Letra T

Turisme

turismeLlegim que en sessió de l’Ajuntament del 19 d’agost de 1931 “se acordó suscribirse por diez ejemplares a un álbum de turismo y pagar su importe de doscientas cincuenta pesetas” (Rev. “San Sebastián” del dia 23 següent). Entre els anys 1915-1935 es construeixen ja xalets a les afores de la població i més o menys prop de la mar, per propietaris més bé pudients preferentment a les partides més pròximes de Sant Roc i els Boverals. Estiuegen a Vinaròs alguns rics propietaris tortosins i de la comarca, catedràtics de les universitats, militars i algunes eminències procedents de Madrid, (cas de Bernardino Landete; i de Càceres, com Adelardo Covarsí, d’ascendència vinarossenca), capellans, alguns mestres i pocs més. Molts d’aquells xalets estaven en venda o en alquiler, amb aigua de cisterna o de pou i “amb o sense llum elèctrica”. En els anys més pròxims a 1930 ja s’estableixesn les pelegrinacions a Lourdes i al Pilar de Saragossa, per als pudients. En 1930 el governador de Castelló mana en un ban que no es viatge dalt dels camions plantats, costum que no s’evitaria fins ben entrats els anys quaranta i tants per la penosa postguerra. Els vinarossencs normalment feien els seus viatges de noces a Barcelona i alguns ni tampoc això podien. És en els anys de la dècada de 1930 en que la paraula “turisme” comença a posar-se de moda al nostre poble, tal com s’apunta en la referència citada de l’Ajuntament i en esta altra que apareix un any després en la mateixa revista “San Sebastián” amb data de 19 de juliol de 1932: “A las Baleares: En viaje de turismo, salieron para Valencia donde les esperan sus hermanos D. Antonio García y doña Visitación Pola, las señoritas Pilar y Blanquita Pola. / En Valencia embarcarán para Palma de Mallorca y otras capitales importantes de las Islas”. El boom del turisme coincidí a Espanya amb la dècada de 1960, amb l’aparició de la televisió i també a nivell nacional del cotxe Seat 600, en l’època denominada “del desarrollisme”. Fins eixos anys l’horari d’estar a la platja era sols de les 12 a 14 hores del migdia, contràriament al que es recomana posteriorment per la forta i perillosa radiació solar. Fins llavors, la gent de Vinaròs quasi mai havia prés el bany fora de les hores abans esmentades. Viatjar per l’estranger era un luxe extraordinari, encara que en el segle XIX Venceslao Ayguals i Àngel Villalobos ja es van trobar en Londres i París. El fenònem social del turisme ha anat lligat als avenços del progrès com són els cotxes, aviació comercial, més cultura, i millor posició econòmica, dels darrers 40 anys. A Vinaròs es va crear l’oficina d’informació i turisme (Centro de Iniciativas y Turismo) en l’època de l’alcalde Francesc Balada, més de cara al turisme estranger europeu (alemanys, francesos, holandesos, belgues, italians, …) que a l’interior, perquè eixe es produí molt desprès. Les colònies d’alemanys, holandesos i belgues s’anaven instal.lant en xalets de la costa nord (zona del Camping-Motel Balada) i poc desprès per la zona de Cala Puntal. Els turistes anglesos no han sigut mai freqüents a la població ja que ells necessiten més bé d’un aeroport proper per viatjar en avió i aprofitar al màxim els seus dies de lleure. De dia en dia creix la preocupació i promoció del turisme en tots els àmbits, sent an temps moderns en que s’estableixen les banderes blaves per a les platges més netes i el “Pla d’excel.lència Turística” promoguda per la Generalitat Valenciana que reforma els entorns de les platges.

Comment here

1 + 7 =