí a BRIGADIER el 8 d’abril de 1809, conservant el manament d’Almansa, fins que un any i vuit mesos després va quedar en situació d’aquarterat. Va prendre part en el seti de Gibraltar de maig de 1782 a febrer de 1783, a les ordres del brigadier Ventura Caro, guarnint la “Torre del Diablo” i embarcant en la flota “Santa Ana”, comanada pel capità de fragata Josep Argeles. En la guerra de la Convenció va estar a les ordres del tinent general Bernad de Tortosa des de setembre de 1793 a gener de 1794, destacant per la seua bona conducta durant l’atac que va patir la bateria de l’esquerra de Pontellas, el 23 de setembre. Des de l’agost de 1800 a novembre de 1801 es va trobar en el Camp de Gibraltar, sofrint l’atac de l’esquadra anglesa a Algecires. Destinat amb l’exèrcit del marqués de la Romana al nord d’Europa en setembre de 1807, va poder embarcar a l’agost de l’any següent en direcció a Espanya, intervenint en la batalla de Medellín al març de 1809, en la de Talavera de la Reina en juliol del mateix any i en l’atac de Puente del Arzobispo en agost, resultant ferit greument el dia 28 per dos cascs de granades. Li foren concedides la Creu i l’Escut de les batalles de Medellín i Talavera, així com la Creu del Nord. Va ser purificat després del règim constitucional, segons certificació lliurada el 9 de gener de 1826. Pareix que va morir abans del mes de febrer de 1834.
(Articulo cedido por el Aula Militar Bermudez de Castro)
Por D. Ricardo Pardo Camacho
Comment here