Letra R

Rofes de Miguel, Francesc

rofes(Madrid, març de 1895 – París, gener de 1970). Alcalde o President (millor dit) del Consell Municipal de Vinaròs durant la guerra Civil de 1936. Exercí el càrrec durant el periode comprés entre el dia 5 d’octubre de 1937 fins l’entrada de les tropes nacionals de Franco el 15 d’abril de 1938 en que va fugir amb una barca cap a Barcelona, amb la seua mare, la seua companya sentimental i altres membres del Consell Municipal. Durant el seu mandat es van construir una sèrie de refugis antiaeris per diversos llocs de la costa de Vinaròs que ja ben poc van poder ser utilitzats. Els xiquets i joves d’aquell temps el recordarien molts anys més tard com a “Rofes, el de les bicicletes” perquè el seu ofici era el d’apanyar-les en un local de davant de l’ex – convent de sant Francesc. Apareéis en el cens de 1932 amb domicili al c. Dozal, 125, amb 36 anys i d’ofici jornaler.

Al llarg del segle XX, Vinaròs ha tingut 37 alcaldes. Alguns van ocupar el lloc diverses vegades, com Felipe Ferrer Flos (El tio Varet), que ho va ser en sis ocasions o Julián Sanz Roso i Juan Morales Fuster que ho van ser quatre vegades cadascun. Eren els temps del sistema caciquil, en els quals l’agitació i la inestabilitat política propicien els freqüents nomenaments i destitucions que sempre requeien en els mateixos noms. Uns altres van romandre en el càrrec una sola vegada i per poc temps, com Jaime Chillida Nos, que va ser nomenat Alcalde en entrar les tropes de Franco i destituït als quinze dies, en saber-se que havia participat en mítings republicans.

Res més produir-se al juliol de 1936 la revolta militar contra la República, els partits i sindicats d’esquerres de Vinaròs constitueixen un “Comitè Executiu” que immediatament comença a actuar com a autoritat paral·lela. Davant la insostenible pressió política d’aquest Comitè, l’Ajuntament acorda la seua pròpia dissolució al gener de 1937. Tot seguit es constitueix el Consell Municipal, per representants dels partits i sindicats integrants del Comitè: Esquerra Republicana, FAI (Federació Anarquista Ibèrica) POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), PSOE, Unió Republicana, CNT i UGT. Aquest Consell Municipal assumeix les funcions de l’Ajuntament. És triat president Juan Ribera Roure, representant de la CNT.

Com a conseqüència de les circumstàncies per les quals travessa el país i la pròpia composició del Consell Municipal, el funcionament d’aquest és summament conflictiu des del moment mateix de la seua constitució, amb continus enfrontaments entre les formacions que el componen. Al juliol de 1937 es produeixen greus incidents en la reunió del dia 5. El 21 de setembre, com a conseqüència d’una manifestació popular protestant per l’escassetat de pa, dimiteix Juan Ribera com a President i el 5 d’octubre es reorganitza el Consell i és triat per a substituir-lo Francisco Rofes de Miguel, representant de la FAI. En aquesta reorganització el Partit Comunista substitueix al POUM, partit marxista al que s’acusa de col·laborar amb les forces franquistes, la qual cosa dóna origen a una violenta campanya en contra seva.

Francisco Rofes de Miguel havia nascut a Madrid al març de 1895. Es desconeixen les circumstàncies que el van portar a la nostra ciutat. Les primeres notícies que tenim de la seua presència a Vinaròs són les de la seua actuació com a director del setmanari “Agitació” que des de mitjan abril de 1936 publicava la FAI en la nostra ciutat.

En assumir la presidència del Consell Municipal va haver de fer front a una dificilíssima situació, creada per la guerra civil i les dificultats de tot ordre. Els problemes polítics interns del Consell Municipal Fan que al mes de ser triat present la dimissió. Després d’unes setmanes d’incertesa i buit de poder, el 6 de desembre se celebra la sessió del Consell, en la qual després de diverses votacions, renúncies i negociacions, és reelegit President.

Durant el seu breu i agitat mandat, es construeixen alguns refugis antiaeris i fortificacions costaneres, però el desenvolupament de la guerra fa que mai s’utilitzen.


El 12 d’abril de 1938, malgrat l’enfonsament i desbandada del front d’Aragó i l’avanç de les tropes nacionalistes, Rofes publica un part de guerra, en el qual informa a la població que “nostres forces amb un coratjós contraatac han reconquistat a l’enemic el poble de Vallibona, fent-los bastants presoners. En el front de Lleida nostres forces han emprès la contraofensiva amb bastant èxit”. L’endemà de matinada, Rofes, acompanyat per la seua mare, la seua companya i diversos membres del Consell Municipal abandona la ciutat en una barca de pesca amb destinació a Barcelona, mentre altres consellers i dirigents sindicals ho fan en camions cap a Castelló. El 15 d’abril les tropes franquistes entren en la ciutat.


La resta de la biografia de Francisco Rofes ja no pertany a la història de Vinaròs. A Barcelona roman semiocult durant diversos mesos, fins que la imminent caiguda de la ciutat, pasa a França, on és internat en un camp de concentració. Després de ser alliberat, treballa durant un temps en una granja de Pamiers, però el treball del camp no és el seu i marxa a París al gener de 1970.


Servixquen aquestes breus línies per a col·locar en el seu lloc una peça oblidada del gran “puzle” de la història de Vinaròs.

(A.C.A.V.)

Comment here

46 − = 40