Letra S

Sant Vicent Ferrer

sant vicentPatró menor de la nostra ciutat. Es considerat com a tal segurament per haver obrat el miracle que narra el Dr. Guilló al final del primer llibre de batejos en que el dia del Sant va desaparèixer la plaga de llagosta: «En esta gran aflicció es veya esta villa, quant arribat lo dia del gloriòs Pare Sant Vicent Ferrer, fill i patró deste Reyne, improvisament se desaparegué y extingué tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes, blanques y negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegué y no podia ser volant, perque encara no bolava lo dia del dit gloriòs Sant Vicent Ferrer, que com a patró de este Reyne intercedí en Déu nostre Sr. per a que el lliuràs de tan gran plaga». La presència de la devoció a Sant Vicent Ferrer per les nostres terres queda demostrada en les nombroses manifestacions artístiques o commemoratives que actualment perduren. Son encara testimonis d’aquest sant famòs pels seus miracles, que han quedat en la memòria de la gent que com a llegenda ha anat augmentant-los i engrandint-los en les típiques representaciopns valencianes. Al seu gran poder de convocatòria i la seua gran oratoria predicant per a convèncer cal afegir les facultats de radioestessista perquè va trobar o descobrir molts de pous i fonts, com es citava en tradició oral també en Vinaròs, on s’anomenava el pouet de sant Vicent el que hi havia en la casa del carrer Sant Francesc nº 13. La imatge del sant era venerada en el mateix altar dels sants patrons i tenia la següent disposició: abaix, l’urna amb el cos de Sant Valent; més amunt la imatgee de la Mare de Déu de la Misericòrdia; entre mig Sant Sebastià, tenint a un costat a i l’altre les imatges de sant Roc i sant Vicent Ferrer. Vinaròs té també un carrer dels més antics de la població dedicat al Sant. La seua presència en la nostra població no està confirmada documentalment, però apareix en llibres dedicats al sant la casa on tradicionalment s’assegura que va estar i també molt segurament amb les anades i tornades en el famòs Compromís de Casp, en que el Sant va aconsellar el Papa Luna, deuria estar per les nostres terres. Precisament en les corts celebrades amb eixe motiu pel Parlament de Vinaròs, el pare sant Vicent Ferrer va ser elegit un dels tres compromisaris que van elegir nou rei de la corona d’Aragó en la persona de Ferràn d’Antequera. Recordem que Vinaròs va declarar a Sant Vicent patró menor de la Vila el 5 de maig de 1683 (Borràs, Pàg. 126) i està representat en una de les pintures ennegrides del sostre del presbiteri de l’església Arxiprestal. En ella apareix el Sant amb l’hàbit de dominicà. Fins la Guerra Civil de 1936 existia la costum en totes les esglésies valencianes i no era la nostra una excepció, dir missa eixe dia i predicar en llengua «valenciana». El 27 d’abril de 1919 mossén Bono va dedicar-li en la revista “San Sebastián” un delicat article amb motiu de cumplir-se els 500 anys de la seua mort a Vannes, el 5 d’abril de 1429, amb el títol “Lo Pare Sant Vicent Ferrer”.

Comment here

+ 30 = 38