Retaule

L’historiador Borràs Jarque suposava que l’antic retaule procedia de l’anterior església i que era obra del mestre Pere Dorpa (ell diu Dospa), de Sant Mateu. No havia trobat cap document referent a aquesta magnífica obra, recoberta amb gruixut pa d’or, que descriu exhaustivament en la pàg. 88. L’amic Joan Bover que tants documents va desempolsar de l’arxiu municipal transcriu un document del segle XVII que tracta principalment d’alguns personatges que llavors devien estar exents de pagar l’impost de la “sisa” coms els alfarers o fabricants de cànters d’aquella època que es trobaven treballant llavors en Vinaròs en la construcció de la seua església fortalesa. Escriu entre altres cites una de prou o molt trascendent per al patrimoni artístic i que ell ressalta amb lletra negreta però sense donar-li desprès cap més importància (Setm. “Vinaròs”, 10-X-1981): “y Gabriel Eiximenes y los de sa cassa y familia mentres farà lo retaule que se a consertat ab aquell de tota cossa de son vestir, calçar, menjar y també sien franchs de sisa Sebastià Martines canterer…”./ Com el famòs tribut de la “sisa” es va imposar a principis d’eixe segle XVII per pagar precisament les obres de l’església en construcció i no s’especifica res més, no es podia tractar d’un retaule de cap dels altars laterals que pertanyien als poderosos gremis i s’acondicionarien anys desprès. El fet de que l’esmentada cita de l’escultor estigue tatxada en el document es podria considerar probablement que acabada la seua tasca marxaria amb la família a un altre destí i se’l donaria de baixa en el llibre registre dels eximits de pagar l’impost de la “sisa”, i donat que en els primers llibres de baptismes parroquials no apareix ningú amb aquest cognom (index inèdit de Joan Bover). La opinió de Borràs Jarque de que eixe antic retaule procedía de l’anterior església, també resulta poc credible perquè per la seua gran altura no s’adaptaria al suposat temple anterior romànic o gòtic que òbviament tenia que ser per força, molt menys elevat. És en 18 de desembre de 1625 que en la visita pastoral del bisbe de Tortosa Agustí Espínola va vore amb bons ulls que algunes dones recolliren almoines pels forns i altres llocs amb la finalitat de daurar el retaule, com cita Bover que diu “alabant sa Senyoria Ilustrísima tan sancta obra, les concedéis cent dies de indulgencia a les que seran semaneres cada semana que ho seran”. (Setm. 7 Dies, actualitat de Vinaròs, del 18 de desmbre de 2004). La suposició de Borràs Jarque de que el retaule fos obra de Pere Dorpa la trau segurament de que eixe escultor era cunyat de l’escultor Redorat de Benicarló, i autor de diverses obres per la comarca. (Vide Redorat). Les imatges del retaule les explica Borràs Jarque en la pàgina 88. En el centre tenim: El sagrari i la mare de Déu de Cap d’altar, l’Assumpta, llenços de la resurreció i la mort de Crist.