Letra G

Guàrdia Civil

guardiaDiu Borràs Jarque que es troba aquest cos per primera vegada a Vinaròs en maig de 1873, amb motiu d’unes disputes entre dos faccions republicanes comanades per Demetri Ayguals i Lluís Quer, però ja ens apareix la Guardia Civil en l’acta de llençar la primera pedra al moll en 1866; es tracta del capità Juan de Leyva. Però el cert és que en 3 de juny de 1994 es va descobrir al nostre quarter una placa commemorativa, amb motiu dels 150 anys de presència de la Guàrdia Civil, suposem i que aquesta deu ser la certa (1844) perquè el cos té molta més tradició. Aquest any és el primer en que consta la seua creació definitiva com a cos armat d’infanteria i cavalleria (13 de maig), format per a combatre el bandolerisme i per mantenir la seguretat rural. Sabem que D. Antonio de La Torre era el capità a Vinaròs en 1909. El cos ha tingut el seu quarter en diferents emplaçaments de la localitat. Ha estat representada des de sempre per un capità, un sargent i un cap. Abans hi havia un cap de cavalleria. Els capitans es succeeixen ràpidament i no duren; així, en 1915 trobem a Santiago Alonso Muñoz. En 1916 el nou capità D. Juan Luis Pons substitueix a Alonso García Rojas. En gener de 1917 apareix que se’n va el capità Juan Pont Pastor i es substituit per Lluís guardia_2López Santisteban. A finals de 1920, davant de la dificultat de manca de quarter va estar a punt la Guàrdia Civil d’anar-se’n de la ciutat i per suscripció popular es van replegar 5.000 pessetes per a construir un edifici propi al Camí Carreró. En novembre de 1921 va prendre possessió el capità Santiago Alonso. En desembre de 1933, sent capità D. Enrique Tapia-Ruano Norma (fou capità durant 13 anys a Vinaròs) i gràcies a la seua acció pacificadora no es va notar, entre altres casos, l’estat d’Alarma decretat a tota la Nació el dia 10, produït per les víctimes causades pels anarcosindicalistes; el Sr. Tapia va ressidir i morir a Vinaròs, tenint aquí els seus descendents, fills de la seua filla, Pilar. Després de la guerra civil el Quarter es va establir en la casa de Dª Hilària Meseguer, és a dir de son fill, el canonge D. Lluís López Dóriga, que es va exiliar a Mèxic, país que es mostrà acollidor amb els perdedors d’esquerres. Aquesta caserna, situada al carrer del Pilar, on està ara el Club del Jubilat, trobant-se allí molts anys fins que en novembre de 1966 s’estableix provisionalment al carrer Nou, mentreguardia_3 s’estava construint l’actual. En gener de 1972 van iniciar-se les obres del modern edifici al cantó del carrer que en honor del seu fundador es diu del Capità Cortés. Dit edifici es va inaugurar en 1974.
Té quatre blocs. En el primer està la vivenda i despatx del capità i resta d’oficines. La resta d’edificis l’habiten unes 80 persones, familiars d’uns 35 guàrdies. La dotació (companyia) de Vinarós está comanada des de moltíssims anys per un capità i diversos suboficials. En sessió del 28 de desembre de 1976 es van afegir terrenys a l’actual quarter, cedint l’Ajuntament una finca adjacent en permuta de l’antic centre que ocupava la G. C. en el carrer del Pilar. Celebren molt solemnement la festivitat de la seua patrona, el dia del Pilar. En les processons de Setmana Santa solien acompanyar la imatge del Jesús jacent, sis guàrdies armats amb l’uniforme de gala. Cap als anys cinquanta va permanèixer molt de temps el capità Delfin Atanes, el qual es va quedar a viure definitivament a Vinaròs, ja que es va jubilar i aquí va morir als 94 anys. Després els capitans s’anirien succeïnt molt més ràpidament ja que en 1959 es desplaça per ascens Francisco García Fitó que es substituit per Ramon Lasaña (o Casaña) Gil,; aquest traslladat a Alcora en gener de 1961. guardia_4Cap a 1962 va estar de capità D.Vicente Noguera Gomila i dos dels seus fills van nàixer a Vinaròs. En el mes de febrer fou ascendit a Comanant i en març de 1965 va prendre possessió el nou capità, Sr. Arturo Prieto Cué; en gener de 1972 el Sr. Gregorio Arellano Baroja substituint Ramon Montero Alonso i molt poc després, al mes següent va ser nomenat el Sr. Angel Soler González.En abril de 1976 apareix el nomenament del capità Angel Andrés Belmonte; Miquel Urraca Robles substitueix en novembre de 1981 al capità Carlos Eiroa, perdurant fins a novembre de 1984. Des de 19 de juny de 1985 fins el 28 d’octubre de 1988 va estar de capità el Sr. Juan Cerván Heras.Després a Jesus Martín el va substituir des de març de 1993 el Sr. Santos Fernández Alvarez, natural d’Astorga. Aquest senyor, gran enamorat de la ciutat, en la que s’ha jubilat i habita, és autor de diferents novel.les com “Los años perdidos” que li va publicar l’Editorial Antinea. Dit llibre va ser finalista dels premi “Lara”, que va guanyar finalment Francisco Umbral. El 3 de juny de 1994 es va descobrir una placa commemorativa dels 150 anys del Cos a la nostra ciutat. En juliol de 1999 va ser nomenat nou capità el Sr. José Molina Núñez i en juliol de 2000, el sr. Àngel Cózar Rovira.

Comment here

+ 31 = 35