Letra A

Aigues potables

Aigues_potables_2L’any 1889, sent alcalde Agustí Safon Duran, s’inauguren molt solemnement a la plaça de Sant Antoni les primeres xarxes d’aigües potables del conegut com pou de Mangrano, signant l’empresari Joan Baptista Pascual un contracte amb l’Ajuntament del 17 de juny. S’acordava l’obligatorietat de l’empresa a facil.litar gratuïtament aigua a l’Hospital, dos metres cúbics per a l’Escorxador Municipal, vuit per a les fonts públiques i sortidor de la plaça Sant Antoni i l’aigua necessària en cas d’incendis. Aigues_potables_3.JPGAl maig de 1917 el vinarossenc mossèn Tomàs Caballer, sent rector de la Ràpita, va beneir unes noves instal.lacions de motors i demés. El dia 27 de juliol d’aquest any el personal va treballar tota una nit per reparar un tub del Camí Carreró que tenia tres grans forats. Al juliol de 1926 Josep Forner Chaler (Vide Id), va elaborar un anàlisi de l’aigua que s’extraia del pou dels Dos Vilars, fent aquesta valoració tant positiva: Residu Sec a 180º 0, 25800 grs/litre; Residu calcinat 0,24900; matèria orgànica i volàtils 0,00900; bicarbonat càlcic 0,16649; bicarbonat magnèsic 0,01561; bicarbonat sòdic 0,00652; sulfat càlcic 0,00652; clorur sòdic 0,03315; Sílice 0,03620; Alúmina mes ferro 0,00320; nitrats traces; nitrits 0,00000; amoníac, 0,00000; matèria orgànica en oxígen consumit 0,00024; grau hidromètric francés 22º. (Anàlisi de l’aigua acaptada el 25 d’abril, i finalitzat el 24 de juny de 1924). La valoració final que feia de l’aigua dels Dos Vilars era de que es tractava d’aigua potable d’excel.lent qualitat per contenir escassa mineralització, ja que sols tenia 258 milígrams per litre, mentre que les aigües que es venien embotellades per a la taula, la més excel.lent com la «Evian» francesa deia contenir 500 milígrams, la d»Amer Palatín», 290 i la cèlebre de Solares no contenia menys que la d’Amer. Total, que acabava dient el Sr. Forner Chaler, que l’aigua del pou de “Sant Sebastià dels Dos Vilars” de Vinarós era més excel.lent aigua de taula per la seua puresa, que les que es servien embotellades per tota Europa. L’alcalde Balada va municipalitzar totalment les aigües potables i així des del 15 d’abril de 1968 les aigües de “Mangrano” van passar a mans de l’Ajuntament com a únic propietari.Molts anys desprès, degut a la salinització del pou, en 1972, es produiria l’aforament d’un altre pou, el de la Misericòrdia, amb un cabal de 8.800 litres per minut, en la partida de les Soterranyes, sent inaugurat pel Governador a principis del mes de juliol que immediatament es va posar en servei. Degut al creixement de la població i a les necessitats de l’estiu, en 1995, l’Ajuntament va previndre l’adquisició o construcció d’un nou pou i la privatització parcial d’aquest servei (1996). Vegeu «Sociedad de aguas potables de Vinaroz». Durant 1997 es crea dins del consistori una forta polèmica que enfronta els partits polítics per que siga compartida l’aigua potable per una empresa mixta formada per l’Ajuntament i una empresa particular, oposant-se els del Partit Popular i estant adherits a eixa idea el Partit Socialista i Esquerra Unida (després N. E. o Nova Esquerra). L’Ajuntament i l’empresa “Aigües de Vinaròs” de la qual és gerent Benjamin Eixarch Puigcerver, renovà i traslladà a vials públics tota la xarxa de canonades de distribució en uns 6 quilòmetres a principis de 2007. El Servei Valencià de Salut fa setmanalmet un control de la cloració de les aigües potables que es distribueixen a la ciutat.

Comment here

28 + = 35