Letra M

Moreno, Josep i Joan

(Vinaròs ?). Pintors del segle XVII. Es tenen dubtes de que siguen nascuts a Vinaròs, ja que en els llibres parroquials no apareixen, però en les capitulacions de La Mata així s’afirma. Possiblement estiguessen afincats a la nostra Vila. El 2 d’agost de 1625 se li encomana a Joan, daurar, estofar i esgrafiar el retaule de la Parroquial, obra de l’escultor santmatevà Pere Dorpa per un import de 800 lliures. Eixe mateix anys, en desembre, se’ls encarrega pintar el retaule de La Mata de Morella, quines capitulacions es conserven i que aportarem tot seguit. Segons Borràs Jarque, el 20 de febrer de 1642 se li donen a Joan Moreno 65 lliures per a comprar l’or per a daurar lo sagrari i en 1645, 110 lliures més per daurar el llit de la Mare de Déu d’Agost (Mare de Déu gitada) que acabava de construir Joan Febrer. En l’Arxiu Històric Notarial de Morella es troba un document referent a aquests dos pintors vinarossencs, Joan i Josep Moreno, que tracta de les capitulacions que els veïns de La Mata (de Morella) fan amb ells per a pintar el retaule de l’església. Aquest retaule, desaparegut en 1936, era, segons opinió de Mossén Milián, de mèrit extraordinari, i en fa la seua descripció en el seu llibre inèdit «Inventario Monumental Dertusense». Eixarch Frasno afirma que els pintors són de Vinaròs, encara que no hem trobat documentació que ho assegure ni figuren en els nostres llibres parroquials. El document de La Mata, de l’any 1625, 26 de desembre, full 124, perteneix al llibre de protocols notarials del notari Cristòfol Segura, que comprén des de 1624 al 1627, i com tots els de la seua època, està escrit al començament en llatí, i tot el demés en la nostra llengua. Diu així. «Michael Eximeno, agricola, justicia loci de La Mata, pro…Petrus Carbó et Petrus Broch, jurati, consensu consilii generalis presentis loci prout apparet in libro votuum consilii, parte ex una, et Joannes Moreno, pictor, et Josephus Moreno, fratres, maiores dierum, parte ex altera… super opera que est fienda et pactanda in retabulo maiore Ecclesie parrochialis presentis loci, facimus, inhimus, pascimur et fiermamus capitula…thenoris sequentis.
Et primo fonch pactat, avengut y concordat que los sobredits Joan Moreno, menor, Y Joan Moreno, major, an de fer en dit retaule y altar major de la Iglesia del present lloch y pintar les dos portes y posari y pintar en la una de les dites dos portes, ço es, a Sent Pere, y en la altra a Sent Pau, de bona pintura, ab les figures conforme dita obra requereix.
Item que hajen de fer en les taules o taulells que estan al costat lo sacrari, los quatre doctors de la Iglesia.
It. en los quatre taulells apart de damunt, ço es, quatre histories de nostra Señora, entés en los dos taulells damunt lo sacrari, hajen a posar un listópera que fasen divisió de dits dos taulells, que estiguen en quatre.
It. es tractat… y concordat que en los dos taulells de la quarta orde ya de haver pintat en lo un la Asumpció de nostra Señora, y en lo altre, la image de la Purisima Concepció de nostra Señora, ab los adornos conforme us y costum de bons officials.
It. en lo taulell més alt del Christo aquell se ha de incarnar dit Christo ab fullimenta als costats ab nostra Señora y Sant Joan, totes les quals figures an de estar fetes al oli.
It. es pactat…que tot lo retaule haja de estar pintat de or fi, açó se entén, tota la frontera de dit retaule;en lo que detrás dites figures, se ha de donar un color que convinga.
It tota la talla que ya en dit retaule, ço es, los plans de les cornises, chapitells, tercios de les columnes, tot a de estar colorat y després garfiat en diferent modo.
It que los plans que ya en dit retaule, uns se an de estofar y altres gravar perque vaja jugant la una obra ab la altra.
It en les pasteres (nichos u hornacinas) de les figures, les unes an de esser un gravat y les altres a modo de brocat pera que difereixquen la obra y tota la sobredita fahena se a de fer ab colors fins, axí la dita pintura com la estofadura.
Totes les quals coses prometen cumplir los sobredits Joan Moreno, major y menor, pintors, dins termini de any y mig, contador del mes de març primer vinent del present any, y no llevarne la mà de dita obra sens voluntat y exprés consentiment de la comunitat del present lloch de La Mata.
It la comunitat del present lloch de La Mata, ço es, los jurats que de present son y seran, prometen donar durant dit temps donarlos habitació competent pera fer dita obra.
It los sobredits justicia y jurats que huy son y per temps seran se obliguen a donarlos un fuster y gent competent pera baxar dit retaule y pera quant se tornarà a asentar, pintat que sia dit retaule; tot lo qual hajen de fer en presencia de dits mestres y, si per desgràcia alguna cosa se gastàs asentant dit retaule, se haja de fer adobar a costes de dits pintors.
It es estat pactat…entre dites parts que per tota la sobredita obra se abliguen los sobredits jurats en los sobredits noms y en nom de dit lloch de La Mata, a pagar lo preu de aquella als dits pintors, ço es, 460 lliures en la forma següent, ço es, a la mitga dita obra los hajan de donar tota aquella quantitat que poran dits jurats y, assentada la obra ab tota sa perfecció, 100 ducats, y lo restant del preu de dita obra, ço es,100 lliures cascun any, contant de la mitga fahena en avant.
Ites pactat…que hajen a prendre forment al preu y for ques pagará al temps y quant los lliurarán dit forment de dita quantitat.
Quibus capitulis, ut predicitur, lectis et publicatis.. .ambas partes -es tradueix ara el document_ prometemos cumplir todo lo contenido en el instrumento de capitulación y juramos.
Testigos, Hieroni Vallés, ciutadà, y Miquel Casanova, mercader, de la Mata».
Es tenen registrats en aquells Protocols notarials de Morella, varies àpoques que reflecteixen pagaments als pintors: 20 de setembre de 1630, de 10 lliures; 22 d’agost de 1630, de 200 lliures; 11 d’octubre de 1630,de 69 lliures i , finalment, de 10 lliures, el 20 de setembre de 1631 «ad complementum illarum 46) librarum… per daurar y pintar lo retaule major Ecclesie parrochialis Mate». Llibre de Protocols del notari Batiste Pellicer. Anys 1631-1632.(Arxiu Històric Notarial de Morella).
Com hem dit, l’investigador Mossén Milián fa la seua valoració: «Renacentista, con tallas y esculturas de regular mérito; de orden corintio.De 1580. Lo más interesante y apreciable son las pinturas sobre tabla que ocupan la mayor parte del retablo en las calles. Son en nímero de 13, pertenecientes artísticamente a la escuela valenciana del quinientos, influenciadas por el arte de Joanes y la escuela alemana o nórdica.
Asuntos pictóricos:
Puertas: San Pedro y San Pablo.
Banco o predela: San Jerónimo, San Gregorio, San Ambrosio, San Agustín.
Calle de la derecha: la Anunciación y la Adoración de los Reyes Magos.
Calle de la izquierda: el Nacimiento del Niño Jesús, la Adoración de los Pastores y la Inmaculada; y en la espina (remate); el Calvario.
Mossén Manuel Milián el qualifica, finalment, de mèrit artístic extraordinari.

Comment here

95 − 91 =