Letra I

Ibn Arus i Al Arabi

ibn_arusDe l’època àrab no ens queda cap document escrit, perquè la seua cultura, la de la mitja lluna, la cultura oblidada com se l’ha denominat, va ser quasi completament arrasada per la cultura de la creu.En nom de Déu lluitaven en cada bàndol, en una «guerra santa» uns i en una «santa Creuada» els altres. Després de tants segles, comença en temps moderns la historiografia a sumergir-se en aquella època, intentant la comprensió dels fets, de les idees i de les persones. Molt poc podem aportar d’aquella cultura en relació a Vinaròs, a no ser conceptes molt generals. Dels pocs que ens afecten és un d’ells el nostre topònim, el nostre nom, l’origen del qual pot ser àrab, com el de molts pobles veíns i tants de valencians i així es posen d’acord tots els historiadors i lingüistes, els quals afirmen que la paraula Bynalaros (Vinaròs) procedeix de Ben o Beni, el significat del qual també concorden en atribuir-li el de fill o de la família de (Ben o Beni) i la núvia, o la desposada (Arús o Arusa). Este és el significat que li atribuixen els que han escrit sobre el tema, però destacant entre ells, per l’aportació més completa que ens fa, la del vinarossenc Antoni Mundo, professor de medicina en Granada, gran enamorat del seu poble, qui ho reflectia continuadament en els seus escrits; en un d’ells, en el que aborda precisament el del origen del nom de Vinaròs, ens explica: «Llevado de mi afición orientalista, dediqué muchos claros de mi vida de estudiante a la lectura y conversación acerca de esos asosbrosos y elegantes caracteres cúficos y nesjíes que entrelazan las paredes Alhambreñas; y en las festivas tardes robadas al tiempo me sumergía con frecuencia en el silencioso laúd que junto a la fuente eternamente inquieta de los alcázares de Alhamar me trasladaba a esta Edad Media Islámica llena de fuego, sangre y crueldad, pero también de espíritu de poesia y ciencia. Sin embargo, no por ello olvidaba mi estirpe y ser profundamente mediterráneo, enlazando en mi pensamiento y dirigiendo mis miradas a la tierra que hoyo, amo y conservo. / Así, cuando en mis conversaciones con mis amigos árabes, surgía el nombre de Vinaroz, en este mencionar obligado del lugar de procedencia procuraba hacerlo con su primitiva fonética arábiga, posteriormente corrompida y occidentalizada; es decir, Bynalarus o Bynalaros, saliendo a flote la charla sobre la inmensa cantidad de toponímicos hispánicos de origen árabe. MI MAESTRO, DIGNO DE MEJOR SUERTE, AL INCULCARME MIS ESCASOS CONOCIMIENTOS DE LA LENGUA, EN LA QUE HABLARAN Mutabanni y el filósofo perfecto Al Gaziel, SE INTERESO SOBREMANERA EN INTENTAR ACLARAR ESTE ENIGMA DEL ORIGEN DEL NOMBRE DE VINAROZ; había estudiado en la Madraza de Fez y entre sus antepasados se encontraban árabes levantinos contemporáneos de Ben Jaffacha. Yo le hablé de la primitiva alquería dependiente de Peñíscola, habitada por un puñado de muslimes españoles, soportando alternativamente el yugo de Denia o de Balansyya, de la primitiva acepción romana de «vinum novum», posiblemente arabizada, de la acepción del historiador Escolano .(…) En suma, juntos estudiamos varios artículos referentes a los orígenes de tantos nombres arábigos como campean en nuestra geografía y tropezamos con un relato de Abu-Becker el Turtusí, escritor y poeta del siglo XI, en la Tortosa árabe que NOS HABLA DE LA ELEGANTE Y EXOTICA CARAVANA ACOMPAÑANTE DE UNA BLANCA NOVIA QUE IBA A CELEBRAR SUS ESPONSALES CON EL SEÑOR DE LA PEÑISCOLA MUSULMANA, DESAPARECIDA PARA SIEMPRE EN LA FALDA DE UN PEQUEÑO MONTE QUE MIRA Y DIVISA LA CIUDAD AMURALLADA, quizas ladrones que en sus correrías raptaron a la envelada virgen. AQUELL LLANO JUNTO AL MAR SE LLAMO LUGAR DE LA NOVIA. Pensando que la palabra arábiga Ben, Bin o Ibn, significa procedencia, estirpe o lugar, y Arús o Arusa es la novia. ¿Es algo descabellado pensar que Byn-alarús no fuese el lugar de la novia?.Mi amigo estuvo de acuerdo, y a mí, que no estudié en la Madrazza, me gustó imaginarlo, POR ESO OS LO ESCRIBO, pero la palabra está en manos de los filólogos.» / Aquest bell article és el que millor resumeix el significat del topónim del nostre Vinaròs, i a més a més, va acompanyat d’una llegenda bellíssima, escrita per un dels millors poetes àrabs de la seua època i per si res faltés, de Tortosa. Lamentem de veres que la nostra escassa bibliografia, encara no ens ha posat a l’abast aquest text del poeta tortosí, que esperem ens done més llum i ens corrobore l’assert. Es per això, que possiblement algú de nom Ibn-Al Arús deuria ser qui ens va donar origen al nostre topónim i per aixó considerem que deuria ser un dels primers pobladors de Vinaròs. Aquesta hipòtesi aportada per Antoni Mundo es veu corroborada pel filòleg català Joan Coromines qui en la seua ingent obra “Onomasticon Cataloniae” diu que el nom de Vinaròs procedeix de la paraula Arús que vol dir la núvia (Vide id).

Comment here

82 − = 79