Letra M

Miralles Pujalt, Joan Baptista

(Vinarós 14-II-1635 – València 16-IV-1689). Jesuita venerable. La seua tomba, que es trobava a la capella de Sant Joaquim de l’església de la Companyia en València tenia la següent inscripció: «D.O.M. HIC JACET V. P. JOANNES BAPTISTA MIRALLES VINAROCENSIS. SOC. JESU VIR ANGELICUS, INSIGNIS PIETATE IN B. V. ET S. JOACHIM, DEO ET HOMINIBUS CHARUS. OBIIT VALENTIAE 16 APRILIS 1689, AETATI SUAE 54. TRANSLATUS IN HUNC LOCUM DIE 7 FEBRUARII 1695«. Que vol significar: “Aquí jau el V. P. Joan Baptista Miralles, vinarossenc, de la Companyia de Jesús, varó angèlic, insigne per la seua devoció a la Santíssima Verge i a Sant Joaquim, estimat de Déu i dels homes. Morí en València en 16 d abril de 1689, als 54 anys d edat. Va ser traslladat a aquest lloc el dia 7 de febrer de 1695«. La biografia completa d’aquest personatge vinarossenc ens la aporta la magnífica ploma del Pare Bover, en la revista “San Sebastián” (febrer de 1909), de la qual copien els demés autors. La va extraure de la «Carta d’edificació que arran de la seua santa mort va escriure el Pare Josep Vidal, el seu superior; d’un sermó, que va pronunciar en les seues exèquies el Dr. Pere Granell i dels Apuntament de diversos successos de la seua vida i sentiments interiors que el propi biografiat va escriure per manament dels seus superiors. Va nàixer el 14 de febrer de 1635. Poquíssims anys després (1640) es traslladaria la seua família a causa de la guerra de secessió de Catalunya a València, Alacant, Oriola i finalment a Gandia, on estudiaria Gramàtica. El 20 de maig de 1650 iniciaria la seua vida religiosa, amb dos anys de noviciat en la Companyia de Jesús. En acte públic va defendre la tesi de Teologia en el Col.legi de Saragossa. Ordinat sacerdot, era el seu desig anar com a missioner a la Xina, però els seus superiors el cridaven a l’apostolat en la capital valentina. Durant catorze anys va dirigir l’acte de resar el sant rosari tots els diumenges i l’exercici de la “Bona Mort” els divendres. La caritat i fervor apostòlic li van atraure la veneració i els favors de les persones pietoses, sent-li atribuïdes diverses curacions i la ressurecció d’un mort. Amb gran amor a la Verge i a Sant Joaquim, va treballar incansablement per a que la seua festa fos de precepte a tota Espanya, cosa que finalment es va aconseguir després de la seua mort. Per aquesta devoció es va edificar la capella al sant patriarca en l’església de la Companyia. Va predir a un xiquet que seria bisbe i efectivament, ho fou anys després de Còrdoba, amb el nom de Marcel.lí Siuri. Va escriure uns gojos a Sant Joaquim, plens de pietat que van merèixer el favor del poble. Escrigué també volums sobre Matemàtiques i Ciències en les que era professor avantatjat i el llibre «Elogio de San Ignacio de Loyola» i un «Memorial a Nuestro SS. Padre Inocencio XI» demanant-li lo de la festa de l’esmentat Sant Patriarca. Va morir en opinió de santedat el 16 d’abril de 1689, celebrant-se solemníssimes exèquies en les que predicà el Dr. Pere Granell, rector de Sant Martí i posteriorment Bisbe de Barcelona. Sis anys després es va traslladar el seu cadàver a la capella de Sant Joaquim, el dia 7 de febrer de 1695, sent colocada la llosa recordatòria de les seues virtuts insignes, la qual va desaparèixer en ser assolada per la piqueta revolucionària l’església de la Companyia de Jesús en 1868.

Comment here

24 − = 17