Fruit d’un caciquisme crònic, un retard econòmic permanent i una incultura brutal, es produí el fet de que durant el segle XIX, la província de Castelló fos la segona més analfabeta d’Espanya i la capital la que més; en 1910 més de la mitat de la població vinarossenca no sabia llegir ni escriure i provocava una manca de profilaxi total a les vivendes i els carrers. La brutícia i la immundícia dels corrals dels matxos s’amuntonaven contra les cases, i els orins es llençaven als carrers; la manca de clavegueres i de ventilació de moltes cases era tal que no debades proliferaven les aigües contaminades, les rates i tota classe de paràssits i es produien freqüentment epidèmies de pesta negra, tifus i colèriques que sovint mermaven la població. La mortalitat infantil era crònica i no desapareixeria fins entrat el segle XX. Arran d’un estudi que es va fer l’any 1849 sobre el nostre medi ambient, va publicar un interessantíssim treball Arturo Oliver en el setmanari “Vinaròs” de 21 de juliol de 1979. En 1990 va nàixer a la nostra ciutat “Apnal”, associació per a la defensa de la Natura i el medi ambient llevantí. L’increment que durant les darreres dècades va prenent l’ecologia i tot el que sigue respectar la natura, va concienciant cada vegada més l’opinió pública, en general, de tots els països del món.
Comment here