Letra Q

«Quinque Libri»

El nostre Arxiu Parroquial va ser destruit durant la passada guerra, salvant-se sols dos llibres de protocols notarials, el llibre d’Annis (Aniversaris) i els anomenats «Quinque libri», que estan formats pels llibres de recencions oficials de batejos, defuncions, matrimonis, confirmacions i acompliment pasqual (ordes religioses, culte i fàbrica). L’arxiu parroquial necessitava a tota pressa una dignificació total i absoluta de la seua conservació i del seu enclavament. Els mitjans moderns que ens ofereixen les noves tecnologies i que fins el moment no s’han emprat feien tercermundista la contemplació de la seua imatge. Els llibres del nostre Arxiu Parroquial són els més complets de la comarca. En altres poblacions, però, van quedar destruits tant els registres civils com els parroquials. En alguns pobles es van salvar els civils i en altres (els menys) els de l’Església. Els dos registres van desaparèixer en Catí, les Coves, La Jana, Alcalà i Cervera. Sols els parroquials van ser destruits en Sant Mateu, Sant Jordi, Santa Magdalena, Rossell i La Sénia. La implantació dels libres en les parròquies es va produir com a consequència d una de les ordres emanades del Concili de Trento, per controlar la població que era catòlica i diferenciar-la exactament dels protestants formats pel Luteranisme, els quals s’havien extés per bona part d’Europa. Els llibres en questió ens aporten una font d informació incalculable sobre quasi tots els individus que han format la nostra població bé pel naiximent, pels pares, forasters, padrins, oficis, per matrimoni, per defunció i demés; aquesta informació és més completa que la del registre civil el qual es va iniciar ja molt tard, en 1870. Des del moment que van ser implantats, al 1537 en Forcall, i al 1539 en el nostre poble, i ho suposem perquè es deurien perdre les primeres fulles com diu el nostre copista- és quan comença el primer llibre de batejats del nostre arxiu parroquial i que acaba en 1599. L’ actual llibre primer és copia molt antiga dels dos primers volums que estaven molt deteriorats. Abarca com acabem de dir des de 1539 al 1599. Els llibres de matrimonis comencen en 1597 i els de difunts, l’any 1747, a principis de gener. Estan escrits en valencià fins l’any 1716, en que es va imposar el castellà pel decret de Nova Planta. Ens serveixen actualment per als estudis demogràfics, sent autèntics tresors d’informació sobre mortalitat infantil (albats), expòsits, distància entre germans, promig de fills per família, epidèmies, guerres, per formar arbres genealògics, saber l’origen o lloc de naiximent o procedència de personatges més o menys importants relacionats amb la població, per fer estudis filològics i un llarg etcètera que se’n pot extraure d’ells, com a informació indirecta. Actualment són abundants els estudiosos que han treballat i treballen sobre dits llibres. Els amics Bover Puig, Gómez Sanjuán, que han descobert moltes coses de les que aquí es relacionen, i altres estudiants, s’han passat moltes hores indagant en ells; per aixó fem constar que el que pretenem en aquest opuscle és sols fer, no un treball exhaustiu o monogràfic, si no més bé donar a conèixer a un públic més ampli els temes de més amenitat. L’any 1750 es considera el del inici de la demografia antiga a la moderna, ja que s’inicia el creiximent per la desaparició «quasi total»- de les epidèmies, inclosa la «pigota». Per aquests tipus de llibres sabem que en el segle XVI, les poblacions majors de la província per nombre d’habitants eren Castelló, Morella, Catí i Forcall, on destacava el comerç de la llana que tanta importància tenia en els segles anteriors i que s’administrava des de Sant Mateu. CURIOSITATS DELS QUINQUE LIBRI: Són curiosíssimes a més a més, les anotacions esporàdiques dels sacerdots, relacionades amb fets que ells creien que mereixien ser destacades. Aquestes acotacions, resulten com les pàgines de successos dels periòdics actuals. Entre les anotacions que s’inclouen a vegades a final del llibre. S’ESTRENA LA PORTALADA RENAIXENTISTA: EXPULSIÓ DELS MORISCOS: «I fonch lo dia que començaren de venir los moriscos de la terra del Regne de Valencia pera embarcar pera Barberia regnant lo Rey Dn. Phelip tercer, sent Pontifice Paulo quint, Bisbe de tortosa Dn Pedro Manrique de Lara, y Retor de esta Parrol Joan Sancho Lopez, natural de Villahermosa» I el dia 15 del mateix mes, en la mateixa pàgina, bateig nº 68, de cognom Blanchadell, torna a afegir: «fonch lo dia que vingueren pera embarcarse los moriscos de la Llosa«. ES CONSTRUEIX L’ESGLESIA: «Lo ultim dia de Febrer qe. fonch a 28 de Febrer dia de cendra, en lo any 1582 se lliura la fabrica de esta Iglesia de Vinaròs a Me. Joan Friafont Frances de nacio, y a Me. Volganbob, per preu de soles les mans de 7.700 L. y 100 Ls. de xaus. y lo ultim de Mars de 1586, que fonch dilluns Sant, se posa la primera pedra pera comensar La Iglesia, y el dia 3 de Febrer 1594 se coloca a nostre Amo en ella. Lo que consta per es(criptu)ra que rebe Miquel Messeguer Notari en 3 febrer 1594. I tambe per determinació que allarga en tota forma lo venerable Dn Damià Esteller Prebe. President de este Ven(era)t. Clero y Archiver. Vide Llibre de Deter(minacion)s. vell en 26 giner 1694, any en que se celebra la primera centuria. Vide altra nota del Dr. Frans. Guillo en lo llibre mes antich de Batismes al fi de dit llibre. La consegracio de esta Esgl(ési)a. feta per lo Illm. Sr. Dn. Fray Rafel Lasala Bisbe de Solsona fill de esta Vila consta per es(criptu)ra. que rebe Franco. Reverter Notti en 7 Juny 1773 allargat per mi en deguda forma lo practicats. en dita consagracio. De que fas fee yo M.n Carlos Esteller, Prebe. Archiver.” COGNOMS ESTRANGERS: En el llibres apareixen sovint cognoms estrangers com Beauregart, Trifú, Burchello o Burguello, Cossella, Rosso, Callarissa, molts d’ells napolitans, venecians, etc. INQUISICIÓ: El 31 de desembre de 1714 trobem el casament de Sebastià Roca, sabater, fadrí, fill d’Antoni i Teresa de Simón, de Nàpols, amb Teresa Balada i una acotació afegida diu: «fue preso por la Inquisición en el año 28 por bígamo real». En 7 d’octubre de 1774 mor «Carlos Domènech, Familiar del Santo Oficio de la Ynquisición, vecino de esta villa…» OBRES D’AMPLIACIO DE L’ERMITA: “En 25 de Nobre 1721 se coloca la Mare de Déu de Misericordia en lo Cruzero nou despues de aver estat en esta Iglesia la Verge desde Maig de lany 1707″. NOVA IMATGE DE LA MISERICORDIA: «En 25 de Marzo de 1727 se expuso en esta Iglesia a la pública veneración la imagen de bulto de Nª Sª de Misericordia la que se hizo fabricar en Valencia para el fin de llevarse a los enfermos que la pidiesen y es la qe. esta en esta Iglesia«. PESTES: Una nota final que trobem a l’acabament de l’any 1748, diu: «En este año han sido tantos los nazidos como los muertos a ocacion de las viruelas«. CONVERSIO: «Any 1751, 25 de Novembre. «Guillermo Goliers de nación Ynglés de la ciudad de escot.(…) per averse tornat catholich (…) per medi d un intérprete…». NAUFRAGI DE MARINERS: «Dia 24 de febrero de 1755, a las 11 de la ma|ana, murieron ahogados en esta playa de Vinaròs los marineros: Vicent Brau, Joseph Juan, Agustí Valení- i Jose Juan de Berthomeu. (Este último sin aparecer)«. NAUFRAGI DE PRESONERS «FERRATS»: «Dia vint i tres decembre de este a|i Mil setcents cinquanta y nou se dona tambe sepultura a altres dels precidiaris, y succesivamente como anaren exin de el mar y a tots los demes que en dit naufragi periren per estar ferrats y averse fet la embarcació atrossos =no se sab del nom perqe es perderen los papers.- se sap que aven segut el Naufragi a cosa de les 2 hores de la nit sens saber los mariners aon estaven per la gran foscor, avenlos guiat hu dels precidiaris que escapà asta el camí de el canar (desde la punta del riu aon fonc la desgracia) es sentiren los fervorosos actes de contricció y la gran misericordia que de tots son cor demanaven los miserables precidiaris que ligats en cadenes y grillons quedaven en la nau, sens qui els puguera socorre; no hagen segut miserables devant de deu, amen.» EXPULSIO DELS JESUITES: El 8 de febrer de 1767 mor a Vinaròs «D. Luis Lecharpenter de Guermelin, sacerdote, jesuïta de los expulsados de francia y de nación francés…» VINAROS CENTRE DISTRIBUIDOR DE SAL: El 31 de març de 1775 mor Pedro Hermendariz, «viudo, administrador del Real Salero de esta villa de Vinaroz, natural de Anorbe Reyno de Navarra«. PIRATERIA: En el llibre de difunts de l’any 1781, en el nº 41, es llig aquesta mort: «D. Patrissio Morle de nacion yrlandes abitante en la ciudad de Maon, murio desastradamente (15 juny 1781) en un combate que huvo delante de esta villa con unas lanchas que salieron de esta playa tribuladas de los valerosos hijos de esta villa los cuales despues de un largo combate apresaron e hicieron prisioneros de guerra a la embarcación enemiga y su tripulación compuesta de doce Maoneses, dos valencianos y un moro, los valencianos con el barco, pocos días antes, fueron apresados por los maoneses, el dicho Patrissio Morle muerto fue enterrado en el Sementerio de esta Parroquia el veinte y sinco de Junio del mismo año, por averse levantado el impedimento del tribunal de sanidad«. INTERVENCIO DEL TABAC: EL 26 de març de 1782 mor Teresa Bulterinas, esposa de Don Fermin Rodríguez, «Interventor del tabaco». MOR UN MARISCAL DE CAMP: El 21-V-1802 mor «Don Gaspar de Paterno y Pera, mariscal de campo de los Reales Exercitos comisionado por el Rey en esta villa«.

Comment here

+ 87 = 95