Letra G

Guilló Barceló, Eugeni

guillo(Vinarós 8-IX-1666- ?). Pintor. Germà del pintor Vicent Guilló amb el qual es portava una diferència de 21 anys. El van batejar imposant-li els noms de Josep, Pere, Domingo, Eugeni. En 1693 va pintar conjuntament amb el seu germà la Capella dels Sants Joans de València. A l’any següent, en 2 de febrer, actua com actor en una comèdia que es va fer en la nostra Vila amb motiu de celebrar-se el primer centenar de la Parroquial. També va daurar l’altar de Sant sebastià per a la capella de la comunió. En 1698 fa el disseny de la portalada retaule d estil barroc, també de la Parroquial. Conjuntament amb el seu germà pinta els frescs de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser (1690-91) i allí es casa Eugeni amb Josepa Montull, de la que tindrà dos fills (Joaquim Gaspar (1700) i Pere Pau (1703), i una filla, Vicenta Rosalea (1706). L’any 1700 havia pintat un quadre de sant Sebastià per a l’ermitori del Remei d’Alcanar. Signades i datades per ell en 1704 es troben les pintures que va realitzar guillo_2en Castelló al fresc i a la calç de la capella de la parròquia de Sant Vicent Ferrer (antic convent de Dominics). Dites pintures van ser restaurades per la Diputació en juny de 1992, amb un pressupost per a soles les pintures de 13 milions, i són molt similars i per tant de la seua mà, les del nostre altar del Roser, en l’Arxiprestal, pintades quasi sense dubte en 1703, quan s’acaba de construir el seu retaule. No poden ser més que d’ell les pintures de la Font de la salut de Traiguera, que estan datades en 1736.
L’ ERMITA DE LA FONT DE LA SALUT PINTADA PER EUGENI EN 1736? : La decoració pictòrica barroca-rococó de l’ermita de la Font de la Salut revesteix el dilema de les dades. A simple vista els ulls més profans atribueixen les pintures del presbiteri als vinarossencs Vicent o Eugeni Guillo, però la cartela existent prop del camerino de la Mare de Déu, resava així: «Se acabó dia 6 / de setiembre / del / Año 1736». Mossèn Daniel Llatje Baset, sembla que basant-se en Mossèn Milian atribueix les pintures a Vicent, però Vicent Guillo en esta data ja havia mort, per la qual cosa difícilment podia ser l’ autor de les pintures; d altra banda Eugeni tindria ja 70 anys. Per la seua frescor i colorit, i sobretot per la abundància i prolixitat dels estucats i abús de falses arquitectures, modestament més ens inclinem a que l’ autor sigue Eugeni, per les similituts que ofereix amb les del ex-convent de dominics de Castelló. Els temes que trobem en la Font de la Salut de Traiguera són alegòrics, amb símbols marians. Destaquen les de la llegenda de la troballa de la Imatge, així com la processó receptora per part de la població. La glòria de la Trinitat es representa en l’esbelta cúpula, molt semblant a la de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser; el drac de set caps i els àngels rebels que lluiten contra la Verge Maria, com a dona apocalíptica, antigues edificacions,etc.
EL BARROC IL.LUSIONISTIC: Les pintures dels Guilló s’enmarquen dins d’un estil conegut com el barroc il.lusionístic, que consistix en mostrar objectes rics en detalls, que semblen més grans que els que els envolten, per estar llisos. Entre les il.lusions òptiques es troben aquelles que ofereixen figures anomenades reversibles, que es poden interpretar de dos o més formes espacials. V.g.: un llibre semi-obert pot apareixer obert cap a l’espectador o tancat. Entre les il.lusions considerades normals es troben les óptiques, quina categoria ve a formar el fonament psicològic de l’art de la pintura, i que no es poden desatendre en l’arquitectura i l’escultura. Mereixen destacar-se, segons les causes que les produixen en a) extensió interrompuda; b) per les que depenen del camp visual; il.lusions per contrast; d) pel contorn; f) perspectiva, especials i mixtes, etc. Les distàncies verticals o les extensions situades en la part superior del camp s’aprecien per la vista com més grans del que són en realitat. Les parts dels dibuixos que cauen fora, en la part perifèrica del camp visual pareixen tortes. Es creen imatges sense realitat, sutgerides per la imaginació i de vegades per l’error dels sentits:imatges iguals semblen diferents per les tonalitats dels colors que les envolten. La «Trompe d’oeil», expresió francesa, que es nota en moltes de les pintures dels Guilló. Representa els espais oberts, cels blaus, que són inexistents, per on s’apareixen els sants, la Verge, els angelets que pugen i baixen, envoltats de cornises o balaustrades, espais arquitectònics imaginats que ajuden a crear un nou món d’il.lusió. Característica molt important de la seua època és la dels jeroglífics i emblemes en que solen representar amb idees senzilles alguns conceptes abstractes. Les carteles que solen acompanyar les pintures porten escrites frases màgiques, mig incomprensibles, com un culte a lo esotèric, o que són un compendi d’un misteri religiòs. Precisament, el Pare franciscà Antoni Panes, quan descriu la fundació del convent de Sant Francesc de Vinaròs, quin texte és quasi coetani i molt interessant, destaca del temple que «si se mirava la fabrica hermosa del Templo, y su rico adorno; el precioso aliño de los altares: la inumerable copia de luzes; la intensa suavidad de colores; CURIOSOS JEROGLIFICOS, Y ENIGMAS SUTILES, parecia un retrato del cielo». EUGENI FA EL DISSENY DE LA FAçANA BARROCA EN 1698: De manera molt senzilla Borràs Jarque ens diu «La planta de la frontera fon construida per Eugeni Guillo, costant 35 lliures». Efectivament, l’any 1698, el dia dos de maig, es van subhastar les obres de la preciosa portalada- retaule d estil barroc de la parroquia de l’Assumció, orgull de la nostra ciutat,adjudicant-se als mestres Joan Batiste Viñes, qui havia fet la bella torre de Santa Caterina de València, i a Bertomeu Mir, també de València. A ells, clar està, se ls pagaria molt més pel seu treball, 2200 lliures, havent-los de portar el material al peu de l’ obra i tenint casa i dret d aveinament gratuïts.
UN SANT SEBASTIA PER AL REMEI D’ALCANAR (1700). Cap al 1700 pinta Eugeni un quadre de sant Sebastià per a l’ermita del Remei d Alcanar. Així ho expresa el canonge Matamoros en la «Historia de mi pueblo»: «El cuadro de San Sebastián existente en la sacristia y pintado por Eugenio Guilló, parece ser un exvoto del Dr. Sebastián Anglés, beneficiado de la parroquia en 1700 y Prior y Administrador que fue de la ermita. Su retrato, puesto al pié del santo, así lo indica.» I en altre lloc, parlant del personatge diu que el seu retrat apareix en el quadre de Guilló, vestit amb roqueret i museta de beneficiat.
CAPELLA DE L’EX-CONVENT DE DOMINICS DE CASTELLO (1704). «Eugenius Guillo faciebat. 1704». Així resa la cartela visible encara en les pintures murals de la capella de la verge del Roser en el ex-Convent de Sant Tomàs d’Aquino de Castelló. Aquest edifici va ser, fins fa molts pocs anys, el que ocupava la institució provincial renombrada de la Beneficiència, la qual residia allí des d’aproximadament la meitat del segle XIX. A l’església de dit ex-convent, que havia estat fundat en gener de 1579, es troba la capella construida a finals del segle XVII o principis del XVIII, amb unes parets quasi totalment recobertes de pintures barroques, incrementades amb una ornamentació en consonància amb guix de tipus rococó, amb les rocalles característiques i angelots que li confereixen un aspecte aconjuntat i molt clàssic d’un estil. La temàtica gira a l’entorn de la Verge del Roser, que ocupa la part central i preeminent de la cúpula, la qual es troba envoltada pels sants del Rosari que més es van distingir en la seua propagació: Sant Domingo de Guzman, (recordem que a Vinaròs tenim els noms d’aquests dos carrers tan prop: El Roser i el de S. Domingo o Major), Sta. Caterina de Siena, Sant Vicent Ferrer, sant valencià de l’Ordre de predicadors, Sant Lluís Beltran i Sant Tomàs d’Aquino. La festa del Roser o Rosari, incitada pel Papa Pius V després de la batalla de Lepanto, en quin dia es va conseguir la victòria de la cristianitat sobre els sarraïns, es va anant extenent, a més a més, a causa de l’eufòria del Concili de Trento. El Roser o Rosari, igualment com la del Remei, que és el mateix dia o advocació, va donar lloc a les confraries del Roser, de les més antigues en les seues fundacions i a gran quantitat d ermites, totes les quals relacionen el Remei amb Lepanto. Per exemple la mateixa capella de la que parlem, el Remei en Alcanar que posseeix un plafó amb el tema de la batalla, Valls en Tarragona, etc. El tema del Roser o Rosari està representat en nombrosos angels o grups d angels que porten a les seues mans rosaris o corones de roses. Aquests angels van nus, molt regordents tots ells, i estan pujant o baixant del cel en posicions de forts escorços, dels que els Guillo fan ús i abús, com a característica pròpia d ells, en que descuiden bastant el dibuix de la figura humana,que de vegades resulta grotesca, però sent veritables mestres en la decoració amb columnes, cornises, parets, sostres imaginaris, balaustrades, totes elles recargades amb abundant ornamentació. La Diputació, a l’abril de 1992 ha determinat restaurar la coberta i els frescs del nostre pintor Eugeni Guilló, pel seu deteriorament, amb un cost d uns cinquante-un milions, dels quals trezte són per a les pintures fetes al fresc i a la calç pel nostre artista vinarossenc.
L’ALTAR DEL ROSER DE VINAROS, DE 1703 APROXIMADAMENT: Esta clar que els vinarossencs interessats en temes d’història local suposavem que les pintures que ilustren els altars laterals de l’arxiprestal de Vinaròs eren dels Guillo. Veient el tema de Castelló i el nostre de l’altar del Roser es veu a simple vista que, a més a més de que són idèntics, estan fets per la mateixa mà. Els colors, els angels, les corones de roses que transporten, la Verge,etc. tot fa pensar que va ser EUGENI l’autor, però quan es van fer les pintures de Vinaròs?, abans o després que les de Castelló? En la Història de Vinaròs es llig el següent: «L’antiquíssima Confraria de la Mare de Déu del Roser no podia quedar-se fora d’eixa poderosa corrent renovadora, i feu construir un nou retaule, el qual despues manà pintar i daurar.
Va ser daurat per Eugeni Guilló, autor al mateix temps de dos quadres que representaven a la Verge de la Misericòrdia i sant Sebastià. La benedicció de l’altar va tenir lloc el 21 de gener de 1695. El 30 de juliol de 1703 es celebrà el final d’eixes obres ab solemne Te-Deum, quedant tal com és en l’actualitat». D’Eugeni Guillo no diu res, però per la proximitat de la data d’eixes obres (1703), amb les pintures de Castelló (1704), ens pot fer suposar que seria al voltant d’aquesta data quan es pintarien.
L’ERMITA DE LA FONT DE LA SALUT PINTADA PER EUGENI EN 1736? : La decoració pictòrica barroca-rococó de l’ermita de la Font de la Salut revesteix el dilema de les dades. A simple vista els ulls més profans atribueixen les pintures del presbiteri als vinarossencs Vicent o Eugeni Guillo, però la cartela existent prop del camarí de la Mare de Déu, resava així: «Se acabó dia 6 / de setiembre / del / Año 1736«. Mossèn Daniel Llatje Baset, sembla que basant-se en Mossèn Milian atribueix les pintures a Vicent, però Vicent Guillo en esta data ja havia mort, per la qual cosa difícilment podia ser l’autor de les pintures; d’altra banda Eugeni tindria ja 70 anys. Per la seua frescor i colorit, i sobretot per la abundància i prolixitat dels estucats i abús de falses arquitectures, modestament més ens inclinem a que l’autor sigue Eugeni, per les similituts que ofereix amb les del ex-convent de dominics de Castelló. Els temes que trobem en la Font de la Salut de Traiguera són alegòrics,amb símbols marians.Destaquen les de la llegenda de la troballa de la Imatge, així com la processó receptora per part de la població. La glòria de la Trinitat es representa en l’esbelta cúpula, molt semblant a la de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser;el drac de set caps i els àngels rebels que lluiten contra la Verge Maria, com a dona apocalíptica, antigues edificacions,etc.

Comment here

6 + 1 =