Isabel II, Reina

isabel_IIVa visitar la vila de Vinaròs, anant de trànsit, en dos ocasions: el 14 d agost de 1844 i déu mesos després el 3 de juny de 1845. La primera es va produir anant des de Barcelona cap a València. Anunciada el dia abans, es va presentar al matí següent la comitiva sense donar temps a preparar l’allotjament en el “Palacio” de la raval del Socors, i se la va hostatjar a la casa de la germana de Venceslao Ayguals, “Làzara”. La Reina, acompanyada de la seua mare i de sa germana va aplegar sense escorta ni força, sent rebuda per les autoritats, al carrer de S. Francesc on estava la parada de les diligències. Van visitar a l’església els cossos de S. Valent i Santa Victòria (aquest traslladat allí per desallotjament de S. Agustí) i després es van dirigir, sempre a peu, cap a la casa dels Ayguals al carrer de l’Àngel, on van descansar dos hores. Segurament dormiria la Reina la migdiada perquè encara es conserva el “llit de la Reina”, que Isabel Mondèjar Ayguals va transmetre en herència a Carme Talavera i que conserva encara. Després d’eixir la comitiva altra vegada pel carrer de S. Francesc es va avariar a unes dos-centes passes de la població el cotxe diligència de la Reina i es va detenir per arreglar-la. Gran quantitat de gent va anar a socórrer, donant l’auxili necessari i en aquell moment la Reina no va isabel_II_2permetre que els vinarossencs estiguessen amb el cap descobert pel fort sol que queia aquella vesprada. L’Ajuntament va entregar a la Reina un memorial, demanant la tan desitjada carretera de l’Aragó per a Vinaròs. En la segona visita, de pas en sentit contrari, se li va aixecar un arc triomfal de tres arcades al carrer de S. Francesc i un de murta a l’eixida per la part de Barcelona. A la plaça del Salvador o de l’Hospital es va detindre la comitiva formada per la Reina, la Reina mare, Mª Cristina, la princesa d’Astúries Mª Luisa. El secretari Fraile va llegir un discurs de salutació, sent aclamades les personalitats per l’Ajuntament, Rector, Clergat i poble en general. La Reina, que ja havia atés la petició immemorial de la tant desitjada carretera de l’Aragó en temps de l’alcalde Francesc Cabadés (1846) va atendre també ara després les peticions de les autoritats de la població i li va concedir el títol de”Muy Noble y Leal Villa”en R. O. de 10 de desembre de 1862, atenent als mèrits acumulats a la realesa en les guerres de Successió, de la Independència, i en la primera civil carlina, coneguda com la dels Set Anys.
Recordem que els dies 2 i 3 de juliol de 1837 va assetjar Vinarós el Rei pretenent Carlí, Carles Maria Isidre, amb una tropa de 20.000 soldats, sent retxassat molt valerosament, la qual cosa li va comportar a la nostra vila el reconeiximent de la Nació, com així ho va expressar la Gazeta de Madrid del 6 del novembre, com segueix: “Dª Isabel II por la gracia de Dios, etc. y en su nombre y durante su menor edad, Dª Maria Cristina de Borbón, Reina Regente y Gobernadora del Reino, sabed: Que las Cortes han decretado y Nos sancionamos lo siguiente: Las Cortes en uso de sus facultades han decretado: Art. 1º. Se declara que la Villa de Vinaroz y cuantos tomaron parte en su defensa, en los dias 2 y 3 de julio último, son dignos de la gratitud nacional”(…). Signat al Palau de les Corts el 12 d’octubre de 1837 i al Palau Reial el dia 28. En termes pareguts es parla de Castelló, la qual va ser nomenada “fidel i lleal ciutat”, per la seua defensa els dies 7, 8 i 9 del mateix mes.

Noticias relacionadas

Deja un comentario

Your email address will not be published. Required fields are marked *

25 − 19 =

VINAPEDIA

>