Letra V

Visitants i viatgers

visitants 9VICIANA: Ja hem vist el que escrivia Rafael M. de VICIANA cap a l’any 1570, referent al nostre poble. La descripció del Vinaròs de l`època es suficient extensa i ilustrativa.GILLES DE FAING: Gilles de Faing, cap a 1599, describint el viatge de l’arxiduc Alberto a Espanya, dóna la seua impressió de la nostra vila. GASPAR ESCOLANO: De les «Decadas de la Insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia», de Gaspar Escolano (1610-1611) i de la continuació posterior de la seua obra feta per J. B. Perales en 1879,destaquem: ESCOLANO Y PERALES: De Escolano i Perales va extraure Rafels Garcia el passatge del desembarc de la princesa Margarida, que després va recullir també Borràs Jarque. CARDENAL DE RETZ: L’any 1654, el CARDENAL DE RETZ, en les seues Memòries , Viaje por España, publicades per primera vegada en París l’any 1717 es referia a la seua estada. FR. ANTONI PANES: Fray ANTONI PANES va escriure la «Chronica de la Provincia de San Juan Bautista», publicada en Valencia en dos toms els anys 1665-66. Borràs Jarque segurament no la va poder consultar, perquè el passaatge que parla de la fundació del convent de S. Francesc el copia sencer de Ràfels García, i el transcribim quasi el peu de la lletra (en el seu lloc del convent de S. Francesc) perquè considerem que es una llàstima no aportar un text tan antic que parla de Vinaròs i per altres aportacions:detalls de la població, demografia, l’encant de tot text antic,etc. JOAN SALVADOR I RIERA: En 1717, el naturista català JOAN SALVADOR I RIERA, en «Viatge d’Espanya i Portugal» es referia aixÎ a Vinaròs: ANTONI PONZ: va escriure cap a 1788 el «Viaje de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella». (Madrid, 1798). Molt poc deuria trobar aquest autor en Vinaròs quan tan sols diu unes generalitats, aportades ja per anteriors tractadistes. ANTONI JOSEF CAVANILLES: Capítol sencer mereix l’excellent aportació d’aquest savi botànic, qui en 1791, per ordre del rei Carles IV, va iniciar l’enregistrament de la història i naturalesa de l’antic Regne de València.Amb profussió de grabats, la seua obra «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia«, descriu d’una manera excel.lent les nostres terres i ens alaba molt la nostra vila, amb frases com: «Causa recreo el ver llanuras bien plantadas de algarrobos y viñas«, i aquesta altra: «Muy cerca de la playa se halla Vinaroz, la mayor y más hermosa villa de esta parte del reyno…» DICCIONARI BROUCKNER, Any 1793. Venezia: En un diccionari italià d aquesta època, 1793, apareix citada la nostra població, on el destaca per la producció del seu famós vi- «vini ottimi». El diccionari en questió es titula «DIZIONARIO» Geografico Portatile, i resa en italià que descriu tots els regnes, provincies, ciutats, patriarcats, vescomtats, forts, fortareses, ciutadelles, » i altres llocs considerables de les quatre parts del món». El seu autor és el cristianíssim Senyor Brouckner, » geògraf del Rei Cristianíssim», segurament d’Anglaterra ja que el llibre està traduit del francés, procedent al mateix temps de l’original anglés. El que diu de Vinarós és poc, però il.lustratiu, ja que destaca el seu principal comerç, i és el següent: «BINAROS, PIC Città di Spa. nel R. di Valenza, dove i vini sono ottimi. E` sit. vicino al mare, ed è lontanta 12. leghe al S. da Tortosa, lon. 17. 55. lat. 40.24.» ENGINYER D.T. SERSTEVENS: En juny de 1802, a petició del rey Carles IV, l’Ajuntament de Vinaròs va contractar els serveis de l’inginyer D. T. SERSTEVENS per a iniciar els tràmits de les obres del port. Aquestes encara es rétardarien molts anys. Va fer un presssuposts i va donar unes OBSERVACIONS, que Borràs Jarque ens ofereix traduïdes a la nostra llengua (pp.338-339): «Reconegudes les platges del mar de la vila de Vinaròs situada entre el port dels Alfachs i Panyíscola, es veu que la platja de Sta. Magdalena, davant de la població, es la més moderna de dita Vila i la més neta. Està entre la penya que en diuen de S. Vicent, i la punta de la Batería o magasem de pólvora, a 150 vares de distància de la platja del Clòt, barranc on desaigüen les plujes inmediates. Seguix una altra platja cab a Panyíscola, de igual fondo que la de la Magdalena, pero no es tan neta; li’n diuen «les Salines», ab un barranc com l’anterior. Es constant que la de Sta. Magdalena es la més propia i on els naturals concebixen més a propósit el mòll. Esta Vila es sana i frondosa per sa plana cultivada, hermossejant-la les seues hortes sense més aigua que la que l’inginy trau de la terra ab multitut de cénies; les quals no tan sols servixen per a regar, sino que també les de millor aigua abastixen als habitants de Vinaròs que escassegen d’aigua bona i no tenen cap font. Vinaròs, Benicarló i les seues encontrades, donen increment al comers per les moltes vinyes: també té próxima comunicació ab l’Aragó, i una lluida matrícula, tot molt recomanable per a l’objecte de la construcció del moll. Esta costa es tormentosa i desabrigada dels temporals dels quatre vents cardinals. Es una platja molt igual, augmentant el seu fondo pòc a pòc, començant prop de terra per un a dos brasses, i fins la distància de 500 vares només aumenta a cinq brasses, o siga 30 peus d’aigua; sa situació no admitix moll sense contramoll que l’abrigue. El projecte del port es limita a tres brasses de fondo per a fer el cost més assequible, i que servirá de tanteig per a les ampliacions que posteriorment es puguen acordar; la vertent muntanyosa té forma de mitja lluna; El riu Servol, últimament, en 1801, inondà la població, salvant-se la raval de Sta. Magdalena a causa del desnivell que té la plaça de Sant Antoni ab la Vila;assolà part del convent de S. Agustí, es van ofegar tres o quatre persones, i desaiguà pels carrers cab a les platges. En 1784, de resultes d’atres desgràcies, es va obrir una gran acèquia, evitant aixina, la unió d’altres barrancs que s’uníen a les aigües del Servol quan se’n eixía de mare; estes són les aigües que es derramen pel barranc de prop del port. La mar bat en lo més de la costa, contra un terreny dur de formigó endurit que es composa de pedretes, cantals i marga argillosa; els embats repetits de les ones (cops), reblandixen la base fins que cauen a l’aigua masses formidables, i aixina s’han format les puntes de S. Vicent i de la batería.Tal abundància de formigó en este terreny abona la sol.licitut del mòll. Eixa classe de pedra es de prou pes, perço no de tanta consistència en l’aigua com es creu; sa duresa creix com més s’aproxima a les montanyes. El riu Servol té pedra d’eixa calitat, i quant més s’acosta a la montanya de l’Ermita de la Misericòrdia, es de superior calitat.el Puig, Perenchil i Puig de la Nau, contenen pedra dura semblant al jaspe bort: disten a poca diferència, sobre tres quarts de llegua o una hòra de Vinaròs; es podrà aprofitar la pedra del Servol, prenent la precaució d´’aixamplar-lo aon per esser estret es perjudicial a la Vila causant inondacions.» És el francés ALEXANDRE LABORDE, qui en els seus llibres de viatges, com «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne» (1826), i «Itinerario descriptivo de las provincias de España», il.lustrats amb excel.lents grabats, els quals van apareixer reproduits en els calendaris amb que obsequiava el banc de València, escrivia: «…le bon état de l’agriculture et l’étendue du commerce (…) fournissent aux habitants (…) Les sources principals de la richesse du pays son ses vignobles. Il suffit de citer les noms de Benicarló, mas de Perales, Alicante, pour donner une idée de la richesse de le royaume de Valence en vins délicats de plusieurs especes (…) Les montagnes n’offrent pas un coup d’oeil moins satisfaisant que les plaines; il n´est pas rare d’en voir qui sont cultivées depuis le pied jusqu´a l’extrème sommet, et l’on ne laisse point d’admirer la patience avec laquelle ces travaux son conduits«. I en el segon llibre dia específicament de Vinaròs: «Población cerca de 9.000 almas. Tiene astillero en que solo se construyen barcos de 30, 40 ó 50 toneladas. No hay puerto ni nada, sino sólo una playa descubierta. El ramo principal de exportación es el aguardiente.» J.B. PERALES: L’any 1879 es torna a publicar a Madrid l’obra de Gaspar Escolano ampliada i posada al dia per J. B.Perales. La continuació que fa aquest segon autor respecte de lo ja dit sobre Vinaròs és molt poc. A peu de pàgina afegeix: «Hoy cuenta cerca de diez mil habitantes y es una de las poblaciones más importantes de la provincia y del reino. Calificado desde muy antiguo como el puerto natural de Aragón, cuidáronse en distintas épocas los soberanos de esta corona, en la construcción de un muelle que sirviese de abrigo á los buques y facilitase la carga y descarga de mercancías, á la par que se mandaba abrir en tiempo de Felipe III el camino real del puerto de Vinaroz. Las obras han sido proyectadas en distintas épocas, pero no empezaron de hecho hasta 1864, consiguiendo al fin ver terminado el puerto al cual concurre buen número de buques dedicados al comercio de cabotage, según permite el movimiento mercantil de la población. También anclan algunos buques procedentes de Ultramar con los productos de aquellas regiones, principalmente de algodón, azúcar y bacalao. Tiene aduana de cuarta clase, un palacio antiguo, teatro, una buena casa Consistorial, regulares edificios, cuatro templos a mas de su iglesia parroquial, y un hospital de caridad.»

visitants 10 visitants visitants 2 visitants 3 visitants 4 visitants 5 visitants 6 visitants 8 visitants 7

Comment here

− 1 = 5