Molí d’arròs construit durant el segle XIX als afores del carrer del Pont. L’antic molí de farina es va transformar en molí d’arròs i s’havia inaugurat en juliol de 1871, com així ho va deixar escrit l’historiador castellonenc Mundina: “Tiene además algunas fábricas de aguardiente, de tonelería, algunos molinos de aceite y uno de arroz movido por vapor, inaugurado en julio del año 1871”. En 1881 existien a Vinaròs quatre fabriques notables a vapor, per a la fabricació de farines i arrossos segons informe de la Cambra de Comerç. El molí, conegut com “El Progreso” va ser adquirit pels Carsi i reinaugurat en 1882. Del setmanari “El Mediterráneo”, llegim: “Procedente de Taganrog (Rusia) ha descargado en este puerto el buque helénico Constantinos, más de trescientas toneladas de trigo para los Sres. Carsi hermanos, actuales poseedores del espacioso molino “El Progreso”, donde han dado gran desarrollo a la industria harinera” (8-VII-1882). Estava situat “fora Muralla” a les afores del carrer del Pont. Va funcionar des de finals del segle XIX. Era propietat dels Carsi que procedien d’una família adinerada de Morella; aquests havien adquirit part de la vivenda de l’antic palau a la raval del Socors. En 1909 produia diàriament 20.000 quilos de farina, havent canviat a CARSI Hnos. Junt al molí es trobava el luxòs xalet on residia la família Alcoverro que eren els administradors i després propietaris en octubre de 1916 (Joan Alcoverro Carsi). Posteriorment dit xalet es convertiria en Hotel Aixalà, també desaparegut; En 5 d’agost de 1923 es va constituir en Carsi Industrial y Comercial, com successora de la firma Carsi i Cia, Sociedad en Comandita, de Barcelona, titular del Molí en aquesta data. En 1931 era molí de pinsos, arròs i farines. Formava part part del Consell d’Administració la família Carsi- Alcoverro i el seu Director-Gerent era D. Obdulio Balanzá. Va canviar altra vegada la denominació en deixar de ser propietat de dita família i es convertiria en 1952 en Arrocerías San Martín, de Silla i transformada en molí d’arròs, amb personal procedent de València. La seua gran màquina a vapor, que posava en moviment pràcticament tota la fàbrica, d’una bellesa única, peça que com s’aprecia en la imatge, tenia una gran bellesa, segurament construida en els tallers anglesos que van motivar la denominada “Revolució Industrial”, es va desmuntar i baratar com a ferro vell als anys vuitanta, quedant sols constància fotogràfica de la seua gran bellesa i aparatositat, en que el vapor movia un gran pistó que convertia el moviment rectilini en giratori en un enorme volant.
Comment here