(Vinaròs 1921-1988). Mariner intrèpid. Molt viatger i aventurer, es va atrevir a viatjar a Nigèria, amb un germà i en la seua barca de 8,35 metres d’ eslora, sense visats ni documents adequats, repostant gasoli a Ceuta, quasi sense pagar, perquè ja no li quedaven diners. En el seu trajecte va recalar en Liberia i Ghana durant alguns mesos, fins que, per amistat amb un italià, es va traslladar a Lagos. Allí va iniciar la pesca amb la seua mitjana barca. Com els naturals del país no tenien vaixells adequats, va guanyar molts diners en lliures, que primer eren en or. D’ aquella arriscada aventura de la que s’ havia despenjat el seu germà, encara que continuava l’ amistat, va arribar a tindre gran prestigi, tenint unes drassanes pròpies allí mateix, construint unes 25 barques, moll d’atracament i llotja pròpia a la que acudien les dones natives negres en busca del peix que després revenien. Tenia sempre treballadors vinarossencs com fusters, mecànics, pintors, etc. que treballaven amb els negres, dirigint-los, durant uns tres mesos, alternant amb un de vacances per a poden estar en casa amb la família a Vinaròs. Alguns d’ aquests vinarossencs van arribar a estar dotze anys treballant, no tots de la mateixa manera, ja que segons el caràcter de cadascú, van estalviar més o menys diners, recluits en el seu «hotelet», edifici de tres plantes, ocupat per Puigcerver en tota la planta baixa, estant les habitacions dels vinarossencs, sis en el primer pis i sis en el segon. El caràcter de Puigcerver era un tant brusc, però sabia llimar les aspereses quan veia que algun treballador no estava massa content. El cridava apart, l’ invitava i l’ animava a seguir. Va viatjar a Odessa (Russia), Suissa, Estats Units, Canadà, Venezuela, a Mèxic amb motiu dels jocs olímpics, etc. Es preocupava i feia donatius a famílies necessitades, com a la viuda d’ un mariner que s’havia quedat sola amb tres fills. El seu amor a Vinaròs queda de manifest en els seus continus viatges al seu poble i en els escrits a amics seus. Es rodejava de vinarossencs en el seu treball a Apapa i es manava construir les barques en el seu Vinaròs estimat. Imposava noms vinarossencs a les seues barques, tant a les que tenia en Lagos com les de la flota de Vinaròs, de les que s’encarregava el seu germà. Tenia dipositada la confiança principalment en els seus amics i proveidors, els germans Selma, que l’abastien d’ aparells per a les barques i li duien la comptabilitat de les barques de Vinaròs, mantenint una correspondència permanent i amistosa, en la que es descansava dels seus pitjors problemes, quan encara els seus fills, dos xiques i un xic, eren massa menuts. La seua factoria o colònia, la «Farcha Fishing Industries Limited», amb seu a Apapa, Lagos, era visitada pels ambaixadors i ministres espanyols. El propi Rei, Joan Carles I, els va visitar en 1986, interessant-se moltíssim per l’ aventura de Puigcerver, de la que ja havia sentit parlar, donat que Sa Majestat és un gran afeccionat a la navegació. Es conta que el ministre d’ Assumptes estrangers, Fernandez Ordoñez va dir-li al rei que la barca era de 9 metres i el rei dirigint-se molt afectuosament a Puigcerver li va dir: «Puigcerver, en qué quedamos, la barca era de once metros o de nueve?, a lo que va respondre que s’havia equivocat. Persona molt influent, va lliurar de la mort a un dels seus encarregats negres, a qui la policia havia trobat amb possessió de droga. Eixa falta estava allà penada amb la mort. La inestabilitat política de Nigèria amb contius colps d’ estat van motivar que tingués que cedir o vendre la major part dels seus negocis ja que tenia el perill de que la seua obra quedés nacionalitzada. Durant la seua greu enfermetat que li va durar uns tres mesos va vendre a un dels quefes negres més espabilats de Nigeria, conegut com «Chief Bode Akindele», algunes de les seues possessions així com a la banca Rotchild alemanya. Havia obsequiat amb un armonium a la Parròquia de Sant Magdalena. Estava en possessió de la Creu de Mèrit Naval de 1ª classe amb distintiu blanc. En 1970, a petició de l’embaixador espanyol en Lagos, el Ministre d’ Asuntos Exteriores li va imposar la Creu de Cavaller del Mèrit Civil. El Rei Joan Carles I el va distingir amb la Gran Creu d’ Isabel la Catòlica i el Llaç per a la seua esposa Sebastiana (1982), visitant-lo posteriorment, com ja queda dit, en 1986. Poc abans de morir, després de tres mesos de llarga i penosa enfermetat, en 18 d’ abril de 1988, va fer hermosejar el lloc de la seua propietat, conegut com el corral vell, on s’ atura i descansa la processó de la Relíquia quan puja a l’ ermita. Com anècdota premonitòria del seu caràcter desinvolt i aventurer, cal referir que quan sols tenia 11 anys va desaparèixer de casa en octubre de 1933, trobant-lo després d’ alguns dies de busca, uns mestres vinarossencs que residien a Castelló, i ell estava tant tranquil jugant per un carrer de la capital amb uns gitanets.(Rev. San Sebastián 15-X-1933. HALLAZGO: Gracias a las activas gestiones del Secretario Inspector de Pósitos don Joaquín Vidal Gargallo y del joven maestro don Emilio Miralles Selma, secundando las que por via oficial realizó el Sr. Alcalde, ha sido reintegrado a su casa paterna, de la cual huyó hace varios dias, el niño de once años José Maria Puigcerver Farcha, que fue hallado en Castellón jugando con unos gitanitos. Celebramos de veras tal hallazgo y felicitamos cual merecen a quienes con él tuvieron parte activa».). Decididament, la biografia del Sr. Puigcerver Farcha mereix ser reflectida en una autèntica novel.la.
Comment here