(Vinaròs 15-XI-1899 – Benicàsim 26-VIII-1985). Pianista. Fill predilecte de Vinaròs. Eminent humanista, va desplegar durant la seua llarga vida una intensa activitat en diversos camps. Dotat d’una prodigiosa capacitat retentiva, va interpretar de memòria al piano nombroses obres d’autors preferentment espanyols. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Facultat de Lletres de València en octubre de 1920, havent obtingut en el darrer curs de carrera notes d’Excel.lent i sis Matrícules d’Honor. Dóna un concert a l’Ateneo de Madrid en febrer de 1922 i davant del seu èxit, el nostre Ajuntament acorda fer-ho constar en acta i felicitar el pianista i la seua família. En gener de 1923 fou pensionat per la Universitat de València amb 5.000 pessetes per a finalitzar a Bolònia i París el treball sobre el manuscrit de Joan Tínctoris. En abril de 1931 es nomenat Catedràtic de llengua francesa de l’Institut Nacional de Reus. Va obtenir el títol de Doctor en Filosofia i Lletres amb la Tesi «La poesia del Cancionero de Upsala» presentada a València en 1932. Professor de francés. Autor de llibres de text de francés i de Historia de la Música. Gran Creu d’Alfons X, el savi. En 1951 se’l va nomenar Fill predilecte de Vinaròs. Havia estudiat en el Conservatori Superior de Música de València, al mateix temps que estudiava Filosofia i Lletres. Va completar estudis en Bolònia i París, pensionat per la Universitat valenciana. Becat en 1964 per la Fundació Joan March per estudiar el Codi de Joan Tinctoris. Des de 1930 fins a 1967 va exercir de catedràtic de Francés en ensenyament mitjà en diversos Instituts en Las Palmas, Reus, Alcoi, Albacete, «Lluís Vives» de València, «Cervantes» i Ramiro de Maeztu» de Madrid. Catedràtic interí del Real Conservatori de Música de Madrid, director musical de l’Institut «Ramiro de Maeztu» de la capital d’Espanya i assessor musical de la Direcció General de Radiodifussió. Membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València i de la de San Fernando de Madrid. Va donar més de mil concerts per tot el món, actuant amb destacats directors, grabant diferents discs, en els que interpreta magistralment les obres de Chopin i Albéniz. Va actuar com a actor en el film «Concierto mágico» de Rafael J. Salvia, en la que s’ interpretava a si mateix. Va composar les obres de piano «Preludio en si bemol» i «Danza Valenciana» que es van publicar. També fou autor del pasdoble “De Valencia a Vinaroz”, interpretat sovint per la banda de música de Benicàssim. Entre els seus llibres publicats podem destacar “Breve historia de la Música”, «La poesia del Cancionero de Uppsala», “La obra completa de Chopin en siete conciertos. (Madrid, 1947), i llibres de text. La música del cancionero de Uppsala, Las obras teóricas de Juan Tínctoris según el manuscrito de la Universidad de Valencia, Historia de la Música, Estilo y significación del Romanticismo de Chopin. Com a llibres de text, va ser l’autor de «Lengua Francesa» (1er., 2on i 3er. Curs). Historia de la Música, Gràcies a la seua gestió va ser declarada Monument Històric Artístic la nostra Església Arxiprestal. (Vide Institut de Batxillerat). Fundador del certamen o Festival de Guitarra «Francesc Tàrrega» de Benicàssim, que va presidir molts anys. El seu nom va lligat també al Festival Internacional de Música de Priego (Còrdoba), que va impulsar i presidir els primers anys, i en el transcurs dels quals va donar concerts. El pianista Rafael Orozco, en agost de 1987 li va retre per aquest motiu un homenaje dins de l’esmentat Festival, en la seua XL edició.
Comment here