(Madrid 1629 – 1679). Fill bastard del Rei Felip IV i de l’actriu Maria «La Calderona». Va vindre a Vinaròs quan es dirigia a sofocar la revolta dels catalans en la guerra de Secessió. Com que en el seu trànsit es va sentir ferit per la pesta, l’any 1650, va resoldre curar-se i descansar al nostre poble. Amb la notícia de l’arribada del Príncep, el consell local va resoldre allotjar-lo en una de les millors cases de la plaça de «l’Amera» que llavors es deia dels femers, acondicionant dita plaça i embellint-la dels clots de fem que la feien en aquells temps tan lletja. Dita plaça esdevingué des de llavors la que sempre ha sigut orgull de la ciutat. Aquí descansà Joan Josep d’Austria, fent-se rogatives en el veí convent de sant Agustí fins que per fi va trobar la milloria, celebrant-se amb tal motiu el 3 de setembre de 1650, per acord del Consell de la Vila de 29 d’agost, segons testimoniatge que ens aporta Borràs Jarque, que diu: «Se proposa fer una gran festa per rahó de la convalecencia de Sa Altesa y salut que ha recobrat el Sereníssim Senyor Don Juan de Austria, de la enfermetat que ha patit, al gloriòs Sant Nicolau, en lo Convent de sant Agustí de esta Vila, lo diumenche propvinent; demanen los Cabalerisos de Sa Altesa pera la dita festa 13 carros pera portar pins y murta y altres coses, y que’s fasen festers y que se netege la plaça del arraval de Sant Antoni de Pàdua que es davant de Palacio. Se determinà se ajude a fer dita festa conforme se ha demanat, que es be se demostre la alegria se ha tingut de la salut que ha recobrat lo Serenísim Senyor D. Juan de Austria«. La data coincidia amb la festa de Sant Nicolau. Hem de fer notar que el carrer veí dit de sant Nicolau no està dedicat al sant patró dels xiquets (el de Bari) si no segurament al dels mariners (el de Tolentino), ja que està proper al ex-convent per ser precisament dit Sant de la Orde dels Agustins i patró dels mariners. Hem vist per les illes de Grècia diverses ermitetes dedicades a dit Sant en les mateixes explanades del seus ports. El Príncep tenia per confessor que l’acompanyava, precisament, al Provincial de l’Orde dels Agustins en Castella, Fra Tomàs Herrera de Pimentel, el qual va morir i va ser soterrat a l’església de l’ex – convent de sant Agustí de Vinaròs l’any 1654, segurament en el seu nou trànsit per la nostra Vila i manà així el Príncep celebrar grans funerals.
Comment here