Letra L

Lemos, Comptes de

El compte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, Marqués de Sarrià, va vindre a Vinaròs amb trenta sis nobles cavallers que acompanyaven al marqués de Dènia (Duc de LERMA) a fer l’apoteòsica rebuda de la reina Margarida d’Austria, que anava a esposar amb Felip III. Anaven els 36 cavallers vestits de roig i blanc (colors de la bandera vinarossenca, com diu Borràs Jarque); el mateix Rei anava dissimulat entre ells perquè volia vore-li la careta a la joveníssima futura esposa. El compte de Lemos que era nebot i gendre del Duc de Lerma va obtenir el virregnat de Nàpols en 1610, després d’haver-se descartat el virregnat de la Nueva España, per diverses raons. Així veiem que el 17 de maig de 1610 partiren de Madrid els Comtes de Lemos: “para ir a embarcarse en Vinaroz. Fueron acompañados de toda la nobleza de España, y con grave aparato y demostración de grandeza, como requería el cargo que llevaban. / En Vinaroz les aguardaban seis galeras de la escuadra de Nápoles, que el Rey les había mandado dar, y con ellas debía volver a España el Conde de Benavente, que cesaba en el cargo de Virrey”. Precisament a continuació de l’anada dels comtes de Lemos es produeix l’arribada o tornada miraculosa del comte de Benavente, que llavors obsequia a Vinaròs amb la preuada relíquia del dit de sant Sebastià. Segurament lo de la arribada miraculosa del compte i del dit de sant Sebastià és pura invenció i pura llegenda, copiada de o per altres poblacions (la mateixa llegenda és referida en Salou) i fou sols perquè les aigües de Vinaròs eren molt més aptes per ser més fondes per a les grans naus d’aquell temps que les de la pròpia València. No oblidem tampoc que l’any 1617, la comptessa de Lemos va obsequiar a la Parroquial de Vinaròs amb un relicari de Santa Bàrbara, que encara es conserva i està en fase de restauració (1998-2001). (Vide en revista Randemar nº 8, l’article de J. M. Palacios Bover “Una visita rocambolesca del Rey Felipe III a Vinaròs”).

Comment here

+ 59 = 67