(Vinaròs 3-XII-1914 -1-VIII-1978). Vicari Judicial de l’Arquebisbat de Madrid-Alcalà. Doctor en Dret canònic. Autor de la tesi «La figura del vicario sustituto» (1962). A l’abril de 1962 es va publicar també la seua traducció de l’italià del llibre «Manual de Derecho Canónico«.A l’abril de 1965, seguint els passos de l’Arquebisbe V. Enrique i Tarancon es nomenat Vicari General d’Oviedo. Posteriorment ocupa el càrrec de Vicari General Administratiu de Toledo (setembre de 1969). En juny – desembre de 1971, la premsa nacional señalava al 
vinarossenc Xavier Redó como probable bisbe de Segorbe-Castelló. En març de 1973 fou nomenat Vicari Judicial de la Arxidiòcesi de Madrid-Alcalà. Va participar sovint en molts actes religiosos de la seua població natal. Als dotze anys, en agost de 1926 havia obtingut una beca per a cursar estudis de carrera eclesiàstica en el col.legi dels PP. Salesians d’Alacant. Va ser seminarista de Tortosa, quan Enrique i Tarancón era rector de Vinaròs, i fou ordinat sacerdot a Tortosa; va cantar missa a la nostra ciutat el 16 de juny de 1940. Fou coadjutor en Forcall, i rector a Cabacés, Margalef, Vila-real, Flix (gener de 1953) i després d’una estada a Roma, com a arxiprest de Mora d’Ebre. Pasta un temps, Enrique i Tarancon ja se l’endugué amb ell i pràcticament seria la seua ombra, seguint-li els passos allí on el seu antic rector anava. De caràcter molt afable, la seua mort prematura, als 63 anys, va ser molt sentida.
Els seu funeral va ser concelebrat a Vinaròs pel Cardenal Tarancón i el bisbe de Tortosa, Ricard Mª Carles, assistint una gentada imponent.
Comment here